Puigdemont rebutja eleccions immediates i és partidari d'esperar que la legislatura s'esgoti automàticament

BarcelonaL'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha defensat aquest dijous que no hi hagi eleccions a Catalunya de manera immediata. És a dir, no vol que el president Torra les convoqui abans que el Tribunal Suprem l'inhabiliti definitivament del càrrec. Per a Puigdemont, l'esquema és el següent: quan l'alt tribunal espanyol desposseeixi del càrrec Torra, creu que els partits independentistes no haurien de presentar cap candidat alternatiu a la presidència i haurien d'"esperar a la convocatòria automàtica d'eleccions". "No seria correcte que es plantegés un altre candidat a la presidència. Si hi ha una manera de no acatar és no presentar un candidat alternatiu. Ens hem de posar d'acord –JxCat, ERC i la CUP– i ser clars", ha resumit.

Així, la proposta de Puigdemont és la mateixa que Torra ja ha deixat intuir que farà: esperar que la inhabilitació es confirmi sense haver convocat eleccions; no presentar cap candidat a la presidència en el nou debat d'investidura que estaria obligat a fer el Parlament i deixar córrer el rellotge 54 dies perquè es convoquessin eleccions de manera automàtica. Això situaria els comicis, amb tota probabilitat, en el primer trimestre de l'any que bé. L'expresident català ha arribat a plantejar fins i tot que, en el remot cas que no es produís aquesta inhabilitació, Torra esgotés la legislatura de quatre anys fins al desembre del 2021. "M'agradaria que s'esgotés la legislatura. Els mandats són per quatre anys", ha conclòs.

La proposta de Puigdemont xoca frontalment amb la d'ERC, a qui agradaria que Torra convoqués els comicis aquesta tardor abans de ser inhabilitat. Precisament, el vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, ha demanat aquest dijous que si hi ha d'haver un "interinatge" en la Presidència de la Generalitat, hauria de ser per un període "breu". El pla de Puigdemont no ho preveu així.

En relació a l'estratègia de la "confrontació intel·ligent" -concepte que va llançar a Catalunya Nord-, aquest dijous a la tarda l'expresident ha verbalitzat com creu que es pot concretar. En el marc de la presentació del segon volum del 'M'explico' (La Campana) a la llibreria Ona, ha posat d'exemple el referèndum de l'1 d'octubre o l'exili com a "eina política" de "confrontació intel·ligent". Després de deixar clar que és "l'Estat qui ha triat confrontació i no negociació", Puigdemont ha dit que davant de la "repressió" es pot "abaixar el cap" o "respondre": ell assegura que ha escollit respondre.

Per a Puigdemont, una manera de fer-ho va ser presentar-se a les eleccions europees malgrat l'intent de prohibició per part de la Junta Electoral Central de la seva candidatura. "Era un combat desigual, teníem una estructura d'Estat en contra (...). Vam intentar aplicar la intel·ligència i ens va sortir bé. Hi va haver confrontació", ha expressat l'expresident connectat de forma telemàtica a l'acte, recordant que és eurodiputat juntament amb els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí.

De fet, segons l'expresident, aquesta estratègia també es va posar en pràctica durant el referèndum de l'1 d'octubre. "El referèndum va ser una confrontació perquè l'Estat va voler", ha dit en relació a la violència policial, "però vam respondre amb intel·ligència protegint els col·legis electorals", ha conclòs.

Reivindicació de l'exili

Una de les qüestions que s'han posat de manifest en la presentació del llibre de Puigdemont ha estat la seva voluntat de posar de relleu l'exili. A parer seu, fins ara s'ha imposat un relat sobre els membres del Govern que van decidir marxar a fora que no s'ajusta a la realitat. "L'exili és molt incert i vam començar amb una precarietat que la gent no es pot arribar a imaginar", ha dit l'expresident, "ara s'ha convertit en una eina política efectiva". "El llibre és una reivindicació d'això", ha conclòs.

La presentació ha estat pilotada per l'exdiputat de Podem Albano Dante Fachin, que ha preguntat al periodista Xevi Xirgo -autor juntament amb Puigdemont- per l'elaboració del llibre i a Elsa Artadi, portaveu de JxCat, pel seu testimoni. Artadi és una de les dirigents més presents en el segon volum del llibre de Puigdemont.

Artadi ha considerat que la publicació del llibre ajuda a entendre què significa l'exili, què vol dir continuar la institució de la Generalitat i la "confrontació" que significa l'exili. "Posa boig a l'estat espanyol", ha conclòs la també regidora de Barcelona i diputada, fent referència a les euroordres "ridícules" o a la voluntat de l'Estat d'impedir que Puigdemont sigués europarlamentari.

Candidat de JxCat?

Emparant-se en el fet que encara no hi ha unes eleccions convocades, Puigdemont no ha volgut aclarir si voldrà ser el candidat de JxCat en els pròxims comicis una altra vegada. "Avui dia tothom està descartat al cent per cent", ha dit. Sí que s'ha tornat a comprometre que el candidat l'escolliran els afiliats de JxCat a través d'unes primàries. Tot i no aclarir el seu futur, ha assegurat que entendria que li demanessin que fos el candidat: "És normal que es demani això".

Malgrat les dificultats que hi ha en les relacions de JxCat amb el PDECat, no ha donat la relació per trencada. "És evident que hi ha tensions, però continuo pensant que estem en el mateix vaixell", ha diagnosticat. També s'ha mostrat partidari que, malgrat el que va passar aquest dimecres al Parlament, els dos espais polítics no trenquin la disciplina de vot a la cambra catalana o al Congrés. El seu argument és que si tothom és "fidel al programa electoral", hauria de ser possible. També ha dit que mai polemitzarà amb l'expresident Mas sobre aquesta qüestió, ja que li té tota la "consideració i afecte".

Relacions amb Esquerra

En la segona part del seu llibre M'explico (La Campana), Puigdemont torna a mostrar-se molt crític amb Esquerra. Tot i això, en l'entrevista d'aquest dijous ha evitat les crítiques directes cap als republicans. Així, ha assegurat que, mentre el president d'ERC, Oriol Junqueras, va tenir el tercer grau penitenciari, van poder trobar-se "telemàticament diverses vegades" i això va fer que les relacions "milloressin". Sí que ha lamentat que el portaveu d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, segueixi parlant de JxCat fent referència a expressions com "convergents". Creu que és "una conyeta" que es converteix en una falta de respecte cap a la "identitat" del seu espai polític. "Si som aliats, ens hem de tractar com a aliats", ha argumentat.

A més, ha qüestionat una de les iniciatives més importants que està intentant impulsar ERC com és la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol per abordar el conflicte polític català. Ha considerat que hauria de dir-se'n "taula de negociació" i s'hi hauria d'abordar sense obstacles l'amnistia i l'autodeterminació.

Una cafè amb un eurodiputat socialista

L'expresident també ha repassat les seves relacions amb els líders polítics espanyols. Ha assegurat que no ha tingut cap contacte formal amb cap membre de l'executiu de Pedro Sánchez, tot i que ha donat a entendre que va enviar missatges de felicitació tant a Pablo Iglesias com a Alberto Garzón quan van entrar a formar part del gabinet. També ha dit que li hauria agradat "sincerament" parlar amb la líder de Cs, Inés Arrimadas, quan va organitzar un acte del partit taronja a Waterloo i que se saluda "cordialment" amb l'eurodiputat Jordi Cañas quan es troben pels passadissos del Parlament Europeu. Fins i tot ha revelat que va anar a prendre un cafè amb un parlamentari socialista, de qui no ha volgut dir el nom "per no generar-li problemes".