L'expresident català Jordi Pujol alerta que, 30 anys després del 23-F, està ressuscitant a Espanya un sentiment de "temor a l'autonomisme" i una actitud "hostil" cap a Catalunya, que, amb altres factors, va servir de caldo de cultiu del fallit cop d'Estat el 1981. Pujol ha volgut deixar clar que, a diferència de fa tres dècades, a l'Espanya d'avui resulta "inimaginable" un motí militar com el desencadenat per la que considera "esperpèntica" irrupció de Tejero al Congrés quan es votava la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo.

"La democràcia espanyola no funciona bé, té un punt de malaltissa, però és una democràcia consolidada. Ningú no pensa a carregar-se la democràcia. Això s'ha acabat. És una batalla guanyada. Un nou 23-F? Ni parlar-ne", ha destacat. No obstant això, Pujol ha advertit del "perill" real d'un nou retrocés autonòmic com el que es va voler aplicar després del cop.

Pujol ha recordat que, 30 anys enrere, van convergir múltiples "temors, ressentiments i projectes frustrats" que van generar per tot Espanya un corrent d'opinió favorable a un "cop de timó" per reconduir certs aspectes de l'incipient democràcia. Entre aquests factors hi figurava un mal dissimulat malestar de certs sectors "polítics, militars i mediàtics" amb l'estat de les autonomies i, "especialment", amb les institucions pròpies del País Basc i Catalunya.

El TC era “més independent i seriós”

"Aquell rebuig a les autonomies, aquell temor al fet que poguessin provocar la desintegració d'Espanya, ha tornat a aparèixer ara, i amb molta potència, barrejat amb una actitud d'hostilitat bastant estesa cap a Catalunya", ha denunciat. Després de fracassar el cop, ha rememorat Pujol, UCD, AP i PSOE es van posar d'acord per impulsar la llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic (Loapa), que venia a retallar substancialment els avenços descentralitzadors aconseguits en els anys anteriors. Pujol s'ha felicitat que, en aquell moment, s'aconseguís "frenar" la Loapa, gràcies a un Tribunal Constitucional (TC) que "afortunadament llavors era molt més independent i seriós".

Avui dia, després de les retallades a l'Estatut dictades pel TC el 2010, segons Pujol, Catalunya s'enfronta a la "reaparició d'alguna cosa que està molt en el fons de la mentalitat espanyola", un "sentiment de fons que ha tornat a aflorar d'una manera perillosa", una "voluntat centralitzadora i homogeneïtzadora". Pujol, que el 23-F portava amb prou feines deu mesos al capdavant de la Generalitat, destaca l'"error de càlcul en el qual va caure més gent del compte", que, malgrat les seves conviccions democràtiques, va sentir massa "pressa" per fer fora Adolfo Suárez de la presidència del govern i "accelerar les coses" amb un "cop de timó".

Aquell model que "alguns" tenien al cap, segons Pujol, era la tornada al poder el 1958 del general Charles De Gaulle, que en una França en crisi política i social, amb un conflicte enquistat a l'Algèria colonial, va assumir la presidència del país, va formar un govern d'unitat, va obtenir plens poders de l'Assemblea Nacional i va impulsar una reforma constitucional per fundar la V República. Pujol havia pogut comprovar la predisposició d'alguns alts dirigents d'UCD i AP a avalar una solució d'aquest tipus, però també el PSOE semblava estar estudiant aquesta hipòtesi.

El mateix Enrique Múgica, segons explica, el va visitar a casa seva de Premià de Dalt (Maresme) l'estiu de 1980 per sondejar-lo sobre com veuria una eventual substitució de Suárez per un militar de "mentalitat democràtica": "Va ser un greu error, dubtosament democràtic, que afortunadament va fracassar", conclou. Pujol, que segons recorda va ser potser l'única autoritat de rang superior a l'Estat espanyol, al marge del rei i dels diputats segrestats, que aquell convuls vespre es va mantenir al seu despatx al Palau de la Generalitat, va trucar al monarca per descobrir quins camins estava prenent el cop. "No passarà res. Tranquil·litat", van ser les paraules que li va dirigir el rei: "Des d'aquell moment, vaig tenir l'absoluta seguretat que el cop no prosperaria", ha assenyalat.