Puigdemont deixa en mans de la Crida com anar a les europees

Rull i Turull s’ofereixen des de Lledoners per concórrer als comicis del 26 de maig

NÚRIA ORRIOLS / JÚLIA MANRESA

El naixement de la Crida el pròxim dia 26 de gener condicionarà l’oferta electoral de les eleccions europees. Així ho va traslladar aquest dilluns l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en una roda de premsa a Brussel·les, després de reunir-se amb el grup parlamentari de JxCat. Així com es descarta que la Crida tingui un paper a les eleccions municipals, sí que està sobre la taula que el nou espai participi als comicis comunitaris. Una decisió, però, que s’haurà de valorar en el si de la direcció de la Crida -que tal com va avançar l’ARA liderarà Jordi Sànchez- i sotmetre a consulta als fundadors de la nova organització, que es constituiran en assemblea a partir de dissabte.

“Treballarem en una candidatura com més unitària millor [...]. A partir del 26 estarem en condicions de concretar aquesta proposta [sobre les europees], a la qual esperem que se sumin la majoria d’actors polítics”, va afirmar Puigdemont, que va afegir que agraeix a l’exconseller Jordi Turull que s’hagin plantejat concórrer en aquests comicis. Aquest dilluns, després d’una reunió a Lledoners, el president del PDECat, David Bonvehí, va dir que Turull i també l’exconseller Josep Rull s’havien mostrat disposats a fer-ho. També s’han sondejat altres noms com l’advocat de l’expresident Jaume Alonso Cuevillas o, segons va avançar Nació Digital, l’exassessora socialista a l’Eurocambra, Bea Talegón. De fet, dilluns Puigdemont tampoc es va descartar a ell mateix com a candidat i va recordar que es va oferir com a número dos del líder d’ERC, Oriol Junqueras, en una llista “conjunta” de totes les forces independentistes. Una proposta que de seguida va topar amb el no d’Esquerra, que ultima un pacte amb Bildu i el BNG amb Junqueras i la pedagoga Diana Riba, parella Raül Romeva. Des de JxCat, però, encara no donen per perduda l’opció unitària. Ara bé, aquesta proposta també ha de casar amb les intencions del PDECat, que ja ha aprovat el reglament intern per fer primàries i negocia tancar una coalició amb el PNB. Fonts del PDECat, de fet, consideren que un “càsting” de perfils mediàtics -com el de Talegón-és “incompatible” amb un pacte amb els nacionalistes bascos.

Ultimant la direcció de la Crida

En les pròximes hores -el límit és dimecres- Sànchez presentarà la candidatura per liderar la Crida, de la qual Puigdemont serà “president fundador”. La voluntat és, segons fonts coneixedores, que sigui “plural” i representi les diferents sensibilitats, a més de complir amb el que fixen els estatuts: la meitat dels membres no poden ostentar càrrecs en institucions o entitats, per tal d’evitar l’“acumulació” de poder.

Segons diversos consultats, està previst que a Sànchez l’acompanyin la consellera Elsa Artadi -el dubte és si com a número 2-; els diputats Gemma Geis, Albert Batet o Toni Morral; a més de perfils com Marcel Padrós i Jordi Pairó (ex-ANC), o els exsocialistes Ferran Mascarell i Marina Geli.

El TC estudia la suspensió de l’expresident

El ple del Tribunal Constitucional ha decidit admetre a tràmit per unanimitat el recurs d’empara de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en contra de la suspensió com a diputat dictada pel jutge instructor Pablo Llarena. Així, estudiarà el cas, com amb la resta de diputats suspesos i processats per rebel·lió, i allargarà el procés per recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg. El ple no ha admès la mesura cautelar que demanava suspendre la decisió del Suprem fins que hi hagués una resolució. Malgrat això, abans de Nadal, després de la vaga de fam dels presos de Junts per Catalunya a Lledoners, el TC va resoldre que no podia manifestar-se encara sobre aquests recursos a l’espera del Suprem. Puigdemont, al seu torn, va demanar al TC que resolgui “ràpidament” perquè la legislatura és “limitada”. Així, va afegir des de Brussel·les que està disposat a ser investit i va situar la responsabilitat al Parlament: “La qüestió és si hi ha la voluntat de fer-ho o no”.

Més continguts de