OBSERVATORI

Palau, Gürtel i Bárcenas, sense data

Mentre el judici del cas Nóos està en marxa, ¿què passa amb els casos Palau, Gürtel i Bárcenas (o la comptabilitat B del PP)?

Mentre el judici del cas Nóos està en marxa, ¿què passa amb els casos Palau, Gürtel i Bárcenas (o la comptabilitat B del PP)? En els tres casos ja hi ha interlocutòries d’obertura de judici oral -l’últim tràmit processal significatiu-, però en cap d’ells s’ha dictat la resolució sobre l’admissió de mitjans de prova, el pas previ a assenyalar la data del judici. Vegem-ho.

La interlocutòria d’obertura de judici oral en el cas Palau la va dictar el 24 de juliol del 2015 el jutge José Julián García de Eulate, titular del jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona. L’escrit d’acusació del fiscal Emilio Sánchez Ulled data de... juny del 2013! El fiscal va tornar a presentar un escrit idèntic dos anys més tard, el juliol del 2015.

Quan aquests dies es llegeixen en interlocutòries de jutges de l’Audiència Nacional definicions com “organització criminal” per qualificar actuacions del PP, cal evocar Sánchez Ulled. I és que segons el seu escrit, en el cas Palau va desenvolupar-se una “trama criminal” i un “pacte criminal estable” entre Convergència Democràtica i l’empresa de projecció internacional Ferrovial per “finançar-se il·legalment”. Aquesta trama -adjudicació de les obres de la línia 9 del metro- tenia un preu sota l’epígraf de “donacions”: 6,6 milions d’euros. És tal la gravetat que destaca l’escrit, resumit en la interlocutòria de judici oral, que 15 seus de CDC estan embargades des del maig del 2015 per assegurar el pagament de la responsabilitat civil en cas de condemna.

Però, esclar, el judici s’ha de celebrar. I no hi ha data. Fonts judicials assenyalen que la causa és al jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona i que l’Audiència de Barcelona no acaba de rebre-la. Una vegada arribi a l’Audiència, es dictarà una interlocutòria d’admissió de proves i, a continuació, es fixarà la data.

A l’Audiència Nacional, a Madrid, les instruccions dels casos Gürtel i Bárcenas estan acabades. L’obertura de judici oral del primer, per part del jutge Pablo Ruz, data del 5 de març del 2015, mentre que la resolució del segon, del jutge José de la Mata, es remunta al 28 de maig del 2015.

Què passa? En el cas Gürtel -la investigació va començar a la Fiscalia Anticorrupció el 2008- s’acusa Francisco Correa, Luis Bárcenas i 39 persones més. La recusació de dos membres del tribunal de la secció segona de la sala penal de l’Audiència Nacional es va resoldre el 30 d’octubre, amb la decisió d’apartar Concepción Espejel i Enrique López per les seves relacions amb el PP i encara no hi ha hagut resolució sobre la data de judici.

La citada secció segona de la sala penal ha d’admetre els mitjans de prova i, a continuació, la secretaria ha de concretar la data. La idea que el judici pugui celebrar-se la primera meitat del 2016 sembla superada i el més probable és que no hi hagi judici fins a finals d’any.

Ens queda el cas Bárcenas. Divendres passat, dia 29, també van ser apartats del tribunal els jutges Espejel i López, per la seva relació amb el PP, que ha sigut declarat responsable civil subsidiari en aquesta causa. Per tant, ja es poden admetre proves i fixar la data.

El paper de Mariano Rajoy

L’admissió de proves pot semblar un simple tràmit, però no ho és. En el cas Gürtel, per exemple, l’acusació popular ADADE (Associació d’Advocats Demòcrates per Europa) proposa que declari com a testimoni el president del PP, Mariano Rajoy, ara president en funcions. El líder dels populars no va ser cridat a declarar com a testimoni ni en el cas Gürtel ni en el cas dels papers de Bárcenas. El jutge podia haver-li enviat a la Moncloa les preguntes perquè el president contestés, però finalment no ho va acabar fent.

En el cas dels papers de Bárcenas van declarar com a testimoni tots els secretaris generals del partit: Francisco Álvarez-Cascos, Javier Arenas, Ángel Acebes i María Dolores de Cospedal. Tots menys un: Rajoy també va ser secretari general i figura com a màxim perceptor de sobresous en la comptabilitat B.

Els magistrats, doncs, hauran de resoldre aviat si s’admet la declaració de Rajoy. No saben, esclar, si en la data dels judicis, previsiblement la segona meitat d’aquest any o primers del 2017, serà president del govern espanyol.