El Govern recorre la querella de la fiscalia per la convocatòria de l'1-O

Al·leguen que convocar referèndums no és delicte i que desobeir el TC no estava penat fins al 9-N

El Govern ha decidit respondre a la querella de la fiscalia contra l'executiu per la convocatòria i l'organització de l'1-O amb un recurs judicial. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i diversos consellers –no el firmen tots, però la totalitat del Govern hi queda emparada, segons fonts de l'executiu– han recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'admissió a tràmit de la querella dirigida a la totalitat del consell executiu. Una acció que es complementa amb l'escrit de recusació del tribunal que van presentar la setmana passada Puigdemont i el conseller de la Presidència, Jordi Turull.

De moment, 10 dies després que el ministeri públic presentés el seu escrit i el TSJC l'acceptés –tot es va produir el mateix dia–, ahir el Govern va interposar un recurs de súplica: el text planteja que convocar referèndums no és un delicte des del 2005 i que la desobediència al Tribunal Constitucional (TC) no havia sigut mai perseguida penalment fins als judicis pel 9-N contra l'expresident Artur Mas i tres consellers del seu govern: Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. Els quatre estan inhabilitats.

Convocar no és delicte

En l'escrit de 32 pàgines presentat pel Govern i que ha avançat aquest dilluns l'ACN, el president i els consellers consideren que el govern espanyol, el TC i la fiscalia "abusen dels mecanismes de l'estat de dret", utilitzant el dret penal de manera "desproporcionada" amb la finalitat d'aplicar "prohibicions cautelars de drets fonamentals, com el d'expressió, informació o reunió". Així, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, exdegà del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i autor del recurs, reitera que el Codi Penal ja no recull la convocatòria de referèndums i enumera diversos arguments per intentar rebatre les acusacions de la fiscalia, que atribueix a tot el Govern els delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.

La fiscalia es querella contra tot el Govern i demana actuar també contra els preparatius de l'1-O

Desobediència

L'escrit afirma que no es compleixen els requisits exigibles per al delicte de desobediència, tot i admetre que la jurisprudència ha canviat per les dues sentències pel 9-N (la del TSJC contra Mas, Ortega i Rigau i la del Tribunal Suprem contra Homs). El text recorda que el TC no és un òrgan judicial, cosa que impediria cometre el delicte de desobediència a resolucions judicials. Per això, el lletrat afegeix que es fa un "canvi jurisprudencial fruit de l'arbitrari activisme judicial" per perseguir penalment adversaris polítics. Insisteix que el govern espanyol, la fiscalia o el Suprem han incomplert diverses resolucions del Constitucional i ningú ha sigut perseguit penalment.

Prevaricació i malversació

En el cas de la prevaricació, el recurs també nega aquest delicte, ja que considera que la signatura dels dos decrets, el de convocatòria del referèndum i el de mesures complementàries, obeïen a una llei acabada d'aprovar pel Parlament i s'emmarcaven dins de l'anomenada "discrecionalitat política", que no pot ser delictiva. Sobre la malversació, l'advocat considera que no es compleixen els requisits d'una administració excedint-se en la gestió de patrimoni aliè ni tampoc el de causar un perjudici al patrimoni públic, ja que tot i que la fiscalia ha apuntat que hi havia partides pressupostàries suposadament reservades per al referèndum no s'ha donat cap ordre directa de despesa i no es pot perseguir un "delicte de pensament".

Més continguts de