El BPA acusa l’Estat de xantatge per anar contra Mas i Junqueras

El banc andorrà admet que va filtrar dades dels Pujol per la pressió

Higini Cierco, el màxim accionista de la Banca Privada d’Andorra (BPA), va declarar ahir com a encausat per un cas relacionat amb presumpte blanqueig de capitals que implica diversos executius del banc andorrà. A més de defensar la legalitat de la seva actuació al capdavant de l’entitat, Cierco va aprofitar la seva declaració davant la jutge Canòlich Mingorance per denunciar pressions i xantatges de comandaments policials espanyols perquè filtrés informació sobre els expresidents Jordi Pujol i Artur Mas, l’actual vicepresident, Oriol Junqueras, i les seves respectives famílies. Les pressions es van produir, segons Cierco, uns mesos abans que el govern andorrà intervingués l’entitat després de rebre un informe dels Estats Units que assenyalava presumptes il·lícits relacionats amb el crim organitzat.

De fet, Cierco va suggerir que hi ha relació entre l’informe que va emetre el departament de Delictes Financers del Tresor nord-americà (FinCEN) i les pressions de l’estat espanyol. Després de la denúncia dels Estats Units, l’autoritat bancària andorrana va actuar i va vendre els actius no tòxics al fons nord-americà J.C.Flowers. Segons Cierco, la policia espanyola li va advertir que si no col·laborava amb ella per obtenir informació “s’actuaria contra BPA” i si era necessari a través de l’“administració americana”. En un comunicat emès després de la declaració, el grup empresarial Cierco va assegurar que els fets denunciats s’han d’emmarcar en l’intent de les autoritats espanyoles de fer públic el patrimoni de l’expresident.

Delicte de revelació de secrets?

Les explicacions de Cierco no van ser ben rebudes per l’advocat del govern andorrà, Manuel Pujades, que està personat com a acusació particular en la causa que investiga els suposats delictes de blanqueig de capital de BPA. En declaracions a l’ARA, Pujades apuntava ahir -sense entrar en la veracitat de la versió de Circo- que les revelacions pretenen ser una “cortina de fum” i “enterbolir” el veritable fons del cas. Va recordar que el patrimoni de la família Pujol no té res a veure amb la causa que investiga la jutge Mingorance, relacionada amb el presumpte vincle de l’entitat andorrana amb el crim organitzat. “És pretensiós pensar que la policia espanyola podia influir en l’administració americana”, assenyala Pujades.

Cierco va relatar que la primavera del 2014 va rebre una trucada de l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, que li va explicar que havia de parlar amb un seguit de persones a Madrid i que si s’hi negava el banc “moriria”. Barroso va dir-li que una persona identificada amb el sobrenom de Fèlix, que segons ell era el comissari en cap d’afers interns de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas, li donaria noves instruccions. Blas era un alt càrrec implicat en l’operació Catalunya, tal com fa pocs mesos va revelar en seu judicial el comissari José Manuel Villarejo. En les converses filtrades entre el titular d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’excap d’Antifrau Daniel de Alfonso s’hi deixava clara la intenció de buscar informació que pogués perjudicar Mas i Junqueras per fer embarrancar el procés sobiranista.

D’acord amb Cierco, l’aleshores comissari Blas va reunir-se amb el conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, i va demanar-li informació bancària de Mas, Junqueras i Pujol. El directiu, “conscient del perill de l’advertència”, va decidir proporcionar informació sobre Pujol (Mas i Junqueras no tenien comptes a BPA) a la policia espanyola, un fet que podria constituir un delicte per vulnerar el secret professional en l’àmbit bancari. Per què els responsables del BPA no van denunciar els fets? Cierco va explicar que la policia espanyola els havia amenaçat de tancar el banc en 15 dies.

Més continguts de