FINAL DE MANDAT

El Parlament accelera abans que Torra liquidi la legislatura

Els diputats intenten aprovar el màxim de lleis en el temps que quedi fins a la convocatòria electoral

La dotzena legislatura del Parlament pot acabar en qualsevol moment: el president de la Generalitat, Quim Torra, manté la incògnita sobre si convocarà les eleccions just després de l’aprovació dels pressupostos o si esperarà que passi l’estiu. Davant d’aquesta situació, el Govern i els diputats dels diferents partits intenten aprofitar la incertesa per treballar els projectes de llei (impulsats pel Govern) i les proposicions de llei (impulsades pels grups) que estan en tràmit al Parlament abans que es consumi aquest final anunciat. ¿La manera de fer-ho? Accelerant la feina.

Almenys cinc projectes estan en l’última fase del tràmit i, segons diverses fonts parlamentàries, ha calgut serrar les dents per agilitzar-los.

Lleis en la recta final

Els diputats escurcen els terminis per avançar-se a Torra

La llei contra el malbaratament alimentari, del PSC, és un exemple paradigmàtic dels entrebancs que suposa la interrupció sobtada de la legislatura: ja va acabar a les escombraries el 2017, quan el govern espanyol va dissoldre el Parlament com a part de l’aplicació del 155. El diputat socialista que la impulsava, Raúl Moreno, amb la reobertura de la cambra no va trigar ni cinc dies a tornar-la a entrar al registre. Va ser el diputat més matiner. Era el febrer del 2018. El text s’ha anat treballant des de llavors i, segons explica Moreno en declaracions a l’ARA, n’han accelerat els tràmits en els últims dies: “Hem fet en 15 dies el que hauríem hagut de fer en un mes”, fins al punt que la llei està “gairebé feta”.

Un altre exemple: el dentista públic. L’ampliació de la cartera pública de serveis de salut bucodental és una iniciativa que la diputada Marta Ribas (Catalunya en Comú) va fer aparèixer de manera pràcticament paral·lela a l’anunci de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de crear un dentista públic. En les últimes setmanes, segons explica Ribas, el tràmit de la llei s’ha accelerat. Els comuns volen intentar aprofitar aquesta finestra d’oportunitat: combinar els primers anys del segon mandat de Colau i el suport que ha suscitat aquesta llei entre la resta de grups del Parlament, per bé que els partits del Govern, sobretot JxCat, han intentat rebaixar-ne els postulats.

El mateix cas es dona amb lleis com la de protecció dels alertadors (els denunciants de casos de corrupció), que van proposar conjuntament JxCat, ERC, el PSC, els comuns i la CUP: precisament avui es reuneixen els diputats que la treballen en ponència. Serà la novena trobada.

Molts actors pendents

Els motius per accelerar els tràmits d’una llei són diversos

La llei de memòria històrica és un exemple de cursa entre dues institucions: el Parlament i el Govern. El PSC i la conselleria de Justícia van impulsar-ne dos esborranys gairebé en paral·lel, però es van trobar que eren pràcticament calcats. Els dos textos unificaven les tres normatives existents: la llei del memorial democràtic, la llei de fosses i la de reparació de víctimes del franquisme. El diputat socialista que la treballava, Ferran Pedret, va pactar amb ERC, titular del departament de Justícia, tramitar les seves dues propostes conjuntament al veure que essencialment suposaven el mateix. Però, segons ha pogut saber l’ARA, els socialistes denuncien que la conselleria d’Ester Capella l’ha deixat aparcada i no descarten reactivar la seva proposta en solitari abans que acabi la legislatura.

Un altre motiu de pressa pot ser la pressió d’un col·lectiu beneficiat per una nova normativa: és el cas de la llei catalana de l’esport. La van proposar JxCat, ERC i el PSC, però s’està tramitant en paral·lel a una iniciativa legislativa popular proposada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

Les conselleries pressionen

Al Govern també li interessa avançar feina

L’executiu Torra s’ha caracteritzat per governar a cop de decret (en va aprovar 17 el 2019), però també ha portat algunes lleis al Parlament. Actualment n’hi ha dues en l’última fase de la seva tramitació. Una respon a una demanda social: la recuperació de les pagues per objectius als metges. Els sindicats pressionen perquè s’aprovi. Una altra és més tècnica: la llei d’ordenació del litoral. Les conselleries encarregades estan satisfetes per tenir-les més o menys assegurades, però fonts governamentals també expliquen a l’ARA que no renuncien a fer arribar al Parlament noves propostes de llei en funció del calendari que plantegi Torra.

Com escurçar els tràmits?

El reglament del Parlament és flexible pel que fa als terminis

Els diputats tenen diverses maneres d’accelerar els tràmits. Algunes de les estratègies que s’han fet servir en les lleis abans esmentades són la compactació del calendari de les sessions de les ponències o de les compareixences d’experts (se’ls limita el temps d’intervenció o se’ls programa en grups). Les últimes setmanes també ha tingut lloc, segons expliquen fonts parlamentàries a l’ARA, una pràctica força insòlita: que el diputat relator faci pel seu compte una proposta que -creu- pugui semblar bé a tothom, avançant-se a les negociacions de les esmenes que han presentat els grups.

Per bé que es puguin esprémer els temps, les tramitacions requereixen cert espai: han de passar dues vegades pel ple, les ha de debatre la comissió temàtica corresponent (els diputats experts en la qüestió), i s’ha de nomenar una ponència, que és una comissió encara més reduïda. Qui sembla voler donar la campanada d’última hora, aliè a l’amenaça electoral imminent, és Ciutadans: la seva diputada portaveu d’afers socials, Noemí de la Calle, va entrar a registre a principis de febrer una llei per estalviar als menors tutelats el copagament dels serveis socials. Difícilment es podrà tramitar si les eleccions són abans de l’estiu.

Igualment, un parell més de lleis han acabat el seu pas pel Parlament i estan a punt perquè el ple les aprovi: són la llei de protecció de les oliveres monumentals, del PSC, i la de creació de l’Agència de Patrimoni Natural, dels grups del Govern, el PSC i els comuns. Els diputats no han hagut de córrer gaire per treballar-les, però igualment es feliciten per tenir-les a punt abans que la legislatura s’estronqui.

Mala estadística

La legislatura Torra porta només 15 lleis aprovades

Tot i aquestes presses d’última hora, els registres de la legislatura des del punt de vista legislatiu segurament seran irrisoris. El 2019 es van aprovar 12 lleis al Parlament, però l’any anterior, marcat per les dificultats per investir un president, van ser només tres. Lluny queden registres com les 25 lleis del 2015, l’últim any del govern d’Artur Mas, o les 35 del 2010, al final del mandat de José Montilla.

Les investigacions pendents de la cambra

Queden dues comissions d’investigació en funcionament: la de l’article 155 (en què van comparèixer els presos polítics) i la que indaga els atemptats de l’agost del 2017. Fonts parlamentàries expliquen a l’ARA que pensen arribar a la dissolució del Parlament havent acabat la feina d’aquestes comissions i havent emès les conclusions pertinents. De fet, la dels atemptats està previst acabar-la en menys d’un mes, i els diputats ja estan posant en comú les seves opinions. La del 155 encara té feina: demà hi compareixeran els presidents de CaixaBank i del Banc Sabadell, Jordi Gual i Josep Oliu, i el president de LaCaixa, Isidre Fainé. L’única comissió que ha tancat la paradeta és la que ha investigat el projecte Castor. S’han aprovat quatre comissions d’investigació més en el ple, però no s’han posat en marxa. Si ho haguessin fet, s’hauria batut el rècord de comissions d’investigació simultànies en una legislatura.