Puigdemont convoca JxCat a Berlín per esvair els dubtes de la investidura

Sànchez avala Artadi i ERC confia que la setmana que ve es pugui elegir el nou president

Amb la reforma de la llei de la presidència s’acaba, almenys a curt termini, la via Puigdemont. Divendres els independentistes aprovaran al ple del Parlament una llei que ells mateixos descarten que serveixi per investir-lo i durant el cap de setmana, a Berlín, el president reunirà el seu grup parlamentari per esvair les incògnites que, a tres setmanes de la convocatòria d’eleccions, continuen planant sobre la legislatura. “La setmana que ve podria haver-hi un debat d’investidura”, afirmava ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio el president adjunt d’ERC, Pere Aragonès. Tant els republicans com Junts per Catalunya han descartat públicament les eleccions i això implica necessàriament que abans del 22 de maig s’hagi investit un president. O presidenta.

Jordi Sànchez avala que Artadi aspiri a la presidència: "Li auguro un llarg recorregut polític"

Ahir el nom d’Elsa Artadi tornava a sonar amb força. “Si ho és, per a nosaltres no hi haurà cap problema”, apuntava Aragonès que, d’altra banda, assegurava que Esquerra acceptaria qualsevol nom que Junts per Catalunya posés damunt la taula. I l’actual candidat a la presidència, Jordi Sànchez, també destacava la vàlua d’Artadi en una entrevista a l’ACN: “Elsa Artadi és una dona capacitada àmpliament i li auguro un llarg recorregut polític, sigui o no sigui ara aspirant a la presidència. Ella sap que té tot el meu suport”.

Diverses fonts consultades per l’ARA descarten, però, que hi hagi cap decisió presa, i recorden que Artadi s’ha descartat per al càrrec tant en públic com en privat. És a Puigdemont a qui pertoca designar el nou candidat, i les últimes setmanes el ball de noms ha sigut constant. L’única que ha repetit en totes les travesses ha sigut ella, tot i els recels que genera al PDECat, el partit que va abandonar just abans de la campanya electoral. Però el seu no és l’únic nom damunt la taula. Els independents Josep Costa i Antoni Morral també són dins el cercle d’opcions que estudia Puigdemont, en què en un moment o altre també hi ha hagut Quim Torra, Francesc de Dalmases, Marta Madrenas, Marc Solsona i, fins i tot, Ferran Mascarell.

Ara per ara, el candidat continua sent Sànchez. El president del Parlament, Roger Torrent, no en proposarà cap més fins que l’expresident de l’ANC no hagi renunciat a la seva investidura –ajornada des del 12 d’abril–, tal com va fer al març, quan va donar el testimoni a Jordi Turull. Aquest tràmit podria no trigar gaire a arribar tenint en compte que de la cimera a Berlín d’aquest cap de setmana se n’esperen novetats i que només queden 19 dies per arribar a la data límit abans de la repetició de les eleccions. “Quan arribi el moment, el president Puigdemont ja comunicarà la decisió. Contràriament a la imatge que alguns volen construir de Puigdemont, és molt responsable i sap des del primer minut quin és el mandat i la força del 21-D. No la malbaratarà”, afegia ahir Sànchez.

L’ANC decideix la seva posició

Quan Puigdemont fixi qui és el pla D –sempre que renunciï a les eleccions–, Torrent iniciarà una nova ronda de contactes i proposarà formalment el nou candidat. JxCat i ERC hi votaran a favor i, sempre que Puigdemont i Antoni Comín puguin seguir delegant el vot –Ciutadans presentarà avui un recurs d’empara al Tribunal Constitucional–, el nou president serà investit en segona volta. La CUP ja ha dit que s’abstindrà en la investidura de qualsevol candidat que no sigui Puigdemont, una posició que lliga amb la que ha tingut les últimes setmanes l’ANC. Precisament ahir l’Assemblea va anunciar que entre avui i demà obre una votació telemàtica perquè els socis s'hi posicionin. L’entitat formula dues preguntes: d’una banda, si cal insistir que el president ha de ser Carles Puigdemont i, de l’altra, en el supòsit que les formacions independentistes proposessin un candidat alternatiu “per les pressions de l’estat espanyol”, si l’ANC ha d’avalar aquest canvi o bé optar per repetir les eleccions.

El TC va vetar la setmana passada qualsevol intent d’investir Puigdemont, ja sigui de manera presencial o a distància. I JxCat ja va descartar desobeir el tribunal per seguir forçant l’embat amb l’Estat. En canvi, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha reiterat en múltiples intervencions als mitjans la necessitat d’investir el cap de files de JxCat. Fins i tot s’ha mostrat partidària de repetir eleccions si no s’opta per ell i ha reclamat que els partits independentistes expliquin els motius pels quals no se l’investeix.

És una opinió que també estarà representada el cap de setmana a Berlín. Dins de JxCat hi ha sectors que defensen que no es pot renunciar a Puigdemont per fer un govern autonòmic. I també hi són al grup d’ERC. Fonts consultades per l’ARA expliquen que, per exemple, els dos diputats de Demòcrates reclamen que es pacti un nou full de ruta abans de fer Govern. I més quan el Procés s’ha fet un lloc internacionalment, especialment arran de la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein de negar-se a extradir Puigdemont per rebel·lió.

No hi haurà renúncies als escons

Al Parlament hi ha actualment set vots delegats, els dels dos diputats exiliats i els de cinc presos polítics. A més de la investidura, aquest serà un altre dels cavalls de batalla durant les pròximes setmanes. Des de Brussel·les i Berlín, Comín i Puigdemont només podrien veure’s forçats a renunciar-hi –una opció que continua damunt la taula– si el TC decidís suspendre cautelarment les seves delegacions de vot. Aquesta opció podria haver sigut automàtica si, en lloc de Ciutadans, hagués sigut el govern espanyol qui hagués presentat un recurs al tribunal.

I, si es manté el processament per rebel·lió, els diputats empresonats seran suspesos quan el Tribunal Suprem declari ferma la interlocutòria. Ni Jordi Sànchez, ni Oriol Junqueras, ni Jordi Turull, ni Josep Rull, ni Raül Romeva tenen intenció de renunciar a la condició de diputats abans que arribi aquest moment. “Ni a la declaració davant el jutge el gener passat ens vam agenollar ni ara anem a l’enfrontament”, deia ahir Sànchez. Hi hagi investidura o no i renunciïn els diputats o no, el sobiranisme assumeix que la judicialització de la política tot just acaba de començar.

Avís del TSJC a la mesa del Parlament

Els representants de JxCat a la mesa es van negar ahir a signar la notificació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què se’ls advertia de les conseqüències penals de desobeir la suspensió de la candidatura de Carles Puigdemont, emesa pel Tribunal Constitucional. Tant el vicepresident de la cambra, Josep Costa, com el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, van comunicar la seva decisió als funcionaris i no els van entregar cap documentació. Tot i que els efectes legals són els mateixos, fonts de JxCat remarquen que és un posicionament polític per rebutjar l’actuació de l’alt tribunal. En canvi, el president del Parlament, Roger Torrent, i la secretària quarta, Alba Vergés, tots dos d’ERC, sí que van signar la notificació. Segons JxCat, l’avís del TC és nul i vulnera la inviolabilitat parlamentària, perquè consideren que el tribunal no té dret de vetar Puigdemont. JxCat ja va presentar un escrit en què rebutjava la notificació de les mesures cautelars el 27 de gener, quan el TC va vetar per primer cop la investidura de Puigdemont.

Etiquetes

Més continguts de