Puigdemont, Junqueras i el missatge equivocat. L'anàlisi transcrita d'Antoni Bassas
El vicepresident Junqueras va obrir la porta la setmana passada a apujar l’IRPF fins al 51% per a les rendes més altes, i ahir el president Puigdemont va dir que no. No sabem com acabarà l’episodi, però aquesta contradicció és ja la primera gran diferència pública entre els dos partits de Junts Pel Sí, la qual cosa demostra que és un Govern normal: no s’escapa de les contradiccions que de tant en tant afecten tots els governs de coalició. Ara bé, el missatge que transmet aquesta diferència de criteris és el d’un problema d’incomunicació interna i de pols polític. Pols perquè d’aquí a un mes i mig hi haurà eleccions, Esquerra i Convergència hi van per separat, Convergència està en plena refundació i per a Esquerra aquest pot ser el moment de guanyar l’hegemonia política dins el sobiranisme. I perquè una pujada d’impostos com vol Junqueras podria obrir les portes que la CUP donés els vots per a l’aprovació dels pressupostos que Junqueras ha de presentar. Aprovar els pressupostos és vital per a qualsevol govern, i seria un gran èxit polític per a Junqueras i el seu partit.
El problema d’aquesta eventual apujada d’impostos és que solucionaria poc, molt poc, el problema dels ingressos de la Generalitat: ingressaria uns 100 milions d’euros més. 100 milions d’euros més. Saben quants milions més recaptaria la Generalitat si el Tribunal Constitucional no hagués anul·lat l’any passat l’impost als dipòsits bancaris? 600 milions d’euros. És important recordar, doncs, que el problema dels ingressos de la Generalitat no és un problema d’esforç fiscal dels ciutadans, que ja som els que més paguem d’Espanya, sinó de la insuficiència del nostre model de finançament.
Insistir en la pujada d’impostos, a part d’intentar seduir la CUP, no només transmet desunió política del govern, sinó que no posa el focus allà d’on el focus no s’hauria de moure, que és, insistim, en la diferència entre el que aportem i el que rebem i en la falta de sobirania fiscal del govern de Catalunya. Sembla incomprensible que un govern que està preparant estructures d’estat, perquè les estructures de l’actual estat no li serveixen, no aprofiti la campanya de la renda per explicar, incansablement, el greu problema de finançament que tenen els serveis públics a Catalunya, i en comptes d’això, enviï un missatge de descohesió interna.
