Quantes votacions queden per culminar el procés?

Barcelona"El procés està carregat de democràcia. El 27-S no és la votació definitiva". Aquestes són les paraules del coordinador general de CDC, Josep Rull, aquest dimecres a La Xarxa. Què ha volgut dir? No era el 27-S el "plebiscit" sobre la independència? Quantes vegades més caldrà que la ciutadania es pronunciï sobre la qüestió nacional?

El full de ruta de Junts pel Sí, efectivament, no planteja el 27-S com l'estació final del procés, sinó que és el punt d'inici del camí per assolir l'estat independent –no preveu una declaració unilateral d'independència després dels comicis–. Un procés en què els ciutadans n'hauran de ser part activa per la seva participació en el procés constituent i també per a les conteses electorals que vénen: eleccions constituents i ratificació de la nova carta magna en referèndum. A banda de les eleccions generals que se celebraran d'aquí a poc menys de dos mesos.

1. Després de les eleccions del 27-S: el primer pas cap al nou estat

Per anunciar aquest tret de sortida cap a la independència, un cop constituït el Parlament i investit el nou president de la Generalitat –les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP ocuparan les properes setmanes–, en el primer ple de la XI legislatura s'aprovarà la declaració d'inici del procés d'independència, en què s'anunciarà que la Generalitat i el Parlament faran els primers passos per a la creació d'un nou estat català i s'estendrà la mà a l'Estat per negociar.

El Govern s'encarregarà d'acabar de construir les estructures d'estat "imprescindibles" per exercir la sobirania, com la Hisenda pròpia per poder recaptar els impostos i la Seguretat Social –per pagar les pensions–. Paral·lelament, la ciutadania participarà en la primera fase del procés constituent, que consistirà en els primers debats sobre els pilars del nou estat. En aquest punt, Junts pel Sí i la CUP també esperen comptar amb Catalunya Sí que es Pot.

2. Eleccions al Congrés dels Diputats

No consten explícitament al full de ruta de Junts pel Sí, però és clar que tindran una influència en l'agenda política catalana. En tot moment, la candidatura independentista deixarà la porta oberta a negociar amb l'Estat. La incògnita és com concorreran els partits catalans en aquests comicis. La CUP no es presenta a les eleccions al Congrés de Diputats, i a hores d'ara no se sap si CDC i ERC repetiran la fórmula de Junts pel Sí, una possibilitat que Artur Mas ja va plantejar a Oriol Junqueras en les negociacions per pactar la llista independentista per al 27-S.

3. Eleccions constituents

Una vegada culminades les estructures d'estat, el Parlament proclamarà la independència, és a dir, la "desconnexió de l'ordre jurídic vigent". Seguidament, s'aprovarà la llei de transitorietat jurídica o llei fundacional del nou estat per evitar "salts en el buit" i la llei de procés constituent –que regularà l'etapa institucional de l'elaboració de la Constitució catalana–. Serà en aquest punt del procés quan es convocaran eleccions constituents –que han de ser, com a màxim, d'aquí a 18 mesos–. Si el 27-S el sobiranisme havia cridat a pronunciar-se sobre la creació d'un nou estat independent, en aquests comicis es pretén que hi hagi una confrontació ideològica entre les formacions polítiques. És a dir, la ciutadania s'haurà de pronunciar sobre si vol un estat escorat a la dreta o a l'esquerra, a més de decidir quins són els drets i els valors fonamentals que han de consagrar-se en la nova carta magna.

4. Referèndum de la Constitució

Un cop constituït el Parlament de les eleccions constituents, es procedirà a redactar la nova Constitució catalana. Aquesta serà l'etapa institucional del procés constituent que encaixarà els treballs que, prèviament, haurà elaborat la societat civil. Finalment, la carta magna se sotmetrà a referèndum i la ciutadania es pronunciarà sobre si vol o rebutja el nou estat català. Aquesta votació és, segons el full de ruta de Junts pel Sí, el referèndum que culmina el procés.

Malgrat tot, aquests terminis poden variar en funció de l'actitud de l'Estat i el paper que hi pugui jugar la Unió Europea. Es pot accelerar si les institucions espanyoles passen a l'ofensiva o pot modificar-se si finalment el govern espanyol accepta fer una consulta. “El procés no s’aturarà fins que l’Estat posi data a un referèndum”, va prometre el president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista a Reuters. És a dir, el full de ruta només variarà si l'Estat s'asseu a negociar i permet que la ciutadania catalana es pronunciï tal com va fer l'escocesa o la quebequesa en el seu moment.