Puigdemont, a Sánchez: "Vostè em vol segrestar?"

Barcelona"Vostè em vol segrestar, senyor Sánchez?" Aquesta és la pregunta que l'expresident Carles Puigdemont ha llançat a Pedro Sánchez, després que ahir es comprometés a retornar-lo a Espanya si és escollit president. Durant el debat a TVE amb els cinc principals candidats estatals, el president en funcions va canviar la mà estesa per la mà dura amb Catalunya i va prometre als electors que, si és escollit a les urnes el 10 de novembre, aconseguirà la repatriació de Puigdemont des de Bèlgica.

"Només té dues maneres de complir amb aquesta promesa, i totes dues són il·legals", ha advertit l'expresident a través d'un missatge a Twitter i, a més, ha assegurat que les vies amb què Sánchez podria dur a terme aquest compromís són "contràries al dret de la Unió Europea i a la democràcia".

Així, als ulls de Puigdemont, el candidat socialista té només dues opcions. La primera, ha apuntat, "prendre decisions del poder judicial des del consell de ministres". Sobre aquesta possibilitat, l'expresident ha avisat: "Si vostè estimés tant la Constitució com diu defensar, no ho faria". En segon lloc, Sánchez podria "tornar al segrest de persones com feien dirigents del seu partit en el passat", ha etzibat el líder de Junts per Catalunya. "Vostè em vol segrestar, senyor Sánchez?", ha sentenciat.

Les mesures de Sánchez

La resposta de Puigdemont ha arribat ni tan sols 24 hores després que el líder del PSOE anunciés la seva voluntat de regular la convocatòria de referèndums a l'Estat. "Incorporarem un nou delicte al Codi Penal per prohibir d'una vegada per totes la convocatòria d'un referèndum", va assenyalar durant el debat. Una mesura que, tanmateix, el partit ja havia avalat al mes de febrer quan el PP va plantejar la penalització de la convocatòria d'aquesta mena de consultes.

Catalunya, de fet, va ser el principal tema durant l'inici del debat. Tot i això, Sánchez encara va llançar dues propostes més, com ara la creació d'una nova assignatura sobre "valors constitucionals" a l'educació obligatòria.

Euroordres contra els exconsellers

Aquest dimarts, a més, el Tribunal Suprem ha reactivat les ordres europees de detenció contra els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, a Brussel·les, així com contra l'exconsellera Clara Ponsatí, a Escòcia. Tot i que la setmana passada el mateix tribunal va desestimar la petició d'euroordres contra l'exconsellera Meritxell Serret, també a Brussel·les, i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, a Suïssa, l'independentisme ja es preparava per a una nova ofensiva.

Amb la sentència ja dictada contra els dirigents independentistes de l'1-O que van quedar-se a Catalunya la tardor del 2017, el magistrat Pablo Llarena ha considerat convenient dictar l'euroordre contra Comín pels delictes de sedició i malversació; només per sedició en el cas de Ponsatí, i per malversació i desobediència en el cas de Puig.