Les candidatures alternatives a Pablo Iglesias en 4 comunitats demanen "neutralitat" a la direcció de Podem

SantanderDiverses candidatures que asprien a dirigir Podem en quatre comunitats autònomes reclamen a la direcció del partit, encapçalada per Pablo Iglesias, "neutralitat efectiva" en el procés constituent autonòmic. Critiquen que els principals líders de la formació estan donant suport a les "candidatures oficialistes".

Sense anar més lluny, Carolina Bescansa, membre del consell de coordinació, va defensar la candidatura de Luis Alegre a la Comunitat de Madrid enfront a la de Miguel Urbán durant una roda de premsa posterior a l'executiva del partit.

Ni Catalunya ni la candidatura d'Echenique a Aragó

Per això, han posat en marxa una campanya sota el lema 'Jo també sóc Podem' a la qual ja s'han sumat candidatures als òrgans autonòmics de Cantàbria (Sí Es Pot Cantàbria), Castella i Lleó (Desperta Castella i Lleó i Podem Casella Lleó Plural), la Rioja (Tots junts podem la Rioja) i Aragó (Recuperem Aragó).

La campanya convida a tots els afiliats i simpatitzants de Podem a "compartir el seu sentir" davant aquesta situació a les xarxes socials amb el 'hashtag' #yotambiensoypodemos.

En un comunicat, aquestes candidatures han assenyalat que esperen que la campanya rebi més suports de la resta de comunitats autònomes ja que aquest "problema" està tenint lloc en un total d'onze, on s'han configurat "candidatures pretesament oficialistes sota la denominació 'És clar que podem', que va ser el nom que va utilitzar la candidatura que va encapçalar Pablo Iglesias en el procés constituent estatal.

Per als signants d'aquest comunicat, aquesta candidatura i la seva denominació, un cop elegits tots els seus membres per al Consell Ciutadà Estatal, "no tenia cap raó per seguir existint, entre altres raons, pel profund respecte que es mereixen el 86% de les persones que la van votar".

"O som tots oficialistes o no ho és ningú"

Segons la seva opinió, el Consell Ciutadà, format per aquesta candidatura, és "l'òrgan de direcció de tots els afiliats o inscrits de Podem, no només d'aquells elegits que s'atribueixen aquest dret". "Aquí, o som tots oficialistes o no ho és ningú", han postil·lat.

Recalquen, a més, que "només el 22% de totes les candidatures a nivell nacional als processos autonòmics tenen el suport de Pablo Iglesias", 375 candidats en total, enfront dels més de 1.700 aglutinats en altres llistes i de forma individual.

Presses i manca d'informació?

D'altra banda, les candidatures impulsores de la campanya 'Jo també sóc Podem' han indicat que Podem és una "organització jove, en la qual hi ha de vegades molta pressa sent els objectius tan ambiciosos i les expectatives tan grans, que podrien estar afectant el anàlisi ia la reflexió sobre el que es fa i el que es diu".

En aquest sentit, han assenyalat que "la falta d'informació i el desconeixement sobre el que passa en les diferents comunitats i, en particular, sobre la composició de les diferents candidatures que s'han forjant en cada territori, també podrien estar afectant les decisions". "Per això és necessari rectificar de forma urgent", han instat a la Direcció del partit de Pablo Iglesias.

Un "efecte bola de neu"

I és que, han considerat, aquesta situació "està visibilitzant un conflicte que pot traslladar-se a la ciutadania i podria produir un efecte 'bola de neu' que ningú desitja. La qual cosa no només seria un error sinó que podria malbaratar tot el treball realitzat en els últims mesos i que ve escenificant amb el primer lloc de Podem en la majoria de les enquestes publicades".

A més, han advertit que el suport dels líders del partit a les "candidatures oficialistes", a més de "reflectir la debilitat" d'aquestes candidatures, "podria contravenir els Estatuts del partit i el mateix reglament elaborat pel mateix Consell Ciutadà Estatal per als processos constituents autonòmics".

Aquesta norma, en el seu article 5, indica que "l'organització en el seu conjunt i els Cercles en particular han de ser neutrals tant en les seves activitats com en els seus comptes de xarxes socials". "Aquest article implicaria que cap membre del Consell Ciutadà podria donar suport candidatura, llevat que individualment es presentés com a candidat", han indicat.