LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT
Política 11/03/2018

El PSOE i Podem pugnen per capitalitzar la mobilització al carrer

Iglesias crida a unir esforços amb les protestes socials i Sánchez busca liderar el debat educatiu

i
Dani Sánchez Ugart
3 min
Els líders de Podem i el PSOE, Pablo Iglesias i Pedro Sánchez, als premis Goya.

MadridEspanya viu, de nou, una primavera de mobilitzacions al carrer. Els jubilats han obert el camí de les protestes de marcat accent social, que aquesta setmana han esclatat també amb les històriques marxes per la igualtat que han omplert les ciutats espanyoles. No són els únics. Una marxa per la renda bàsica avançava ahir de Lleó cap a Madrid, on es trobaria amb moviments vinguts de diversos llocs de l’Estat, i les marees per l’educació també prenen posicions. Després d’anys de letargia, la protesta torna amb força, i el PSOE i Podem, en un moment demoscòpic baix, pugnen per aprofitar l’impuls d’aquesta onada.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Qui més descaradament s’ha situat al costat de les mobilitzacions ha sigut el partit liderat per Pablo Iglesias. No només el secretari general de Podem ha fet crides a sumar esforços amb les marees -ahir hi va tornar, durant el consell ciutadà del partit lila-, sinó que darrere de moltes d’aquestes organitzacions, com el moviment 8-M que va convocar les marxes feministes de Madrid, hi havia quadres i militants de base de la formació i dels seus socis de coalició locals d’Ahora Madrid. La voluntat expressada de recuperar l’esperit del 15-M no només s’expressa situant-se rere les pancartes, sinó també estimulant que es posin pancartes. Iglesias cridava ahir a centrar tots els esforços a “unir-se” als moviments socials i “l’Espanya dels davantals i les granotes de treball” per construir “el patriotisme social del comú”.

El PSOE té menys desimboltura que Podem al carrer. Però esgrimeix haver “obert el debat de les pensions”, segons deia ahir el secretari d’organització socialista, José Luis Ábalos. El número dos del partit va qualificar d’“esperançadores” les mobilitzacions del 8-M, en què van participar activament, tot i que el manifest oficial feia crides anticapitalistes, i que no van secundar les aturades totals, sinó les parcials promogudes pels sindicats majoritaris (UGT i CCOO). Sí que va obrir camí el PSOE en el debat educatiu. Sánchez va avisar dilluns Mariano Rajoy que s’aixecaria del pacte d’educació que es negocia al Congrés (una de les línies estratègiques estrella de la legislatura per al president espanyol). I ho va fer l’endemà mateix. Els socialistes reclamen un compromís d’incrementar la despesa en educació per seguir negociant, però Rajoy s’hi resisteix. Podem, en aquest cas, va fer seguidisme i es va aixecar del mateix pacte dijous, esbossant quina serà la seva estratègia a partir d’ara. Una estratègia que passa, també, per la mobilització al carrer. La marea verda de l’educació està a punt d’ocupar els carrers, i el partit lila no vol perdre l’oportunitat de liderar aquest debat i de posar el PSOE en el dilema d’haver de decidir si dona suport a un moviment més pròxim al 15-M que a la política institucional o si es conforma amb les gesticulacions parlamentàries. “Arribat el moment, i al seu moment”, el PSOE serà capaç de “mobilitzar les forces del canvi necessàries”, considerava ahir Ábalos, que va afirmar que el partit manté “l’agenda adequada”: “La que no els agrada als altres. Si volem acabar amb la reforma laboral i comptar amb salaris més justos, no ens ho posaran fàcil. Però això no vol dir que hàgim de canviar l’agenda”, va reblar.

Sense possibilitats d’acord

Però l’efervescència al carrer no es correspon amb la demoscòpia. L’esquerra està perdent pes a les enquestes (sobretot Podem) des que Catalunya monopolitza l’agenda política. El referèndum de l’1-O va inflamar el nacionalisme espanyol, que ha trobat refugi en Ciutadans, i Podem i el PSOE ho tindrien avui impossible per formar una alternativa en cas d’eleccions, segons les enquestes. I no només això: els dirigents dels dos partits s’allunyen a mesura que pugnen per liderar el discurs social. Ho va deixar clar ahir Iglesias: “Les primàries del PSOE van ser un dels grans revessos que les oligarquies van patir el 2017. Va obrir perspectives interessants que permetien imaginar un nou govern, però no mentim si constatem amb tristesa que d’aquell esperit ja no en queda res”, va sentenciar.

stats