MADRIDResulta improbable que Carlos Dívar, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), sospités el gener del 2001 del caràcter profètic de l'article que li va publicar la filofranquista Hermandad del Valle de los Caídos : "Davant les greus formes d'injustícia social i econòmica -escrivia-, així com de corrupció política que pateixen els pobles i nacions senceres, augmenta la indignada reacció de moltíssimes persones oprimides i humiliades en els drets fonamentals".
Onze anys després els dinars i sopars gaudits per Dívar a Marbella els divendres, els dissabte i els diumenge del 2010 i el 2011, al costat d'un comensal oficialment no identificat, l'han situat a l'ull de l'huracà d'un escàndol sense indicis d'amainar malgrat el cop de mà polític del PP, que n'ha vetat la compareixença al Congrés. Al Poder Judicial, l'òrgan de govern dels jutges, aquells llargs caps de setmana li van costar 12.996 euros. Però la fiscalia, que es va afanyar a arxivar la denúncia elevada per un vocal del mateix CGPJ, José Manuel Gómez Benítez, no observa indicis de malversació.
Avui, i altre cop amb la fiscalia a favor de Dívar, el Suprem ha de decidir si admet la querella plantejada contra el seu president per l'associació de juristes Preeminència del Dret. El líder d'aquesta mateixa associació, José Luis Mazón, va ser qui el 2010 va aconseguir l'obertura de diligències contra Baltasar Garzón sota l'argument que Banco Santander li havia finançat cursos.
El Suprem va interpretar llavors, com en els altres dos casos dirigits contra el ja exjutge, que amb l'aparença de delicte n'hi havia prou per emprendre investigacions. Ara el dubte és si el TS seguirà el mateix criteri respecte de Dívar o si ja en té prou amb els certificats aportats pel cap de gabinet del querellat i no pel secretari general del CGPJ, el competent per acreditar la legalitat de les despeses. Però el fiscal general Eduardo Torres-Dulce persevera: "Els fets no mereixen retret penal".
Ningú ha explicat per què la fiscalia no observa malversació, però en canvi suborn sí, en els 14.000 euros dels vestits pels quals Francisco Camps va ser jutjat, i després absolt, en el cas Gürtel. Inicialment, Dívar va qualificar de "misèria" els 12.996 euros carregats al CGPJ per uns dinars i sopars celebrats en companyia d'algú "oficial i públic".
Diverses fonts sostenen que el comensal era un dels seus escortes: el que, en diverses imatges accessibles a internet fins a aquest mateix divendres, posa com a membre de la de la delegació que va acompanyar Dívar a Xile el 2010. Les fonts oficials consultades van tornar a negar que el vigilant personal de Dívar hagués estat elevat a la categoria d'assessor. L'octubre del 2011 la informació difosa a la seva web pel govern de Panamà, arran d'una visita de Dívar, presentava l'esmentat escorta com a "ajudant personal del gabinet de presidència".
Dilluns va ser el senador del PNB Iñaki Anasagasti qui, creuant la frontera del tabú, va escriure al seu blog: "A Madrid tothom et comenta que les reunions importants que tenia a Puerto Banús en un rònec hotelet de quatre estrelles eren ni més ni menys que al Marbella Club Golf Resort i el Puente Romano, on acudia tan feliçment amb el seu cap d'escortes, que diuen que és el seu nòvio". En realitat, no és el seu cap d'escortes, però, per descomptat, ningú al CGPJ parla públicament d'aquest vessant d'un assumpte el protagonista del qual, constant vindicador de la fe catòlica i aliè a qualsevol noció de culpa, no ha parat de prodigar-se en declaracions contra l'avortament.
Més fronts oberts
El front de la querella davant del Suprem no és l'únic que hi ha obert contra Dívar. Una altra associació de juristes, Adade, de tarannà progressista, va demanar divendres al Tribunal de Comptes que investigui si les despeses van causar una minva econòmica injustificada al Poder Judicial. Adade espera que el tribunal obligui Dívar "a retornar a les arques públiques tot el que no n'hauria hagut de sortir".
