El Parlament rebutja per primer cop la sentència del Suprem amb el suport dels comuns
La CUP critica que és una moció "de rebaixes" malgrat donar-hi suport i carrega contra JxCat i ERC
BarcelonaDeu dies després de donar-se a conèixer la sentència del Procés, el Parlament s'ha posicionat aquest dijous per primer cop en contra del veredicte judicial. No ho ha fet a través de la proposta de resolució que JxCat, ERC i la CUP van pactar dimarts –que es votarà en un pròxim ple previst per al 13 i 14 de novembre–, sinó a través d'una moció impulsada per ERC.
El partit d'Oriol Junqueras la va anunciar la setmana passada no com a alternativa a la proposta de resolució acordada amb JxCat i la CUP, sinó com a complementària. Malgrat tot, s'ha acabat votant abans. El punt clau de la moció que rebutjava el veredicte judicial ha quedat validat amb el vot a favor de JxCat, ERC, la CUP i els comuns (72 vots), mentre que Cs, el PSC i el PP hi han votat en contra (57 vots). Els comuns i la CUP, però, no han votat en bloc tota la iniciativa i s'han desmarcat d'altres punts.
El text que la cambra ha validat declara "el rebuig" a la sentència "per injusta i perquè, sota l'aparença d'haver estat dictada en un marc de garanties i de submissió a la llei, no és més que el resultat d'un judici polític i d'una causa general contra l'independentisme". La moció carrega especialment contra el jutge Marchena, a qui acusa d'haver mostrat "una actitud parcial amb els testimonis de l'acusació i les defenses". També el censura per haver fet una gestió del judici "més pròpia d'un sistema judicial autoritari" que no d'una democràcia plena.
A diferència de la resolució pactada dimarts entre ERC, JxCat i la CUP, la moció aprovada avui no hauria de comprometre els membres de la mesa del Parlament que estan apercebuts pel Tribunal Constitucional. El motiu és que en aquest text d'ERC no es parla de cap voluntat de reiterar el dret d'autodeterminació. Sí que es menciona aquest concepte, però de passada i per lamentar que estiguin empresonats els líders polítics i socials que "van impulsar el referèndum d'autodeterminació de l'1-O".
La virtut del text és que ha aconseguit el suport parcial dels comuns, un suport que no té garantit la proposta de resolució que es votarà en el ple del 13 i 14 de novembre. Malgrat aquest suport, la portaveu del partit de Colau a la cambra, Susanna Segovia, ha deixat clar que no comparteixen els postulats independentistes que ha ofert ERC durant el debat. Ha explicat que volien introduir una esmena a la moció perquè el Parlament rebutgés la "unilateralitat", però el partit de Junqueras s'ha negat a incloure-la.
Diàleg Generalitat-Estat
El mateix dia que el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha tornat a fer una apel·lació al diàleg en un acte a Madrid, la moció també parla d'aquest concepte. En concret, insta la Generalitat a exigir al govern de l'Estat "l'assumpció explícita que qualsevol solució al conflicte entre Catalunya i Espanya ha de passar pel diàleg i el consentiment". També adverteix a l'Estat que "l'estratègia de coacció institucional contra les institucions catalanes i els moviments polítics i socials només contribueix a cronificar el conflicte i degradar la democràcia". Cal "reprendre el diàleg entre la Generalitat de Catalunya i el govern de l'Estat per trobar una solució política a un problema polític", resumeix.
De fet, durant el debat al ple, tant ERC com JxCat han convertit les seves intervencions en crítiques contra la sentència, sí, però també en apel·lacions al govern espanyol perquè accepti una negociació amb la Generalitat. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha avisat que el seu partit tornarà a "insistir" en aquest diàleg: "Sit and talk", ha conclòs, en al·lusió al lema del Tsunami Democràtic. En la mateixa línia s'ha pronunciat el diputat de JxCat Eusebi Campdepadrós, que ha assegurat que no s'entén que l'Estat no vulgui afrontar el tema des d'una òptica política: "La mà estesa. Parlem".
El diputat de la CUP Carles Riera s'ha desmarcat d'aquest discurs. Ha criticat que es tracta d'una moció "de mínims i de rebaixes" i ha censurat que inclogui la voluntat de seguir dialogant amb l'Estat. També ha carregat contra JxCat i ERC per, amb una mà, reivindicar els drets polítics i civils mentre que, amb l'altra, des del Govern envia "la Brimo a atonyinar la població".
Crítiques a la iniciativa
Des de Cs, el diputat Matías Alonso ha carregat contra una moció que consideren una mostra més del "victimisme" que caracteritza el "populisme separatista". "Vostès no són víctimes", ha dit als independentistes, fent extensiva l'afirmació als presos. Defensant la "separació de poders", ha deixat clar que la sentència és "conseqüència" d'uns fets comesos per unes persones que pretenien "acabar amb la democràcia", motiu pel qual cal "respectar-la", ha dit Alonso, que ha arribat a dir que les formes dels partits independentistes són l'avantsala de les "dictadures".
El portaveu adjunt del PSC, Ferran Pedret, ha iniciat la seva intervenció assegurant que els socialistes comprenen el "dolor" amb la sentència que es desprèn de la moció i ha admès que una condemna d'anys de presó "no és cap broma". Tot i això, ha justificat el no del seu grup al text dels republicans instant l'independentisme a entendre el "sentiment d'amenaça i de dolor" que van sentir "molts catalans" l'octubre del 2017 quan es va intentar "imposar" un projecte independentista que no comparteixen "vulnerant el marc constitucional i estatutari".
El popular Daniel Serrano ha titllat la moció de "provocació" basada en "falsedats, sectarisme i prejudicis". En el seu torn d'intervenció ha deixat clar que el seu grup considera "just" el judici del Procés i ha negat que hi hagi una "causa general" contra l'independentisme, tal com defensa el text, i ha acabat enviant un missatge electoral: "El PP és un partit de govern a Espanya i mai seurem a negociar cap aspecte que tingui a veure amb la integritat territorial o la sobirania nacional dels espanyols".
