Puigdemont denuncia a París la indefensió jurídica de Catalunya

El president afirma que el referèndum es pot fer sense canviar la Constitució

"Catalunya està indefensa jurídicament", va denunciar ahir el president Carles Puigdemont durant la conferència que va impartir al centre d’estudis polítics Sciences Po de París per explicar "quin és el futur per a Catalunya dins d’Europa". "El marc jurídic ha d’estar al servei de la democràcia, i no pas a l’inrevés", va reafirmar, alhora que denunciava la persecució judicial a la qual els polítics catalans que defensen el procés d’independència han de fer front. Per a Puigdemont, aquest fet demostra la "poca maduresa democràtica de l’estat espanyol".

El president català va insistir que per fer el referèndum no cal canviar la Constitució: "No hi ha un problema jurídic. És únicament un problema de voluntat política". I va remarcar l’ampli suport que aquesta opció té entre la ciutadania catalana.

Tal com va dir en la conferència que va pronunciar a la Chatham House de Londres, Puigdemont va recordar la voluntat de Catalunya de seguir sent membre de la Unió Europea després de la independència. "Som un país que se sent profundament europeu", va dir. I va deixar clar que Catalunya vol ser "un actor actiu en la construcció" de l’Europa d’ara -amb "els problemes socials i les crisis humanitàries"- i del futur. De fet, Puigdemont va denunciar que Catalunya, "amb una llarga vocació solidària", no pot acollir "uns 4.500 refugiats perquè l’estat espanyol ens ho impedeix".

Una escola prestigiosa

Com a Londres, Puigdemont també va dedicar bona part del seu discurs a explicar als assistents de Sciences Po com s’ha arribat fins al punt actual. I els va deixar clar que "aquest no és un procés que va de nacionalisme, sinó d’aprofundiment democràtic". D’aquesta prestigiosa escola n’han sortit alguns dels presidents de la Cinquena República, com ara Georges Pompidou, Jacques Chirac, Nicolas Sarkozy i François Hollande. Un carrer, el de Saint-Guillaume, de pas gairebé obligat per a les elits politicoadministratives franceses, i on hi ha una plantilla de professors i de col·laboradors universitaris que hi estan a l’altura. De fet, el mateix François Hollande va impartir-hi classes dos anys abans de convertir-se en president.

Un cop acabada la conferència, va començar el torn de preguntes dels assistents, que no va deixar indiferent ningú. Un estudiant espanyol va deixar-li anar que algunes veus definien el procés separatista com un cop d’estat. El president li va respondre: "Les lleis qui les canvia? Els militars, com ha passat en la tradició espanyola, o la població?". Una noia basca va demanar-li que no els deixessin sols amb els espanyols, perquè "no serà tan divertit".

El president va cloure el col·loqui proposant a aquells a qui no havia convençut que llegissin el Nobel d’economia, Joseph Stiglitz. L’economista nord-americà va afirmar fa uns dies que "una Catalunya independent és perfectament viable econòmicament".

"A Catalunya hi ha un problema amb la democràcia"

Poc abans de la conferència, el president de la Generalitat va afirmar en una entrevista a la cadena francesa France 24 que a Espanya "hi ha un problema amb la democràcia". "Com és possible que per donar la veu als ciutadans puguem tenir problemes penals?", va reflexionat en referència a les causes obertes per l'organització del 9-N. "Per exercir la democràcia estàs en perill", va lamentar.

El president va insistir que està disposat a pactar les condicions d'un referèndum amb el govern espanyol: "La pregunta, la data, el percentatge per declarar vàlid el resultat...", va detallar, i va afegir: "Si Espanya proposa una altra pregunta, podem fer com els escocesos, que van triar entre la independència i la 'devolution max'".

Després de recordar que l'Estat ja ha avisat que "no acceptarà mai que Catalunya pugui decidir el seu futur", Puigdemont va assegurar que el referèndum se celebrarà igualment. "Tenim el poder per fer-ho, la majoria parlamentària per fer-ho i la determinació per fer-ho", va dir, i va recordar que la votació se celebrarà com a molt tard el setembre del 2017. "Si es guanya, proclamarem la independència", va concloure.

"Si no hi ha risc d'independència, per què no podem celebrar un referèndum?"

També en una entrevista, en aquest cas a France 3, Puigdemont ha insistit: "Com a polítics i com a demòcrates estem obligats a fer allò que ens ha encomanat el poble de Catalunya" i per al qual hi ha "un mandat clar i un suport parlamentari suficient": portar el país a cap a la independència. "Volem la independència per ser un Estat més viable, per contribuir millor a la Unió Europea i, sobretot, per garantir un futur a la gent, perquè a Espanya no hi ha futur", ha afirmat.

"Si creuen que no hi ha risc d’independència a Catalunya, per què no podem celebrar un referèndum?", s'ha preguntat Puigdemont en referència l'Estat, deixant clar que tot i que treballarà per la victòria del referèndum, "com a demòcrata" acceptarà que hi pugui haver un altre resultat.