Pedro Sánchez aposta fort per sortir de la irrellevància al Congrés

MadridDurant un any i mig, Pedro Sánchez ha patit les conseqüències d’aquell 30 d’octubre previ a la investidura de Mariano Rajoy en què va abandonar el seu escó al Congrés per no abstenir-se. Va ser abans del retorn a la secretaria general del PSOE, amb un discurs que abanderava el canvi i prometia un gir a l’esquerra, un discurs que li va donar momentum, però que aviat es va apagar. La falta de visibilitat a què el condemnava l’extraparlamentarisme i el vigor demoscòpic de Ciutadans, a qui havia deixat l’espai del lideratge de l’oposició, el van arraconar. I l’aprovació dels pressupostos que va aconseguir Rajoy dimecres amenaçava de fer més greu aquesta irrellevància i allargar-la durant dos anys de travessia pel desert. L’estratègia per sortir de la ratera es va concretar divendres, i és d’alt voltatge: el PSOE va presentar una moció de censura contra Rajoy que ha de comptar per força amb els vots dels partits independentistes catalans i els nacionalistes bascos, a més de Podem, si vol tirar endavant.

L’estratègia no està exempta de riscos. Acceptar els vots dels independentistes encendrà l’espanyolisme i toparà amb oposició interna. Però si Sánchez no feia el pas endavant es veia abocat a un final de legislatura en què la dialèctica estigués monopolitzada pel PP i Ciutadans, erigit en recanvi de dretes de la dreta tradicional. Només amb una jugada de risc les esquerres podien aspirar a recuperar el to, i per això Podem no posarà traves a la moció, tot i que sigui el seu rival a l’esquerra qui pugui capitalitzar-ne els rèdits. La jugada és conjunta, tot i que no coordinada. És una qüestió de blocs, un cop superats els recels que no van fer possible la investidura de Sánchez després de les eleccions del 2015, i va destinada a revertir la tendència de l’escorament a la dreta de l’electorat espanyol per l’efecte Ciutadans que condemnava tots dos partits.

Però el líder socialista haurà de transitar per un terreny pantanós. Si finalment és investit amb els vots dels independentistes, haurà de lluitar contra els que l’acusen d’estar rebent suport dels “enemics” d’Espanya, com deia ahir el número tres del PP, Fernando Martínez-Maillo. En les últimes setmanes, Sánchez havia elevat el to contra Quim Torra i havia posat sobre la taula propostes per ampliar el delicte de rebel·lió al Codi Penal o per castigar el “racisme” del president de la Generalitat. S’havia situat, fins i tot, en una línia més dura que el president espanyol, Mariano Rajoy. Però, a la llum de la moció de censura, l’estratègia pren una altra dimensió. Sánchez s’estava posant la bena abans de la ferida. Volia neutralitzar els embats que li arribarien per obrir-se a governar gràcies als independentistes aportant un currículum sense taques contra el sobiranisme.

I tant ERC com el PDECat, tot i que estan disposats a votar-lo per fer fora Rajoy, comencen a posar preu al seu suport. D’entrada hauran de decidir si els interessa donar suport a un candidat que en el futur pròxim no aixecarà el peu de l’accelerador, com a mínim des del punt de vista formal, d’aquesta duresa. És previsible que el discurs en la moció de Sánchez se centri en gran part en la unitat d’Espanya i la defensa de l’ordre constitucional. Fins i tot potser posarà sobre la taula alguna de les promeses d’enduriment legal. I els independentistes hauran d’assumir-ho sense demanar res a canvi si volen fer fora Rajoy de la Moncloa, perquè ahir el secretari general socialista, José Luis Ábalos, ja va deixar clar que no negociaran amb ells la investidura, sinó que posaran sobre la taula un tot o res. Serà només després de ser investit que Sánchez podrà, si vol, imprimir un altre to a la relació amb Catalunya i tindrà l’oportunitat de concretar les de moment etèries propostes de reconciliació i reforma del model territorial. Qui sí que en podrà treure petroli serà el PNB. Ahir Andoni Ortuzar va dir que votaran la moció si Sánchez sintonitza amb l’“agenda basca”.

Veto a Sánchez de Cs

L’altra opció de suma, amb Ciutadans, sembla barrada. Tot i que ahir Ábalos va aclarir que si la convocatòria d’eleccions ha de ser un problema per a Ciutadans, se’n pot parlar, els d’Albert Rivera van augmentar el cost del seu suport a la moció i van dir que no només ha de ser instrumental, sinó que a més el candidat no pot ser Sánchez. Tant el PSOE com els taronja saben que la suma no passa per un acord entre ells, tot i que Rivera té motius per al nerviosisme: si Sánchez se’n surt sense els seus vots, aquella pugna PP-Cs amb què somniava per als pròxims dos anys quedarà substituïda per una entre PP i PSOE. I això el situaria en un escenari d’irrellevància com el que ha patit Sánchez en els últims mesos. I si la situació a Catalunya baixa de temperatura, en comparació a fa uns mesos, el partit nacionalista espanyol tindrà poca gasolina per mantenir el vigor demoscòpic fins als comicis.

El dubte a l’horitzó continuaria sent la data d’aquestes eleccions. El PSOE insistia ahir que en un període “breu” després de “recuperar la normalitat” es posarien les urnes. Però si la moció prosperés, un cop investit, la tria de la data és competència exclusiva del president del govern i, amb vents econòmics de cua i uns pressupostos aprovats, Sánchez encara tindria temps d’oferir alguna pastanaga en clau electoral que enfortís el perfil social, i el beneficiés a les eleccions.

L’economia, però, serà una arma de doble tall, perquè no està clar que sigui viable recuperar totes les lleis que el PP ha vetat al Congrés. Pot ser que Sánchez no se’n surti i això pot provocar la frustració del votant d’esquerres i fer que qui desgasti els socialistes sigui Podem, per la falta de paraula. Fins dijous la roda política espanyola girava amb Sánchez d’actor secundari. Des de divendres gira al voltant de la seva aposta.