Ponts: el poble que no sap conservar l’alcalde

El municipi de la Noguera ha canviat de batlle 5 cops en els últims 8 anys

Ponts, parada i fonda. Si des del segle XII aquest poble de la Noguera és conegut com un lloc de pas on menjar o dormir abans de seguir la ruta cap al Pirineu, en els últims anys també ho és pels seus constants canvis d’alcalde. Dues mocions de censura en els últims tres mandats i una dimissió abans d’hora han provocat que conservar l’alcaldia sigui una proesa.

L’últim capítol es va viure el 29 de maig, quan la republicana Solés Carabasa s’erigia en la nova alcaldessa gràcies a una moció d’ERC amb els independents de PontsxCat contra el ja exalcalde Josep Tàpies, de JxCat. És la cinquena persona que ocupa aquest càrrec en els últims vuit anys en una situació inèdita a Catalunya. Una moció també insòlita perquè va ser aprovada per unanimitat. Fins i tot amb els vots a favor dels regidors de govern.

A principis de març, Tàpies va fer fora del govern els dos regidors independents per discrepàncies i JxCat, amb quatre regidors, es va quedar en minoria. Així, ERC -amb cinc regidors- i els independents -amb dos- van ultimar la moció contra Tàpies. L’exalcalde diu que va donar suport a la moció per evitar que el líder del grup independent, Emili Palà, entrés a l’executiu. “No volia que ERC es veiés forçada a governar amb Palà perquè porta 40 anys fent política clientelar amb els seus amics”, assenyala Tàpies, que assegura que abans i després de les eleccions va oferir als republicans “fins a set vegades” fer govern. Fruit del rebuig dels republicans, Tàpies va incorporar Palà i l’altre regidor independent, que és una escissió d’ERC, a l’executiu en una decisió que reconeix que no és coherent. “El volia tenir collat, tenir l’enemic del teu costat, però sabíem que pressionaria per col·locar els seus amics i comprar terrenys de coneguts i al cap de tres mesos ja va començar a fer demandes fins que vam decidir fer-los fora perquè la pressió era insostenible”, argumenta l’exalcalde. “Jo no he col·locat cap amic, les tres persones contractades són del seu entorn”, rebat Palà, que justifica la moció per haver-los marginat. “Al principi del mandat em va dir pel carrer «Ja governarem nosaltres», i jo li vaig respondre que m’esperaria al banc de la plaça a veure el seu cadàver polític”. Unes paraules que encara aixequen polseguera entre ells dos.

La gent del poble ja hi està acostumada. “Els canvis no agraden, però ens hem d’aguantar i ens ho prenem amb molta paciència”, explica la Joana, de la pastisseria Peretó, una de les moltes que hi ha al poble pels viatjants que s’hi aturen. El dia de la moció, Lo Pau de Ponts, cantautor local que s’ha fet viral a les xarxes socials, estrenava el seu últim videoclip. “Sempre faig bandera de Ponts i ara almenys sortim al diari”, explica rient.

¿Falta de lideratges forts?

La inestabilitat política li ha servit, a més, d’inspiració. “Quan vaig començar a cantar feia garrotins per festa major i m’ha donat molt suc, l’Ajuntament”. L’artista creu que falten lideratges forts: “No n’hi ha de marcats i les eleccions, que sempre es disputen JxCat i ERC, es guanyen per molt poc amb una tercera formació que fa de frontissa”. Enrere queda l’època en què Salvador Balaguer (ERC) i Estanis Felip (CiU) van governar 12 anys seguits amb majoria absoluta. El primer des del 1983 fins al 1995, mentre que el segon li va agafar el relleu fins al 2007. La nova alcaldessa es referma en el que ja va dir durant el ple d’investidura: “Les mocions les provoquen els que governen i l’oposició només les executa”. Ella no en patirà cap perquè només se’n pot presentar una per mandat. “Puc estar tranquil·la”, diu. Sí que entén, però, el malestar de la població. “La gent ho viu amb normalitat, però positiu no ho és per a ningú”, reconeix.

El fundador i director de la revista Portaveu del Segre Mitjà, Jordi Vidal, atribueix els relleus a l’alcaldia a “la pugna entre JxCat i ERC, que fa molts anys que dura”. Mentre veu lògica aquesta última moció per la falta d’entesa entre els socis, menys clara veu la que va patir també JxCat el 2012, només un any després de les eleccions.

Ús fraudulent dels vots

Llavors, Ponts Progrés (PSC) va proposar el seu número 3, Francesc Garcia, com a alcaldable en la moció contra l’alcaldessa de CiU, Maria Antònia Pubill, que va prosperar amb els vots d’ERC i d’un altre grup independent. La clau d’aquella moció van ser els vots dels republicans, que van contradir la direcció al·legant: “Els temes locals els hem de resoldre nosaltres”. Pubill, que governava en minoria, va ser més que contundent en el ple en què va cedir la vara d’alcaldessa. “Estan fent un ús pervers de la democràcia i un ús fraudulent del vot dels ciutadans”, va dir. Unes paraules que manté vuit anys després. “Vam guanyar les eleccions i ERC s’havia compromès a treballar conjuntament amb nosaltres i més amb l’inici del Procés”, lamenta l’exalcaldessa, que conclou que la història sempre es repeteix amb el mateix guió: “Totes les forces d’esquerres s’acaben unint contra nosaltres”. Discrepa que manquin lideratges perquè “es consoliden amb un temps que no ens donen”.

El seu successor, Francisco Garcia, que a mitjans del 2014 va deixar el partit per ser alcalde no adscrit, es va presentar a les següents eleccions per ERC. Va aconseguir l’alcaldia, però dues setmanes abans del referèndum va renunciar al càrrec al·legant únicament motius laborals. Refusava les acusacions del PDECat, que criticava que feia un pas enrere perquè no volia firmar la cessió de locals per a la votació. La seva successora, Maria Alba Bassomba, va ser qui va firmar el decret dos dies després del ple dient que ja sabien que Garcia renunciaria abans del mes d’octubre.

“Sempre guanya ERC, però els altres es posen d’acord fins que s’acaben enfadant i torna a governar ERC”, resumeix el Pere de la Ferreteria de Ponts, que suggereix: “Potser estaríem més tranquils si el que guanyés governés”. De moment serà així fins al 2023. Fins a les pròximes eleccions municipals.