Perfil

El pare del PP valencià

La detenció d'Eduardo Zaplana despulla la gestió de l'expresident de la Generalitat Valenciana

Per explicar Eduardo Zaplana potser el més idoni és recórrer als símbols de la seva gestió al capdavant de la Generalitat Valenciana. Perquè, tot i que el judici de la Gürtel i les sortides de to de Francisco Camps durant els últims anys han eclipsat la figura del polític nascut a Cartagena l’any 1956, Zaplana ha sigut el pare del PP valencià.

Una de les claus de la gestió del també exministre de Treball i portaveu del govern de José María Aznar va ser la seva predilecció pel turisme i el negoci immobiliari. Els dos millors exemples de les creacions de qui va començar la seva trajectòria política a UCD l'any 1977 són la construcció del parc d’atraccions Terra Mítica a Benidorm (Marina Baixa) i la Ciutat de les Arts i les Ciències a València. Dos negocis més que dubtosos perquè, en el cas del parc d'atraccions, va provocar a la Generalitat Valenciana unes pèrdues de 83 milions, a les quals cal sumar els gairebé 150 milions que es van haver d'invertir en les expropiacions i la urbanització de l'entorn. 

La segona peça de la fórmula Zaplana va ser l’impuls de les privatitzacions del sector públic, la més destacada la gestió sanitària, que es va iniciar amb la creació del primer hospital propietat de l’administració dirigit per una empresa, el d’Alzira (Ribera Alta). Un projecte que va créixer fins a abastar cinc comarques, i que ara el govern del PSPV i Compromís ha començat a desmuntar. 

Cal admetre que no és estrany que el polític que es va afiliar al Partit Popular l’any 1990 optés per la col·laboració pública i privada, tenint en compte els beneficis que va aconseguir de les ajudes externes. La primera, la que va rebre l’any 1991 quan la trànsfuga socialista Maruja Torres li va servir en safata l'alcaldia de Benidorm. Amb tot, el cas pel qual l'excap del Consell és més conegut és per les gravacions del cas Naseiro, per les quals se li atribueix erròniament l'afirmació que estava en política per enriquir-se, quan el que es va enregistrar era que desitjava tenir molts diners per comprar-se un cotxe. Qui va dir les famoses paraules va ser Vicent Sanz, aleshores alt càrrec del Partit Popular, i posterior excap de personal de Radiotelevisió Valenciana

L'àmbit en què potser ha destacat més Eduardo Zaplana ha sigut la promoció de la seva gestió. Coneixedor que el màrqueting ho és tot en política, o quasi tot, va saber com ben pocs utilitzar uns mitjans de comunicació públics per vendre la seva acció política. Tot i que, cal dir, el seu hereu, Francisco Camps, en va ser un alumne avantatjat. El resultat de la gestió de tots dos es va saber el 5 de novembre del 2013, amb el tancament de 'Canal 9' i 'Ràdio 9' després que l’ens públic acumulés un deute de 1.200 milions d’euros i un important descrèdit. Més barata va ser la contractació l’any 1997 del cantant Julio Iglesias perquè esdevingués ambaixador del País Valencià i que va originar algunes de les imatges més icòniques dels dos personatges, així com el malnom de 'Campeón' amb què el conegut músic va agrair al dirigent popular el suculent contracte que va rebre de l'administració.

Zaplana i Camps també van saber deixar la seva empremta a les dues principals caixes d'estalvi valencianes, Bancaixa i la CAM, obligades a finançar tots els seus projectes. El resultat de la seva gestió el van notar les butxaques de tots els espanyols: la fusió de Bancaixa amb Caja Madrid per crear Bankia, que després va haver de ser rescatada per l’Estat amb l’aportació de 19.000 milions d’euros; i la venda de la CAM al Banc Sabadell per un euro després que el Fons de Restructuració Ordenada Bancària hi injectés 2.800 milions.

Però abans la CAM va arribar a temps de concedir a Eduardo Zaplana un préstec d'1,6 milions d’euros, en unes condicions molt avantatjoses, perquè l’expresident valencià es comprés un apartament de 532 metres quadrats al centre de Madrid.

Més continguts de