TURBULÈNCIES A L’ESTAT

Sánchez prioritza el camp per evitar un esclat social

La Moncloa tem que Vox capitalitzi políticament la indignació del món rural pels baixos preus agrícoles
El govern de coalició de Pedro Sánchez, reunit a la finca presidencial de Quintos de Mora, a Toledo / FERNANDO CALVO / EFE

En la setmana clau del rellançament del diàleg amb la Generalitat, el govern espanyol ha hagut de sortir a correcuita a intentar a apagar un incendi que no tenia controlat: el de l’Espanya rural, on Vox va aconseguir fer-se un forat important en les últimes eleccions generals. Les protestes al camp, sobretot en feus socialistes com Extremadura i Andalusia, per “l’espiral de rebaixes” dels preus dels productes han obligat Pedro Sánchez a activar una agenda rural per canalitzar la indignació de petits i mitjans agricultors. La Moncloa tem que l’extrema dreta capitalitzi políticament l’ànim de revolta i que es converteixi en un esclat social en un moment en què un dels catalitzadors de les protestes urbanes, Unides Podem, seu al consell de ministres.

Pedro Sánchez ja sabia que l’oposició no li donaria treva, però no comptava haver de preocupar-se tan aviat per aquest sector, en un inici de legislatura mil·limètricament estudiat amb els anuncis de revaloració de les pensions, augment del sou dels funcionaris i del salari mínim interprofessional (SMI). Ahir va reunir de manera informal tot el nou govern de coalició a la finca presidencial de Quintos de Mora, a Toledo, per planificar l’agenda del primer trimestre. Dimecres l’executiu afrontarà la primera sessió de control al Congrés i Vox ja té registrada una pregunta sobre les protestes al camp. El ministre d’Agricultura, Luis Planas, s’ha passat la setmana apagant focs i reunint-se amb totes la parts implicades perquè quedés clar que “el govern està al costat dels agricultors i ramaders espanyols”. I fins i tot el president espanyol ha mogut peça.

Tan sols vint hores abans de reunir-se dijous amb Quim Torra al Palau de la Generalitat, Pedro Sánchez feia un viatge llampec a Brussel·les per trobar-se amb el president del Consell Europeu, Charles Michel. Sobre la taula, la negociació dels pressupostos comunitaris després del Brexit, que poden comportar fortes retallades en les ajudes europees que reben els pagesos, en plena ofensiva de protestes des de l’inici de la legislatura. El president espanyol va transmetre a Michel un missatge clar d’Espanya: la necessitat que les ajudes no minvin i vagin directes als mitjans i petits productors. Culminava així l’ofensiva política exprés de la Moncloa per intentar apaivagar una revolta al camp. “És evident que les grans distribuïdores han de fer autocrítica”, deia Sánchez posant-se al costat dels petits productors.

Les alarmes s’encenien dimecres de la setmana passada a Extremadura. Una protesta de pagesos a la localitat de Don Benito (Badajoz), on hi havia el ministre d’Agricultura de visita en una fira, acabava amb dures càrregues policials. La indignació acumulada ha obligat el govern espanyol a prioritzar el desplegament de l’agenda rural. De fet, el ministre Planas va monopolitzar la roda de premsa del consell de ministres d’aquesta setmana per explicar una bateria de mesures per intentar acontentar els indignats. “El govern està preocupat per la preocupació del sector”, va assenyalar, i va recordar que en cap moment havia demanat la fi d’unes mobilitzacions que consideren legítimes.

De moment ha aconseguit que les associacions no hagin convocat cap altra manifestació davant del ministeri d’Agricultura. Dimecres el líder de Vox, Santiago Abascal, va intentar sumar-se a la protesta a la capital espanyola enmig de xiulets dels organitzadors. “No volem consentir que cap polític intenti capitalitzar les protestes i vingui només a fer-se la foto”, assenyala a l’ARA un portaveu de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA).

Un nou competidor

Vox va sortir reforçat en la majoria de zones rurals d’Espanya el 10 de novembre passat. El PSOE va guanyar a Andalusia i Extremadura, però amb menys vots. En canvi, Vox no va fer més que créixer. L’exemple paradigmàtic és Múrcia, on l’11,3% de la població es dedica a l’agricultura i on Santiago Abascal es va convertir en la força més votada amb el 28% dels sufragis. Però també a les Castelles, on el vot rural a Vox va superar l’urbà a Salamanca, Segòvia, Palència, Sòria, Valladolid, Conca, Guadalajara i Toledo. De fet, al municipi on està situada la finca on ahir Sánchez va reunir el govern, Los Yébanes, Vox va ser tercera força gairebé empatada amb el PP.

Les protestes al camp no són noves, però l’escenari per al govern de Pedro Sánchez sí. L’extrema dreta intenta buscar rèdits en qualsevol crisi, i s’ha sumat a les crítiques d’algunes organitzacions agrícoles per la pujada de l’SMI. El govern nega que això afecti la situació al camp. De fet, el líder de la UGT, Pepe Álvarez, va arribar a titllar els manifestants extremenys de “dreta carca i terratinent”. La recepta de la dreta passa únicament per augmentar la bossa d’ajudes de la PAC. Un fons que, com destaca a l’ARA l’economista Fernando Collantes, professor titular d’història econòmica de la Universitat de Saragossa, no fa més que enquistar el problema perquè només beneficia les grans explotacions.

A parer de Collantes, que ha analitzat a fons el problema de la despoblació a Espanya, les solucions que ha anunciat de moment el govern espanyol són només un pegat, perquè es tracta d’un sector, l’agrícola, que està “sobredimensionat”. Recorda que en la manifestació “de l’Espanya buidada” del març passat a Madrid el ministre Luis Planas només va respondre amb mesures per a ajudes a l’agricultura i no pas per a altres sectors. “Amb agricultura no es frena la despoblació”, alerta.

Les raons de la protesta agrària

Nova legislatura

Les associacions d’agricultors han aprofitat l’embranzida d’una nova legislatura per començar una nova campanya amb un “interlocutor clar”.

Preus en picat

Els baixos preus en origen són un dels majors problemes, sobretot en el sector de l’oli d’oliva, amb una caiguda del 25%-30% l’últim any que es dispara fins al 50% si es compara amb el 2018.

Aranzels dels Estats Units

La decisió del president nord-americà, Donald Trump, d’imposar aranzels a l’oli, el vi i el formatge espanyols s’ha sumat a la indignació del sector.

Nou pressupost de la UE

Brussel·les està a les portes de decidir el nou pressupost de la Unió Europea després del Brexit i hi ha molt de nerviosisme perquè pot suposar una retallada en la bossa de la Política Agrícola Comuna (PAC) del període 2021-2027.

Competència deslleial

Un altre factor són els productes de països no comunitaris a preus més baixos, com la taronja marroquina o la sud-africana.

Debat sobre l’SMI

La dreta ha alimentat les protestes amb l’argument que un salari mínim de 950 euros pot fer baixar la contractació.