LA RESPOSTA A LA SENTÈNCIA

Quatre dels manifestants postsentència s’encaminen a judici

Dos dels empresonats des de fa vuit mesos a Puig de les Basses estan citats per al 30 de juny

Fa vuit mesos que l’Ibrahim i el Charaf estan tancats a la presó de Puig de les Basses arran de les mobilitzacions contràries a la sentència del Procés de l’octubre passat. Després de mesos d’incertesa, els dos joves ja tenen data per al judici: el 30 de juny. Són dos dels quatre joves que continuen entre reixes des d’aquell octubre del 2019 en què els carrers de les principals ciutats catalanes es van omplir de protestes contra la condemna dels nou líders independentistes. A la presó de Figueres també hi està tancat el Mouchine, i fora de Catalunya, a la presó madrilenya d’Alcalá-Meco hi ha Dani Gallardo, empresonat per la manifestació a Madrid en contra de la sentència. Ells dos, també en presó provisional, esperen data per al seu judici.

La tensió i els enfrontaments entre la policia i els manifestants van acabar amb centenars de ferits, més de 240 detinguts i una trentena de persones empresonades -que han anat sortint en llibertat, excepte els quatre joves que queden a Puig de les Basses i Alcalá-Meco-. La majoria dels casos oberts estan en fase d’instrucció i alguns fins i tot s’han arxivat. Així, el de l’Ibrahim i el Charaf serà el primer judici arran de les protestes postsentència -el seu grup de suport ja prepara un acte per al mateix 30 de juny en què està previst que hi siguin entitats com l’ANC i Òmnium- i per a ells la Fiscalia demana penes de fins a 9 anys de presó pels delictes de desordres públics, atemptat als agents de l’autoritat, danys i delictes lleus de lesions. Per quins fets? El relat del ministeri públic i també de l’acusació particular, que exerceix el departament d’Interior -i que demana 3 anys de presó per als dos joves-, és que el 17 d’octubre a la matinada, en el marc de les manifestacions convocades a Girona, els dos nois van llançar dues pedres a una furgoneta dels Mossos d’Esquadra i van ferir els dos agents que eren a dins.

Neguen l’autoria dels fets

Els dos acusats, però, neguen rotundament ser els autors dels llançaments. “Hem explicat sempre que no hi havia proves per atribuir-los aquests fets”, defensa l’advocat de l’Ibrahim i el Charaf, Benet Salellas. Explica que les identificacions dels dos joves es van fer en llocs diferents dels fets i que no hi ha “prou garanties per afirmar amb rotunditat que van ser ells”. “Va ser una cacera”, diu Miquel Toll, un dels membres del grup de suport dels tres joves empresonats a Puig de les Basses. De fet, les defenses de molts dels detinguts durant les protestes de l’octubre passat han denunciat reiteradament detencions aleatòries per part de la policia.

En el cas de l’Ibrahim i el Charaf, a més, Salellas també posa en dubte que tot plegat hagués passat amb “la gravetat i la perspectiva” que expliquen els Mossos. “Estem en un context de desproporció claríssim”, afegeix. Els agents, segons exposen en l’escrit d’acusació la Fiscalia i el departament d’Interior, haurien necessitat una primera atenció mèdica per les lesions que van patir però que no els van impedir continuar treballant els següents dies.

En aquest punt, Salellas critica que la Generalitat actuï com a acusació. “Continua sent un error”, diu l’advocat, que ho atribueix a “raons polítiques”. Aquesta setmana el Parlament va desestimar amb les abstencions de JxCat i ERC una proposta de la CUP de retirar la Generalitat de les acusacions particulars de les causes contra independentistes. Salellas recorda que en el cas dels agents de la Policia Nacional ferits el ministeri de l’Interior no exerceix d’acusació particular.

L’Ibrahim i el Charaf feia poc més d’un any que havien arribat a Catalunya i encara ara els costa d’entendre el seu empresonament. Continuen defensant que són innocents i, a mesura que han anat avançant els mesos, l’angoixa al veure que no eren posats en llibertat, com la resta dels companys que van detenir, creixia. “És una justícia racista i classista”, denuncia Toll, que recorda que el jutge no els ha permès sortir de la presó perquè veu en el fet de no tenir la nacionalitat un risc de fuga. I en tots els casos s’hi afegeix el risc de deportació si la sentència és condemnatòria.

Sis anys de presó per al Dani

En el cas del Mouchine, que també nega haver llançat cap dels objectes que diu la policia el divendres 18 d’octubre, el fiscal encara ha de fer el seu escrit d’acusació. Però la solidaritat amb els condemnats pel Suprem va traspassar els límits de Catalunya i a Madrid la policia també va reprimir manifestacions de protesta. El jove Dani Gallardo personifica la resposta judicial de l’Estat a les mobilitzacions i el seu entorn ja afronta amb pessimisme l’arribada del judici. “S’està fent a la idea que passarà temps a la presó”, reconeixen des del Movimiento Antirepresivo, el col·lectiu de suport que es va preocupar des de l’inici per oferir-li assistència jurídica. Però va ser un “cop dur” llegir l’escrit d’acusació de la Fiscalia. Demana sis anys de presó pels delictes de desordres públics, lesions lleus i atemptat a l’autoritat amb objecte perillós. La Guàrdia Civil i el ministeri públic donen per bo el relat que el Dani va colpejar els agents que retenien a terra una amiga seva, però la seva defensa ho nega i diu que únicament es va abraonar sobre ells per rescatar-la. Demà l’advocat presentarà el seu escrit i especulen que el judici podria arribar després de l’estiu.