Plens monogràfics: l’arma de Cs que ha anat perdent efecte
Els grups dubten de l’eficàcia de convocar tants debats específics
BarcelonaCiutadans té una carta que cap altre partit de l’oposició ha pogut fer servir aquesta legislatura: la potestat d’impulsar plens monogràfics sense necessitat d’acordar-ho amb ningú. El reglament estableix que tot grup amb una cinquena part dels escons pot forçar debats específics i, tenint en compte que també els limita a un per grup i període de sessions, és evident que els taronges ho han aprofitat. Del total de dotze que s’han celebrat, Cs n’ha impulsat set en solitari, dos conjuntament amb altres grups i un novè sobre coronavirus al qual es va afegir el Govern. Per a Cs, es tracta d’una “eina molt útil” de control parlamentari, apunta el diputat Jorge Soler. Altres grups en reconeixen la legitimitat, però adverteixen que fer-ne tants pot restar-hi eficàcia.
“Els plens específics són útils en la mesura en què et permeten centrar-te en un aspecte concret”, afirma el diputat del PSC Ferran Pedret. No obstant això, admet que fer-ne molts pot anar en contra del seu impacte. “Quan eren dos o tres per legislatura destacaven molt i generaven atenció mediàtica”, apunta. “Ara, com que s’han integrat en el paisatge normal, és més difícil que tinguin molta repercussió”. Un exemple pot ser el debat sobre corrupció que Cs va impulsar després de conèixer l’operació Volhov, que s’ha de debatre aquesta tarda en el ple. És el segon debat sobre corrupció en un any, ja que la formació taronja ja en va forçar un altre al gener.
D’altra banda, alguns grups denuncien un ús partidista de l’eina. “Cs agafa una notícia que vol aixecar políticament i electoralment i la converteix en ple específic”, opina la portaveu de Catalunya en Comú-Podem, Susanna Segovia. Per part d’ERC, Anna Caula coincideix que “s’han utilitzat els plens com a altaveu: “Això s’ha d’evitar sobretot a final de legislatura, quan anem a contrarellotge”. Ho secunda el portaveu del PP, Santi Rodríguez: “Hi ha plens monogràfics evidents, com el de les residències -impulsat per PSC, PP, comuns i CUP- o el del covid -proposat tant per Cs com pel Govern-”, recorda. “Ara bé, que es consideri que una investigació judicial o el tema de la monarquia és una situació excepcional...”, diu traslladant també la crítica als debats impulsats pel Govern o pels grups que li donen suport. “El ple específic era una eina que solia fer servir més l’oposició”, diu també Pedret.
A banda dels tres debats reglamentaris sobre política general, el Govern va instar a celebrar el ple sobre el covid i el de la monarquia, i JxCat i ERC van forçar un debat sobre la inhabilitació del president, Quim Torra. Des de JxCat, el diputat Josep Maria Forné recull el guant de PP i PSC. “No és tant una qüestió d’uns i altres”, admet. Creu que degut a “l’excepcionalitat” que ha acompanyat la legislatura, “el bloc independentista vol assenyalar posicionaments contra la repressió”, mentre que Cs ha fet servir el “ple monogràfic amb tota la legitimitat”, aprofitant que tenen els diputats necessaris per fer-ho. El resultat: “Acabem perdent el sentit de l’eina, que és destacar una qüestió sobre la resta”.
L’efectivitat del que s’hi aprova
“Tan poc sentit pot tenir que s’hagi presentat un ple sobre Joan Carles I com el de la convivència de Cs”, opina el diputat Vidal Aragonés: “Han tingut una efectivitat pràcticament nul·la”. Per al cupaire, “s’acaben convertint en una concentració de moltes propostes que després no es transformen en una realitat”. El Govern no posa en pràctica bona part de les desenes de resolucions que s’hi aproven, i les eines dels diputats per exigir que ho faci són limitades. Moltes, a més, s’aproven sense un pla financer que les acompanyi, afegeix Forné. “Sovint, més que ser propostes pensades per al conjunt social, serveixen per alimentar el propi discurs a la teva parròquia”, afegeix. No obstant això, des de Cs Soler les reivindica. “L’oposició també serveix per fiscalitzar i controlar”, defensa: “Situes un tema a l’agenda”.
