Política 08/06/2018

Puigdemont reclama a Sánchez una "negociació bilateral" que garanteixi el dret d'autodeterminació

L'expresident allunya l'escenari d'un avançament electoral i no té "previst" repetir com a candidat

Ara
5 min
El president Carles Puigdemont, reunit amb diputats de JxCat a Berlín.

BarcelonaCarles Puigdemont considera una "molt bona notícia" que Quim Torra i Pedro Sánchez mantinguin una reunió abans de l'estiu, tal com la ministra d'Administracions Territorials, Meritxell Batet, ha assegurat que pot succeir. En una entrevista a RAC1, però, l'expresident ha posat deures al president del govern espanyol i li ha demanat que l'operació de diàleg amb la Generalitat serveixi per garantir el dret d'autodeterminació. "Estem oberts a saber de quina manera el govern espanyol garanteix els drets dels catalans recollits en la Constitució espanyola", ha assenyalat Puigdemont, que ha fet referència al fet que els tractats i acords internacionals també passen a ser ordenament intern d'Espanya, tal com es desprèn de l'article 10.2 de la carta magna. Sobre els 45 punts reclamats pel mateix Puigdemont a Mariano Rajoy, ha anotat que són "incompliments flagrants de l'Estat". I ha afegit: "Si es satisfessin aquests punts, no posaríem el comptador a zero de les nostres reivindicacions".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En la línia del que ha expressat Marta Pascal en una entrevista a 'El País' i Jordi Sànchez en un fil de piulades, Puigdemont ha vist amb bons ulls la crida al diàleg de Sánchez i ha assegurat que el seu discurs "sona bé". "Però les paraules no fan política", ha advertit el cap de files de JxCat, que ha reiterat diverses vegades que les "expectatives" sobre l'executiu del PSOE "estan per sobre de les seves possibilitats". Tanmateix, ha insistit que el Govern ha de buscar la "negociació bilateral" amb l'Estat i ha subratllat que la "prioritat és sempre una negociació per arribar a un acord, com van fer els escocesos".

En aquest sentit, l'expresident ha reconegut que el marge de maniobra de Quim Torra i el seu equip "tindrà limitacions", però ha assenyalat la necessitat "d'esgotar al màxim" les competències que tenen el Govern i el Parlament. "Això fa difícil satisfer el mandat ciutadà", ha reconegut Puigdemont, que ha constatat que "molta gent vol una República" però que està disposada a acordar amb l'Estat l'exercici del dret d'autodeterminació, encara que ja s'hagi votat l'1 d'octubre. En la idea d'assolir una relació bilateral amb el govern espanyol, Puigdemont ha allunyat l'escenari d'un avançament electoral coincidint amb l'inici del judici dels presos a Madrid. Creu que s'ha de "treballar" en la línia que no calgui eleccions anticipades perquè hagin fructificat les negociacions amb Sánchez. Preguntat per si s'hi presentaria, Puigdemont ha assenyalat que no té en les seves "previsions" repetir com a candidat. "No crec que m'hi hagi de presentar", ha afirmat.

En el marc del diàleg, Puigdemont ha lamentat "l'actitud de rebequeria" d'Inés Arrimadas per no reunir-se amb Quim Torra. "Quin missatge està enviant als seus votants? Per a qui vol governar?", s'ha preguntat l'expresident, que ha qualificat "d'irresponsable" que la líder de Cs "no vagi a la Generalitat a defensar els interessos de la gent que l'ha votat". El president iniciarà les converses amb Miquel Iceta, del PSC, davant la negativa d'Arrimadas a mantenir una reunió fins que no es despengi la pancarta en suport dels presos i els exiliats de la façana del Palau.

Josep Borrell, un 'ultra'

En la llarga entrevista, Puigdemont també ha valorat alguns noms del govern espanyol i s'ha centrat concretament en dos: Fernando Grande-Marlaska i Josep Borrell. Pel que fa al nou ministre de l'Interior, fins ara vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP, Puigdemont ha titllat d'"inquietant" el seu nomenament. Sobre el ministre d'Exteriors, el líder de JxCat l'ha qualificat d'"ultra" i l'ha acusat de tenir una "actitud ultraagressiva" contra la societat catalana independentista per les seves declaracions en actes de campanya del PSC i en mobilitzacions de Societat Civil Catalana. "Li he dit ultra; és molt radical aquest senyor", ha insistit. "Al·ludir a la desinfecció i a la neteja és irresponsable", anota Puigdemont, que també dona l'opció a Borrell de "corregir". En aquest sentit, l'expresident ha denunciat que SCC "ha atiat la confrontació a Catalunya", i s'ha preguntat: "Hi ha o no hi ha vincles amb la ultradreta a SCC?" Tot i això, ha recordat que va rebre l'entitat al Palau de la Generalitat, "cosa que els ministres espanyols no han fet mai amb l'ANC". Preguntat per l'acte que SCC havia de celebrar aquest dijous a la UB i que activistes independentistes van impedir, l'expresident ha "condemnat absolutament" els fets i ha criticat l'actitud de "guerrilla".

A més, Puigdemont ha defensat el que va expressar JxCat sobre Màxim Huerta i ha considerat que no hauria de ser ministre de Cultura i Esports després de desqualificar el "puto independentista" en un tuit el 2010 i de titllar de "provincià" l'Estatut. Ha assenyalat, però, que el cas no és com el de Quim Torra, de qui es van "agafar expressions de textos que no s'havien llegit" i en què les "conclusions dels articles eren contràries" als extractes que s'han comentat. L'expresident ha qualificat "d'orgia de criminalització" la campanya que s'ha fet des de l'oposició contra Torra.

Al llarg de la conversa, Puigdemont també ha reflexionat sobre la moció de censura exprés de Pedro Sánchez i ha admès que li ha "sorprès" que tirés endavant. "S'han mogut coses molt profundes", ha apuntat el cap de llista de JxCat, que ha subratllat el fet que triomfés una moció de censura inicialment "estigmatitzada" i que finalment ha acabat sent una "operació d'èxit". L'expresident ha confirmat que el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, li va trucar per abordar l'escenari polític i ha conclòs que l'amenaça d'una moció instrumental per convocar eleccions immediatament va ajudar alguns grups parlamentaris a decantar la balança cap al 'sí'. Puigdemont també ha revelat que el lehendakari, Íñigo Urkullu, li va enviar un missatge "d'afecte".

Dues cartes a Junqueras

Preguntat per la seva relació amb la resta de membres del Govern represaliats, Carles Puigdemont ha revelat que ha enviat dues cartes a Oriol Junqueras però que no sap si li han arribat. "No envio cartes posant el meu nom al remitent", ha matisa l'expresident, que s'ha mostrat convençut que si hi escrivís el seu nom real no arribarien al seu destinatari. També ha comentat la publicació de vídeos de l'interior d'Estremera i ha assegurat que no els ha vist per no contribuir a un fet, al seu entendre, "denigrant". Puigdemont s'ha mostrat convençut que s'han pagat diners per fer circular els enregistraments i ha explicat que també "algú ha intentat vendre" un vídeo de la seva estada a la presó alemanya de Neumünster. "Hi ha periodistes que l'han vist i m'han explicat que surto al pati", ha comentat Puigdemont, que ha denunciat els "errors greus de seguretat".

Sobre el seu procés d'extradició, Puigdemont s'ha mostrat esperançat que la justícia alemanya la rebutgi i que, per tant, pugui tornar a Brussel·les, on se li podria obrir un altre procediment judicial. "Que es rebutgi a Berlín no vol dir que en un altre país no es pugui iniciar un procés d'extradició", ha recordat, i ha admès que la llibertat de moviments per Europa depèn de si es manté l'euroordre. Tanmateix, Puigdemont ha insistit a tornar a Bèlgica perquè és la "capital d'Europa, hi ha molta representació d'institucions i val la pena per ser eficaços amb la feina". Així, ha explicat la intenció de desenvolupar el Consell de la República a Brussel·les i s'ha mostrat partidari que tingui una "representació plural i diversa". "No ha de ser una còpia del consell executiu ni un govern a l'ombra. Ha de ser un espai cívic i en què un element important sigui el procés constituent", ha afirmat l'expresident, que hi ha convidat "aquells que no són independentistes" però que defensen els valors de la República.

D'altra banda, el cap de files de JxCat ha admès que li agradaria que l'independentisme es presentés sota una candidatura única a la ciutat de Barcelona en les eleccions municipals del 2019. Encara que no ha volgut entrar en el ball de noms –"No soc de Barcelona"–, ha expressat el seu suport a Neus Munté, la candidata del PDECat.

stats