Primàries: l''Expedient X' dels socialistes
BarcelonaLes primàries obertes que celebrarà el PSC de Barcelona per elegir el rival de Xavier Trias són l' Expedient X socialista. Ho va dir ahir Miquel Iceta en una taula rodona organitzada pel PSC de Ciutat Vella. Què tenen en comú la mítica sèrie de televisió de fenòmens paranormals i el seu partit? Segons ell, l'eslògan: "La veritat és allà a fora". Acostar el PSC als barcelonins permetent que votin els candidats a canvi de pagar un euro i firmar un document en què declarin que no són alteradors de l'ordre. Res a veure amb els fenòmens paranormals. O potser sí, perquè costa de veure polítics fent autocrítica, i ahir hi va haver nombroses clatellades per a consum intern.
A l'inici de l'acte es va repartir entre els assistents un fullet de properes conferències a Ciutat Vella amb un títol que delata la desorientació al PSC: "Què és ser socialista avui?" A la taula rodona no hi havia primeres espases del partit però sí algunes veus discordants o caigudes en desgràcia. Jaume Collboni va començar la seva compareixença sense tallar-se un pèl: "Aquestes primàries arriben en un moment idoni per a la refundació del nostre projecte polític". Laia Bonet va començar parlant de regeneració del partit per acabar demanant una "revolució democràtica". Per justificar el seu suport a les primàries, Bonet va deixar anar: "Si som on som és perquè els ciutadans no confien en nosaltres". Abans de Bonet, el diputat al Congrés Albert Soler va defensar les eleccions internes obertes per demostrar "que és un error pensar que presentar-se amb la marca PSC" els "resta".
Soler va continuar aportant llum al calvari: "No ens ajuda la visió que té la ciutadania de la relació amb Madrid, o el debat intern de les dues ànimes del PSC". També va admetre que a Barcelona han anat "perdent el suport del teixit associatiu". El públic suava de valent, però no d'angoixa sinó de calor.
Carles Martí, primer secretari del PSC de Barcelona, va dirigir el diàleg cap al debat nacional, insistint que la política municipal de la ciutat s'havia d'entendre en clau catalana i de crisi del país. Per contra, el cap del PSC a l'Ajuntament, Jordi Martí, va demanar que els socialistes enforteixin "l'afeblit sentiment de ciutat" davant la creixent necessitat "de refugi en la tribu".
Estructures més lleugeres
Iceta va reiterar que les primàries havien de centrar-se en la política municipal. No va voler posar el dit a la nafra de la deriva del PSC; l'única crítica que va plantejar és que les estructures del partit eren "massa pesants" i va apostar per estructures més petites i àgils, "fer servir noves plataformes, sense haver de ser travestis" -per a qui no ha entès l'acudit, els travestis sovint vesteixen amb sabates de plataforma.
Martí i Iceta van coincidir en la necessitat de sumar el PSC a d'altres grups polítics. Iceta va dir que cal copiar el model del Partit Democràtic italià, d'esquerres, però on fins i tot hi pot tenir cabuda Duran i Lleida, segons Iceta. Rocío Martínez-Sampere va arribar una hora i mitja tard. Al jardí del Museu Marítim, on se celebrava el debat, em vaig trobar una munió d'homes i dones vestits molt seriosos, com agents de l'FBI. Eren extres de l' Expedient X socialista? No, era una reunió d'antics alumnes d'Esade.
