El rei: "Pablo, tu dones suport al Pedro. I també al seu programa?"

Sánchez acceptaria l'encàrrec si té garanties de compromís amb la seva gestió

En la història de les formacions de govern, el rei, "prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la presidència del govern" (article 99.1 de la Constitució). I, segons el 99.2, "el candidat proposat exposarà davant el Congrés de Diputats el programa polític del govern que pretengui formar i demanarà la confiança de la cambra".

Però sembla que aquesta vegada hi ha matisos. Perquè, segons fonts socialistes, Pedro Sánchez no acceptarà un encàrrec del rei tot i que tingui els vots garantits per a la seva investidura si al mateix temps no ha rebut el compromís que els que el volen investir president donin suport al seu programa. I especialment als pròxims pressupostos generals de l'Estat.

"No té sentit que Sánchez accepti ser investit sense suport programàtic perquè això tindria conseqüències: uns pressupostos fallits i haver de tornar a convocar eleccions. El que el PSOE vol és governar. La investidura per si sola no garanteix la governació", va dir la font consultada. "El rei ja té l'experiència del juliol. Per tant, ara ha de tenir clar què li proposen i preguntar per l'abast dels suports", va afegir.

Esclar que blindar una investidura d'aquesta manera podria ser interpretat com una fórmula per convertir els 123 escons que té el PSOE en una virtual majoria absoluta.

Si s'aplica aquesta lògica, el rei no només hauria de comptabilitzar, per dir-ho així, si els suports són suficients, sinó també assegurar-se del seu abast.

Una vegada Pablo Iglesias, per exemple, li digués que Unides Podem estaria disposat a donar els seus vots a Sánchez per ser investit, Felip VI hauria de preguntar-li: "Pablo, ¿i et compromets també a donar suport al seu programa?"

Les mateixes fonts assenyalen que aquesta cautela és aconsellable perquè ja hi ha hagut una investidura fallida i cal assegurar-se que la situació no es torni a repetir.

Problema: el sistema constitucional no està dissenyat per a aquesta mena de negociacions. El rei es limita a encarregar govern al candidat que ha guanyat les eleccions (Rajoy el gener del 2016, Sánchez el 2019), que al seu torn s'ha de guanyar la confiança de la cambra.

L'exemple del primer encàrrec, el 22 de gener del 2016, rebutjat per Rajoy –que va ser criticat per Pedro Sánchez i el PSOE i els altres partits, incloent-hi dirigents del mateix Partit Popular–, no valdria per a una situació en què el rei confirmés els suports –en cas que això passi dilluns i dimarts vinent– a la investidura de Sánchez i, com a resultat, li encarregués la formació de govern. Perquè Rajoy va declinar l'oferta per no tenir prou suport i Sánchez sí que en tindria.

Ara bé, més que un escenari en què el rei investigui la naturalesa i l'abast del suport dels partits a una candidatura de Sánchez, en tot cas hauria de ser el líder socialista qui avisés el monarca, durant la visita, que no anirà a un segon intent –en cas que UP digui 'sí' a la seva investidura i ERC anunciï la seva abstenció per mitjà d'un comunicat, perquè no va al Palau de la Zarzuela– si no hi ha compromís amb el seu programa per tenir la garantia de poder governar.

Problema: Sánchez assumiria públicament el que intenta endossar als altres. És a dir: que la seva aposta són eleccions el 10 de novembre.

L'equip de la Moncloa té enquestes que vaticinen una recomposició parcial del bipartidisme PSOE-PP, a costa de Ciutadans, Vox i UP. Això conduiria a un cert 'reset' del tauler de forces polítiques.

El PSOE, segons les enquestes i els 'trackings' de la Moncloa, tornaria a créixer en uns comicis després del triomf del 28 d'abril i dels seus avenços en les eleccions municipals i autonòmiques del 26 de maig. El PP també experimentaria avenços.

En aquest nou mapa, el PSOE aspira a deslliurar-se de la dependència d'ERC, i no només això. Si aquest bipartidisme reneix, encara que només sigui parcialment, el PSOE i el PP podrien reunir la majoria qualificada de tres cinquenes parts de les cambres per pactar, com ho han fet sempre, la renovació del Tribunal Constitucional i altres institucions, com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

L'equip de Sánchez també preveu complicacions progressives en la situació econòmica europea i internacional els pròxims mesos. Precisament el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha advertit aquest dijous que ja no n'hi haurà prou amb el rellançament dels estímuls monetaris i que caldran estímuls fiscals. Una clara insinuació a Alemanya, país que podria haver entrat durant el període juliol-agost-setembre en recessió tècnica, després d'una primera caiguda del PIB del 0,1% en el període juny-juliol-agost.

Més continguts de