EL DEBAT SOCIALISTA

El PSOE ressuscita l'Estatut per frenar el sobiranisme

La proposta de reforma federal recollirà el principi d'ordinalitat que demana el PSC però no les consultes

L'esperit de l'Estatut, el d'abans de ser escapçat pel Tribunal Constitucional, ressuscitarà avui a Granada. Amb la diferència que ara ho farà a mans d'aquell PSOE que va tolerar que fos desvirtuat quan ja havia estat ratificat pels catalans i no va fer res per restablir-lo. Ha calgut veure que el risc de ruptura de Catalunya amb Espanya és més real que mai perquè els socialistes -molts a contracor- acabin apostant, ara des de l'oposició, per un federalisme que sempre havien guardat amb pany i clau en un calaix. El líder del PSC, Pere Navarro, ha aconseguit que la proposta de reforma constitucional reculli velles reivindicacions catalanes com el principi d'ordinalitat en el model de finançament, la descentralització de la justícia i el reconeixement de la singularitat de Catalunya. El problema és que no recull les noves, com ara la consulta.

En un context en què el Govern i ERC aposten per l'estat propi i el PP estira cap a la recentralització, el PSC ha fet mans i mànigues perquè Alfredo Pérez Rubalcaba lideri una oferta d'encaix de Catalunya dins d'Espanya. El PSOE ha cedit finalment després de comprovar en pròpia pell com la tensió territorial es traslladava també a la seva relació amb els socialistes catalans. Això sí, Rubalcaba va posar línies vermelles i va deixar clar que del dret a decidir res de res. "Fa dos mesos que vam deixar de parlar-ne", admeten fonts del PSC, assumint que cauen en sac foradat les consultes territorialitzades que demanaven com a instrument democràtic i per aconseguir que la Constitució no prohibís el dret a decidir.

Amb aquesta pedra a la sabata, els socialistes catalans han concentrat els esforços en tota la resta. El document havia de rebre ahir a la nit la benedicció dels barons en el sopar de "l'últim esforç" i on va haver-hi somriures, però també cares llargues de dirigents que consideren que s'ha cedit massa. I és que, si no hi ha cap canvi d'última hora, la proposta de reforma constitucional recollirà el principi d'ordinalitat en el finançament autonòmic per garantir que les comunitats, en funció del que aporten a l'Estat, no perdin posicions en recursos per càpita un cop distribuïda la solidaritat. "Que la contribució interterritorial no col·loqui en pitjors condicions les autonomies que més aporten respecte de les que se'n beneficien", diu el document, d'unes 20 pàgines, fent referència a la jurisprudència constitucional alemanya, l'única que recull aquest principi.

De fet, es tracta d'un principi que el mateix Rubalcaba ja va acceptar en el seu moment perquè justament ell va ser un dels principals negociadors de l'Estatut. Ahir, però, el líder del PSOE va matisar que aquesta ordinalitat se cenyiria als termes en què apareix a la sentència del TC, que especificava que no tenia caràcter d'obligatorietat per a l'Estat.

El PSC també celebra que el document blindi les competències autonòmiques, aposti per la descentralització de la justícia defensant que els processos en els ordres jurisdiccionals culminin als tribunals superiors de justícia de cada comunitat i no al Suprem, dissenyi un Senat federal, faci al·lusió a la necessitat de revisar el concert basc i es reconegui la "singularitat catalana" avalant els drets històrics inclosos a l'article 5 de l'Estatut.

La proposta del PSOE no parlarà, però, d'una Espanya plurinacional ni de Catalunya com a nació, sinó de nacionalitats, tot i que s'obre a incloure la "denominació escollida" per l'estatut de cada territori. La proposta del PSOE també reconeixerà l'ús de la llengua pròpia com un "dret" tant a l'escola com a l'administració i demanarà reforçar "el poder autonòmic" per defensar aspectes claus per al blindatge de la immersió lingüística a l'escola catalana.

"En els vuit mesos que Mas ha sigut incapaç d'escriure una carta a Rajoy, nosaltres hem fet una proposta per reformar la Constitució", assegurava ahir Navarro. I és que la cúpula de Nicaragua celebra que, "després d'insistir molt", surti del Consell Territorial una proposta amb un clar segell català. "Estem molt satisfets", afirmen, tot i que avisen que no tiraran la tovallola en el seu intent de convèncer el PSOE perquè acabi acceptant la consulta.

Els socialistes catalans sortiran avui de la trobada amb sensació de victòria, entre altres coses perquè des de Ferraz s'assumeix que o Espanya fa una aposta clara per canviar l' status quo o el procés català difícilment tindrà marxa enrere. Però també perquè el PSOE reconeix en la diagnosi de la situació que si s'ha arribat a aquest punt de distanciament de Catalunya amb Espanya ha estat per una "insatisfacció en el finançament", el no reconeixement de la singularitat catalana i el capítol de l'Estatut mal resolt. Admeten, doncs, que el PSOE no va saber gestionar una sentència que obria una gran escletxa territorial.

En tot cas, el document serà l'herència que deixarà Rubalcaba al seu successor al capdavant del partit. Implicarà que, en cas de tornar a la Moncloa o bé que el PP s'obri a reformar la Constitució -com Navarro va augurar ahir- els socialistes hagin de defensar seriosament una proposta amb un clar segell català. "Tenim la vista posada en l'1 de gener del 2015", afirmen fonts del PSC, que donen per segur que si el procés d'Artur Mas fracassa, els socialistes hi seran per liderar una "tercera via" que el 2010 van deixar morir d'inanició.