El Parlament al·lega que la resolució del referèndum unilateral és "aliena i autònoma" a la declaració del 9-N

Els lletrats de la cambra defensen que no debatre el referèndum seria un "atac frontal" a la llibertat d'expressió dels diputats

El Parlament ha demanat al Tribunal Constitucional que tombi l'incident d'execució presentat pel govern del PP que va servir per suspendre cautelarment la resolució sobre el referèndum unilateral pactada per Junts pel Sí i la CUP. En termes generals, argumenten que admetre a tràmit la resolució sobre el referèndum es va fer d'acord amb el reglament del Parlament i que els membres de la Mesa tenen garantida la "inviolabilitat".

En les al·legacions que han presentat els lletrats del Parlament, defensen que "prohibir propostes a favor o en contra de determinats plantejaments sobre el dret a decidir o la reafirmació de la unitat d'Espanya constitueix un atac frontal contra la llibertat d'expressió". De fet, asseguren que el mateix Constitucional i també el Tribunal Europeu de Drets Humans han emès sentències que sustenten la tesi que la llibertat d'expressió no es pot limitar per idees que "contravenen, xoquen o inquieten l'Estat o una part de la població".

"La Constitució no prohibeix ni estableix límits al debat polític", afirmen els serveis jurídics, especialment si aquest debat es produeix en seu parlamentària i fins i tot si l'objecte de debat discrepa amb el contingut de la Constitució.

Ara bé, l'argument central dels lletrats és que la resolució sobre el referèndum no neix de la declaració del 9-N, ja suspesa pel TC. Aquest va ser precisament l'argument de l'Advocacia de l'Estat per demanar la suspensió de la resolució del referèndum. "És un procediment autònom, totalment aliè i independent", afirmen en el text. Segons diuen, la resolució aprovada durant el debat de política general no té una "relació directa ni immediata causalitat" amb la suspensió dela declaració de ruptura del 9-N, que recorden que "no se centrava en un referèndum".

"No constitueixen cap desenvolupament ni adaptació de les resolucions anul·lades, sinó que es produeixen en el marc de la funció parlamentària", argumenten els serveis jurídics. A mes, afirmen que la resolució del referèndum s'ha de situar en el debat de política general. "No es pot escindir" d'aquell ple, afirmen.

A més, els serveis jurídics del Parlament apunten una altra al·legació, en aquest cas un "defecte de procediment". Segons recorden, l'incident d'execució va ser presentat pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que "no està legitimat" per fer aquest pas perquè no va formar part en el procés de la sentència de la declaració del 9-N. Per això, els lletrats del Parlament denuncien que el fet que el TC hagi admès a tràmit l'incident d'execució infringeix la llei del TC. 

Per tot plegat, el Parlament apel·la a la "prerrogativa d'inviolabilitat" dels diputats i demana que es desestimin les mesures contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres membres de la Mesa.