Liquidada amb un nou fracàs la ponència de la llei electoral
La proposta d'articulat parcial de la normativa anirà a ple al maig sense possibilitats de prosperar. CiU, ERC i ICV-EUiA s'aferren a la possibilitat remota d'eixamplar el seu acord de mínims durant el tràmit parlamentari. El PSC es nega a sumar-s'hi
BarcelonaPonència liquidada. Els grups parlamentaris han tancat aquest divendres la ponència parlamentària sobre la llei electoral sense haver aconseguit posar-se d'acord al voltant del sistema electoral pròpiament dit. Els grups portaran ara a debat del ple del Parlament una proposta d'articulat de la llei que deixa en blanc el títol sobre el sistema de votació un cop constatat que cap dels sistemes proposats, estudiats i debatuts pels grups parlamentaris suma una majoria prou folgada –calen dos terços del Parlament, 90 diputats– per prosperar.
El text, que inclou els títols acordats sobre administració i sindicatura electoral, sí que superarà el primer dels tràmits, el debat a la totalitat, que requereix majoria absoluta i no qualificada. CiU, ERC i ICV-EUiA, disposats a un acord de mínims sobre el sistema electoral per desbloquejar la llei, encara diuen confiar que durant el tràmit parlamentari es pugui assolir l'acord que no s'ha assolit en els reiterats intents de la ponència des del 2010. Els partits proposaran cadascun el seu propi sistema en forma d'esmena per forçar-ne la transacció. Una maniobra que critiquen PSC, PP i C's, que no pensen donar suport a una llei que no inclogui un sistema de vot prou diferenciat de l'actual.
Proposta de mínims insuficient
El preacord de mínims de CiU, ERC i ICV-EUiA proposava adoptar en una primera fase l'actual sistema corregint a l'alça la proporcionalitat i desbloquejant les llistes perquè els electors tinguessin capacitat d'alterar l'ordre dels candidats de la llista a l'hora d'emetre el vot. Un pas insuficient que no compra el PSC, necessari amb l'actual correlació de forces per arribar als dos terços del Parlament.
El fet de portar la norma al ple del Parlament, però, pot posar els socialistes catalans en la contradicció de votar al costat de PP i C's en contra d’un articulat, ni que sigui parcial, que avalen en la ponència pel que fa a l’administració i la sindicatura. CiU i PSC, amb interessos electorals contraposats, s'acusaven mútuament ahir de no haver fet cap esforç per al consens.
"Modernització important"
Més enllà del sistema electoral -número de circumscripcions i diputats, una o dues urnes per triar també diputats uninominats de districte, fórmula de recompte de vots, millora de la proporcionalitat amb una actualització del cens que donaria dos diputats més per Barcelona i dos menys a Lleida-, en allò referit a l'administració electoral, CiU, ERC i ICV-EUiA reivindiquen que si la norma tirés endavant ni que fos parcialment, suposaria una "modernització molt important", en paraules de Lluís Corominas (CiU). Per començar perquè els processos electorals passarien a estar tutelats per una autoritat electoral pròpia -la sindicatura- i no per la junta electoral espanyola. No és un detall menor de cara a les eleccions del 27-S davant eventuals obstacles que hi pugui trobar la junta electoral espanyola. Precisament la proximitat del 27-S, però, fa que s'accentuïn els recels de PSC, PP i C's a la sindicatura pròpia.
I pel que fa a l'administració electoral, la norma preveu innovacions com l'enviament conjunt de la propaganda, amb un estalvi orientatiu per a l'administració d'uns 3 milions d'euros, la fórmula de vot presencial anticipat, planteja el vot electrònic, la limitació dels anomenats candidats paracaigudistes -els partits no podran incloure a les llistes candidats que no estiguin censats en la circumscripció per la qual es presentin- o la prohibició que els diputats del Parlament puguin ser a la vegada senadors, ni que sigui per designació parlamentària. El text també inclou reduir el sou dels parlamentaris amb feines retribuïdes fora de la cambra, a més de mesures per a una major transparència dels processos electorals.
