CRÒNICA

Pablo Iglesias a ‘Carmel, el musical’

“Em diuen que no entenc Catalunya, doncs jo dic que la Catalunya de l’extraradi és més Catalunya que cap altra”

Cel del Carmel. A dalt de tot de l’escenari de Barcelona. Aterra Pablo Iglesias, el musical. Sona rap: “ Yo uso el enemigo a mí nadie me controla... Calma pueblo que aquí estoy yo”. I el poble no es calma. Els fans l’embosquen mentre l’equip sua obrint pas. “ ¡Que lo van a atropellar!”, diu un home. I no deixa de sonar la cançó: “ Calma pueblo que aquí estoy yo...” L’estrella amb camisa de llenyataire de Vallecas copeja el cel del míting de Catalunya Sí que es Pot.

Mentre la candidata Gemma Lienas parla de metàfores de préssecs Iglesias subratlla amb un fosforescent verd frases en una llibreta. L’hi passa a la seva mà dreta, Íñigo Errejón. Llegeix. I li aixeca el dit d’OK. Iglesias salta a l’escenari i canta una de les seves cançons més populars: “Hi ha una Catalunya del Carmel i una Catalunya de Pedralbes”. Tornada: “Una Catalunya que es lleva a les sis del matí i una Catalunya de les 500 famílies”. Una és la Catalunya de Mas i l’altra la d’aquests veïns del Carmel. Hi ha més èxits.

Hi torna amb Llach

Iglesias llenyataire agafa la destral que sortia a la portada d’un disc d’un grup de rock radical basc: “Com diu la cançó de Kortatu, « Hay algo aquí que va mal»”. Què va malament? Es posa melangiós. Recorda quan era petit. Les primeres paraules que va sentir en català. Sonaven en un disc de Lluís Llach. Destral: “Què ha passat perquè Llach estigui amb Mas?” I cop que talla per la meitat: “Em diuen que no entenc Catalunya, doncs jo dic que la Catalunya de l’extraradi és més Catalunya que cap altra”. Cloc.

El musical no acaba. El candidat Lluís Rabell canta una cançó protesta del passat: “ Aunque venga Berlusconi, aunque venga Tony Blair, que se vayan todos juntos y se lleven al PP”. Doncs ara tots fora (Mas, el PP al desembre) a cop de karaoke. Cors i danses de “ Sí se puede... ” I el DJ punxa un himne final corporatiu: “ Si no te has rendido jamás, sí se puede...” L’estrella del musical marxa i els fans l’enlairen amb ales de paraules.

En un extrem un noi canta una cançó: “Amunt els damnats de la terra, amunt els qui pateixen fam”. No el segueix ningú. Són una desena de joves veïns que han desplegat una pancarta, i una bandera andalusa, a l’inici per protestar contra Iglesias: “ Orgullosas de nuestros orígenes. Humilladas por tu etnicismo”. Segons ells, primer l’organització els hi ha retirat. Replegats. Apartats. Envoltats pels Mossos. Ara la despleguen de nou. Una dona la mira i diu: "¿Esto es eso del catalán?” Un altre crida: “ Menos provocación, sólo es para que salga en TV3”. Alguns discuteixen amb el baríton de La Internacional. I si hi hagués un DJ al cel ara punxaria: “ La vida sigue igual”, del filòsof Julio Iglesias.

Més continguts de