Pujol i Niño Becerra coincideixen en què Espanya és un "llast" per a l'economia catalana

BarcelonaL'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i l'economista i catedràtic de la Universitat Ramon Llull Santiago Niño Becerra han coincidit en considerar que Espanya és un "llast" per a l'economia catalana. Durant un esmorzar-conferència del Centre d'Estudis Jordi Pujol aquest dimarts al matí a l'Hotel Majestic de Barcelona, l'economista ha indicat que la independència de Catalunya no seria necessària si la Generalitat pogués gestionar els recursos que es perden amb el dèficit fiscal. Tanmateix, Niño Becerra ha insistit que Catalunya "s'independitzarà si no pot assolir l'autonomia financera i fiscal" dins l'Estat. en aquest sentit, Pujol ha coincidit que la viabilitat econòmica de Catalunya dins d'Espanya és "nul·la".

"Catalunya té possibilitats i quan parlem de Catalunya, s'ha de parlar d'economia. La independència no és un fi en sí mateixa, sinó una eina per assolir l'autonomia econòmica", perquè "Espanya és un llast per Catalunya", ha apuntat Niño Becerra. Pujol ha remarcat que "la viabilitat de Catalunya amb les condicions econòmiques que ens imposen actualment és nul·la".

Les receptes de Niño Becerra per millorar la situació econòmica de l'Estat són "més eficiència i més productivitat" i "fer neteja", en relació a infraestructures improductives que se segueixen construint a determinades zones d'Espanya, com el TAV a Extremadura o determinades vies ràpides a Galícia. "Cal tancar coses que no són rendibles i veure amb què s'inverteix fins a un cèntim de detall, ja que un euro invertit en aquestes obres és un euro perdut", ha explicat l'economista.

És l'economia, no la política

Segons Niño Becerra, Catalunya ha de parlar amb l'Estat sobre els entre els 14.000 i 18.000 milions d'euros "que surten de l'economia catalana i no tornen". "Catalunya ha de reclamar això, que és una demanda econòmica i no política", ha prosseguit l'economista. El catedràtic ha assenyalat que "un dels problemes pròpiament espanyols és el fet que hi ha regions que no poden créixer i que detrauen recursos de les zones amb potencial de creixement". Per això, "hem de decidir on i amb què gastem els recursos públics. Això és dur i implica decisions quirúrgiques", ha indicat l'economista.