OBSERVATORI

Pujol sobreviu al tàndem Suárez-Bermejo

El jutge José de la Mata havia posat la pilota en el punt de penal perquè la tinent fiscal d’Anticorrupció, Belén Suárez, i el fiscal Fernando Bermejo poguessin preguntar a l’expresident Jordi Pujol i Soley per totes les operacions que s’atribueixen al clan familiar. Així ho va fer constar en la seva interlocutòria del 30 de desembre. Però ni Suárez ni Bermejo van disparar. Pujol va aclarir que no sabia res de les activitats del seu fill Jordi Pujol Ferrusola.

Ni una pregunta precisa pels negocis de Jordi Pujol Ferrusola. Ni mitja pregunta sobre les adjudicacions d’obres i concursos de la Generalitat als quals s’al·ludia en aquesta interlocutòria. La declaració de l’expresident va durar al voltant de tres hores i mitja. Però podria haver acabat bastant abans. Molta reiteració de preguntes de jutge i fiscals. Llargues explicacions de l’imputat/investigat, al seu estil. No el del Parlament. Però geni i figura. L’expresident va declinar els serveis oferts perquè una intèrpret traduís al català les preguntes. Si normalment ha utilitzat l’espanyol, per què aparèixer agressiu amb el tema lingüístic? En cert moment, l’expresident, que porta audiòfon per mitigar la seva sordesa, davant les preguntes de Belén Suárez va demanar que parlés més alt. La tinent fiscal després d’intentar-ho ho va deixar córrer. “No puc aixecar més la veu”, va dir.

I li va cedir la paraula al seu col·lega Fernando Bermejo, que va abandonar la Fiscalia Anticorrupció de Catalunya a principis del 2015 per incorporar-se, com a especialista, a aquesta fiscalia a Madrid. Són ell i el fiscal José Grinda els que donen suport a la investigació sobre comissions al municipi de Torredembarra, a la província de Tarragona. Tots dos van protagonitzar els escorcolls del 27 d’octubre.

Pujol es va mantenir en la seva versió de sempre: la gestió del seu patrimoni la va fer una persona de la seva confiança, una màxima fonamental del dret penal en relació als 140 milions de pessetes presumptament heretats del negoci que el seu pare Florenci havia realitzat amb dòlars en negre. La gestió dels diners l’havia confiat, va repetir, a Delfí Mateu, executiu de Banca Catalana ja mort, i mai va preguntar per l’assumpte perquè era per a la seva esposa Marta i els seus fills Jordi, Josep, Marta, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer.

Sobre el compte a la Banca Reig, el 63810, del qual diu en un escrit manuscrit que és el propietari (aportat per la comissió rogatòria d’Andorra), va explicar que l’any 2000 el seu fill Jordi Pujol Ferrusola estava en procés de divorci de la seva dona i sòcia, Mercè Gironès, i que per això li va demanar que assumís de manera fictícia la titularitat -que està acompanyada de la capacitat de signatura-. En altres termes, el pare no podia deixar d’afavorir el seu fill. Altrament, la seva esposa en procés de divorci demanaria una part de la fortuna.

Preguntes directes

Bermejo va portar a col·lació Banca Catalana davant el gest cautelós del jutge De la Mata, que va demanar al fiscal que fes preguntes directes. Volia saber si no era més cert que els diners del presumpte llegat eren fons procedents de Banca Catalana, entitat que el seu pare Florenci i ell, al costat de Francesc Cabana, van fundar sobre la base de la Banca Dorca, d’Olot. En altres termes, el fiscal volia indagar en el desviament de diners d’una entitat que va entrar, fallida, al Fons de Garantia de Dipòsits i que va ser sanejada amb aportacions públiques per passar a l’òrbita del Banc de Biscaia.

L’expresident va respondre que va ser el seu pare qui va acumular els 140 milions de pessetes amb operacions de compravenda de dòlars. I a la pregunta sobre la donació que va efectuar d’un paquet d’accions a la Fundació Catalana va explicar que mai ho va tornar a recuperar. Marta Ferrusola es va acollir al seu dret a no declarar. Els riscos de ficades de pota eren molt elevats. Avui és el torn de Jordi Pujol Ferrusola, que declara a petició voluntària. Serà ell qui hagi de respondre sobre el seu ampli ventall de negocis. Caldrà veure si la Fiscalia, que no va demanar cap mesura cautelar per al seu pare, la sol·licita per a Jordi Jr.