CANVI DE CICLE

El PSE rebutja incorporar al seu ideari el dret a decidir

Els socialistes bascos també han votat en contra de demanar una regulació similar a la canadenca per permetre referèndums d'autodeterminació

El setè congrés del PSE-EE ha aprovat aquest diumenge les ponències política i d'organització amb més del 90% de suport, en les quals s'ha rebutjat incorporar una esmena que proposava donar suport a una consulta sobiranista a Euskadi si es presentava aquesta legislatura. De fet, l'esmena perquè el PSE-EE donés suport a la realització de referèndum, defensada al congrés regional que se celebra a Bilbao per l'alcalde d'Irun, José Antonio Santano, no ha prosperat en ser rebutjada àmpliament. També s'ha desestimat una altra proposta per abordar una "llei de claredat" que reguli la convocatòria d'un referèndum, com passa al Canadà. La pretensió de l'agrupació d'Irun era que el PSE no donés un cop de porta a un hipotètic exercici del dret a decidir per la consulta sobre la relació entre Euskadi i Espanya, com pretén fer el PNB el 2015.

Segons va argumentar en el seu moment Santano, el PSE "no pot ni ha d'amagar el cap" davant aquest assumpte, especialment després de la fi d'ETA, i ha de definir una estratègia nova dins de "les regles de la democràcia i la legalitat". La negativa a incorporar a l'ideari dels socialistes bascos el dret a decidir evita de moment una divisió com la que es dóna a Catalunya entre les files del PSC.

Al congrés en què s'ha reelegit a Patxi López com a secretari general dels socialistes bascos, els compromissaris han ratificat àmpliament la proposta de la direcció en el pla polític i orgànic. La ponència política ha rebut 251 vots a favor (94%), 8 en contra i 8 abstencions, mentre que la d'organització ha estat recolzada per 212 compromissaris (93%), amb 11 vots negatius i 4 abstencions. Inicialment, les agrupacions i afiliats havien presentat més de 700 esmenes a la ponència política, de les que 280 van arribar al Congrés i dissabte es van rebutjar totes menys una de caràcter menor i que no altera el text original. Quant a la ponència d'organització, els principals canvis –com les llistes obertes o la "bicefàlia"– van quedar pendents per a la conferència que realitzarà el PSOE el proper mes d'octubre, ja que els socialistes bascos no poden tenir en allò fonamental una regulació diferent de la federal.

Sí que s'ha aprovat que la limitació per repetir com a candidat sigui de dos mandats (si en el tercer obté un resultat pitjor el candidat ni tan sols prendrà possessió del càrrec), llevat que es mantingui el corresponent govern. Tampoc es podrà simultaniejar més d'un càrrec intern i un públic i, a més, aquest no podrà ser executiu i hauria de ser parlamentari. Aquesta limitació per repetir en el càrrec no tindrà caràcter retroactiu, per la qual cosa no afectarà, per exemple, al secretari general de Biscaia, José Antonio Pastor.

Altres de les novetats en aquesta matèria és la creació d'agrupacions "associades" i organitzacions "virtuals" per Internet, a més de les tradicionals agrupacions locals. Els membres d'aquestes agrupacions, que tindran caràcter territorial o d'Euskadi, tindran dret a veu i vot en la presa de decisions, exactament igual que les locals.

El congrés continuarà amb la votació de la comissió executiva, que es redueix de 38 a 22 membres i en la qual entra Idoia Mendia com a portaveu, i després serà clausurat per Patxi López i el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.