Edició
Idioma
Política 28/06/2011

Pujol: "La sentència de l'Estatut és una vergonya per al TC i les conseqüències són per a nosaltres"

L'expresident de la Generalitat adverteix, un any després de la resolució del Constitucional, que "no s'ha d'oblidar" el que va passar. I creu que hauria estat "molt mal senyal" si no hagués augmentat l'independentisme

Redacció
2 min
En el front del 'sí' L'expresident de la Generalitat va confirmar ahir que ja ha votat en la consulta per la independència que es farà el 10-A a Barcelona i que ho ha fet afirmativament. Pujol, que havia mostrat dubtes sobre l'oportunitat de la consulta, ha decidit finalment pujar al carro del front del 'sí' i insuflar oxigen a la iniciativa en la recta final de la campanya.
En el front del 'sí' L'expresident de la Generalitat va confirmar ahir que ja ha votat en la consulta per la independència que es farà el 10-A a Barcelona i que ho ha fet afirmativament. Pujol, que havia mostrat dubtes sobre l'oportunitat de la consulta, ha decidit finalment pujar al carro del front del 'sí' i insuflar oxigen a la iniciativa en la recta final de la campanya.

BarcelonaEl procés que va portar a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut anunciada avui fa un any va ser "una vergonya". És l'opinió de Jordi Pujol, que aquest dilluns dedica a l'afer un dels editorials que publica regularment a la web del centre d'estudis que porta el seu nom.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb el títol Avui fa un any..., el text adverteix que "no s'ha d'oblidar" la sentència. I recorda que el procés va ser "lamentable" i "impropi d'una democràcia seriosa", amb un TC "totalment al servei de l'estratègia dels dos partits espanyols [PP i PSOE] i incapaç d'evitar que les seves disputes transcendissin". Tot plegat va ser "una vergonya per a ells, per a tots plegats. Però les conseqüències són per a nosaltres", assegura l'expresident de la Generalitat.

Creu que la resolució dictada el 28 de juny de 2010 és "un perjudici polític i econòmic per a Catalunya i una amenaça identitària", a més d'una "befa" per al país. "No són només els de la plaça Catalunya, els indignats, també Catalunya com a país. I té tota la lògica del món que hagi crescut l'independentisme. Seria molt mal senyal que no fos així. Seria senyal d'abandó, de renúncia", afegeix.

Tanmateix, després d'aquestes reflexions, passa al terreny i alerta que cal "compromís amb Catalunya" per "fer funcionar bé tot allò que depèn de nosaltres, començant per la Generalitat". Considera que cal esforçar-se "per entendre que passem un moment de dificultat econòmica i social, però –per això mateix–, estimulant, i no frenant, les iniciatives de tota mena de la nostra societat, tant econòmiques com socials". Amb aquest últim fragment s'acosta més al discurs de l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, el seu successor a CiU.

Al final el text, encara torna a elevar el to per avisar que cal "malfiar-nos molt de tot el que se'ns plantegi des d'Espanya". "És trist dir-ho", puntualitza. Però creu que "qualsevol tracte que s'hi faci [amb Espanya] –si és que se'n fa algun– ha de ser pagant ells per endavant".

stats