À Punt esdevé el blanc de les crítiques del PP i Ciutadans

ValènciaCiutadans i el PP han bastit una bona part del seu discurs electoral al País Valencià per acusar l’actual govern del PSPV i Compromís “d’adoctrinar” la ciutadania en una suposada ideologia “pancatalanista”, l’eix de la qual és la presumpta “imposició del valencià”. Aquesta “enginyeria social”, com també han qualificat l’actuació del Consell, es duria a terme des de dos àmbits: la conselleria d’Educació i À Punt. Per això els dos partits han centrat una bona part de les crítiques en la gestió de la radiotelevisió pública, i fins i tot han deixat entreveure que la podrien tancar.

El més crític ha sigut el candidat de Ciutadans, Toni Cantó, que a més d’acusar habitualment la cadena de manipular, s’hi refereix com a “TeleCompromís” o “Mini TV3”. Tot i que el dirigent de Cs no n’ha demanat explícitament el tancament, sí que ha exigit una disminució del pressupost de 55 milions perquè “costa més del doble” que cadenes com “l’extremenya, l’asturiana o la murciana”. El polític conservador ha obviat que el País Valencià quintuplica la població dels dos primers territoris i gairebé la de la Regió de Múrcia. De fet, segons dades proporcionades per À Punt, amb 11,08 euros a l’any per habitant és la segona més barata de l’Estat darrere la madrilenya, amb 10,79. Amb tot, Cantó diu que “mentre hi hagi nens en barracons i llistes d’espera [a la sanitat]”, els 55 milions són “excessius”.

Més prudent s’ha mostrat la candidata del PP, Isabel Bonig, que ha reclamat un model “diferent”, més “petit i eficaç”. Un posicionament que no és unànime entre els populars, perquè fa pocs dies el diputat provincial Miguel Barrachina va defensar que calia tancar À Punt.