Paraules d’un rei amb massa hipoteques
Cap de PolíticaU n dels tabús que envolten la monarquia és qui tutela els discursos del rei. Els pensa ell i els redacten els assessors, però l’últim vistiplau el dóna la Moncloa, com ja passava amb el seu pare. És per això que el primer discurs nadalenc de Felip VI no es va apartar de la línia de Rajoy.
Els últims anys la Corona ha patit un desgast tan accelerat com inèdit. El cas Nóos i la cacera de Botswana han passat factura en temps de crisi i la institució va haver de recórrer als serveis del PP i el PSOE per rescatar-se i obtenir cobertura legal i política al relleu de Joan Carles I. Podem i el procés català pugnen per acabar amb l’ statu quo de la Transició, de la qual el rei pare és la gran icona, amb unes llums que ja ens han explicat molt i unes ombres encara per aclarir. En aquest context, Rajoy i Pedro Sánchez són els grans valedors de Felip VI. La valoració que els partits faran del discurs ho evidenciarà. Mentrestant, la tercera via haurà de fer jocs de mans per explicar-se.
El final del pare, més reformista
Felip VI no va marcar perfil en cap dels tres grans temes (Catalunya, la corrupció i la crisi). El pare pactava els discursos, però, segur d’haver-se guanyat el tron, es permetia alguna llicència, com quan en l’últim discurs de Nadal va abonar la reforma constitucional instant a un gran acord d’actualització.
Un any després les coses han canviat: el PP demonitza la reforma i Felip VI no vol ser palanca de canvi. Al contrari. Tenallat per la necessitat de rebutjar el sobiranisme (va recórrer al mantra de Jorge Fernández Díaz i la Catalunya “fracturada emocionalment”), va exhibir un compromís de ferro amb la unitat d’Espanya (“un dels nostres grans reptes”) i el marc actual, que va convidar a “respectar”, en al·lusió velada al querellat Artur Mas. El rei no li perdona la fredor en el seu acte de coronació al Congrés del 19 de juny. Felip va invocar el “dret de tothom a sentir-se respectat”, però sense incloure-hi els milions de catalans que volen decidir. Si a la coronació ens vam conformar amb un “moltes gràcies” en català, ahir a les pantalles va ser un “bon Nadal”. El discurs va incorporar, això sí, voluntat d’aparèixer com qui afronta de cara els problemes, amb l’esment “a la situació que es viu actualment a Catalunya”. Ni referències el·líptiques ni missatges encriptats.
Tampoc amb la corrupció. No va citar la seva germana Cristina -que gràcies a la tossuderia del jutge Castro i malgrat la fiscalia s’asseurà al banc d’acusats- però va ser clar. Això sí, va al·ludir a l’“honestedat” i a l’Espanya “sana i neta” sense demanar grans reformes. En l’economia va apuntar al fet “molt positiu” de la millora de les xifres i poc més.
I una nota final del discurs del rei que regna però no governa i que -per ara- no s’arrisca a aparèixer com a moderador actiu de la vida política. L’any passat Joan Carles no va fer referència -com solia fer- a la reina Sofia, amb qui fa anys que no conviu però de la qual, segons les últimes notícies, no es divorciarà. En entorns de la Zarzuela s’explica que Felip VI és més de la mare que del pare. Sigui una petita revenja o per demostrar que la Corona s’ha refundat i gira full ràpidament, l’únic esment al pare va ser per lloar l’exemplaritat del relleu. En les coses de família, la Moncloa no hi entra. Cremen de valent.
