Política 02/03/2020

Iglesias aparca el dret a decidir de cara al congrés de Podem: "somia" amb una "república plurinacional solidària"

Defensa la fi de la limitació de sous i poder liderar el partit durant més de dotze anys

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
Pablo Iglesias el passat divendres amb la reina Letícia i el president gallec durant l'acte de proclamació del premi social Fundació Princesa de Girona 2020 a la Corunya.

MadridPodem està en plena transformació per convertir-se en un partit de govern a Espanya. Pablo Iglesias va anunciar a finals d'any el tercer congrés de la formació lila, que se celebrarà d'aquí a tres caps de setmana, justament després del de Ciutadans –el que es coneix com a Vistalegre III, tot i que aquest cop se celebrarà en una plaça de toros de Leganés–. Ara, superat el primer mes al capdavant de la vicepresidència segona de l'executiu de Pedro Sánchez, Iglesias ha engegat la maquinària per tenir un congrés plàcid, en què no es qüestioni ni el seu lideratge ni les seves polítiques. Primer va pactar una ruptura controlada amb els anticapitalistes; també està introduint canvis a Podem Catalunya i al País Basc per no tenir problemes amb els comuns; i ara ha presentat els documents polític, organitzatiu i ètic de cara a Vistalegre III per acabar emmotllant el partit als seus interessos.

Si bé fa tres anys a Vistalegre II, en què es va batre en un duel sense concessions amb el seu ex número dos, Íñigo Errejón, encara defensava la celebració d'un referèndum a Catalunya –era abans de l'1-O–, ara la defensa del dret a l'autodeterminació amb què va néixer Podem ha passat a millor vida i al document polític Iglesias "somnia" amb una "república plurinacional i solidària". Sí que esmenta en algun moment un procés constituent, però no hi ha ni rastre del referèndum que reivindiquen Junts per Catalunya i ERC a la taula de negociació oberta la setmana passada amb l'Estat. De fet, no hi ha clares al·lusions a Catalunya més enllà de la defensa del paper d'En Comú Podem.

"Necessitem somniar, transcendir el fet de participar en el govern i començar a dibuixar de la mà dels sectors populars un país a la mida del nostre poble", assenyala el document polític, subjecte a esmenes fins al congrés del partit. Segons fonts de la candidatura d'Iglesias, la defensa d'una "república plurinacional" és una aposta "arriscada" en un moment en què s'està al govern espanyol en coalició amb el PSOE. El text, a més, assenyala que la "principal tasca" que ha de desenvolupar Podem ha de "passar per avançar en el procés de construcció popular en clau constituent".

Fer pagar als afiliats

Iglesias també proposa adequar l'organització del partit a la nova realitat de govern i toca un dels temes que inicialment van ser una clara reivindicació enfront de la "casta": la limitació del sou de tots els membres de la direcció a tres salaris mínims interprofessionals (SMI). El nou document ètic defensa posar fi a aquesta limitació, tot i destinar entre un 5% i un 30% del sou a fer donacions al partit, tal com fan els partits tradicionals. La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha defensat aquest dilluns la mesura "per garantir que tots els càrrecs continuïn fent donacions". En declaracions als mitjans, ha assenyalat que amb l'augment de l'SMI passava que molts càrrecs ja no donaven res a Podem i es quedaven tot el sou.

Lideratge absolut

El document també posa damunt la taula la possibilitat que Iglesias es mantingui al capdavant de Podem més de dotze anys, el límit establert actualment si es prorroguen els vuit que marcaven el codi ètic de l'anterior congrés de Vistalegre II. Tenint en compte que la formació lila va néixer el 2014, ja fa sis anys que Iglesias és al capdavant i no hi ha cap figura que en qüestioni el lideratge.

Finalment, Iglesias proposa cobrar una quota als militants si volen ser "integrants de ple dret" en la presa de decisions. Podem té al voltant de 190.000 militants que anomena actius, perquè hi va haver un boom d'afiliacions quan va néixer ja que només calia registrar-se a la seva pàgina web per ser-ne afiliat. Ara, igual que la resta de partits tradicionals, com el PP i el PSOE, plantejarà per primer cop fer pagar una quota.

stats