Catalunya Sí que es Pot, un polvorí des del primer dia

El disseny de la candidatura va ser el punt de partida d'una convivència difícil entre ICV i Podem. La votació del 9-N, la substitució de Bargalló i l'ultimàtum d'Albano Dante Fachin als ecosocialistes evidencien les relacions tibants a la confluència

La convivència dins de Catalunya Sí que es Pot no ha estat fàcil des dels inicis. De fet, les tensions van començar el mateix moment que va ser ratificada la composició de la candidatura, tant pel que fa a l'ordre en la llista que va encapçalar l'independent Lluís Rabell com per la distribució de càrrecs que es va acordar entre les formacions que integren la confluència. A la campanya ja es van viure els primers desacords: ningú volia perdre quota de visibilitat als mítings i un Pablo Iglesias omnipresent que va eclipsar Rabell va incomodar bona part de la candidatura, que reivindicava un perfil més catalanista.

Amb uns resultats insatisfactoris sobre la taula, Catalunya Sí que es Pot encarava una legislatura difícil més polaritzada que mai entre els partidaris del 'sí' i del 'no' a la independència. Els només 11 diputats obtinguts –dos menys que els que tenien ICV-EUiA la legislatura passada– van passar factura a les dues principals formacions de l'aliança. El 10 d'octubre, Gemma Ubasart va dimitir com a secretària general de Podem en considerar que el protagonisme d'Iglesias havia "eclipsat" que eren una candidatura d'obediència catalana. Després d'ella, altres dirigents del consell ciutadà van deixar el càrrec. "Des de la dimissió d'Ubasart, Podem ha estat de tot menys una bassa d'oli", reconeixen des de la direcció de Podem Catalunya. Un mes després, era el coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, qui anunciava que preparava la seva retirada de la primera línia de la política. Els ecosocialistes consideraven que havien quedat "diluïts" en la confluència.

L'episodi de la dimissió de Bargalló

Un cop tancada l'etapa electoral i les seves conseqüències, el grup, moralment tocat, havia de prendre forma i ho feia amb les seves càrregues internes respectives. Tal com s'havia acordat, el membre de l'executiva d'ICV Joan Coscubiela assumia el càrrec de portaveu i Albano Dante Fachin, el de portaveu adjunt com a representant de Podem. El primer conflicte es va donar quatre dies després de la constitució del Parlament amb la dimissió del diputat de Podem Gerard Bargalló, sota sospita pel presumpte cobrament fraudulent de 8.800 euros de l'atur. Ell, però, ja havia fet públic un informe de l'Agència Tributària on es demostra que estava al corrent de les seves obligacions tributàries.

La seva renúncia a l'acta de diputat va suposar l'entrada al Parlament de la número dos de la confluència per Tarragona, l'ecosocialista Hortènsia Grau. Amb la seva presència s'equiparaven a quatre els representants que tant Podem com ICV tenien dins la confluència. En aquell moment, però, Podem va reivindicar que el diputat que entrés en substitució de Bargalló fos del seu partit. Poc hi va poder fer, ja que la decisió de renúncia o acceptació d'una acta de diputat és personal, i Grau, que ja havia estat diputada en les dues legislatures anteriors, va acceptar. "La llei funciona així", admeten des de Podem.

La denúncia del diputat Joan Giner en la declaració del 9-N

Molt més important va ser la crisi que es va generar arran de la votació de la declaració de ruptura del 9-N. El diputat Joan Giner, de Podem, va denunciar pressions, fins i tot sota una amenaça "d'expulsió", perquè no s'abstingués en la votació del text que van presentar Junts pel Sí i la CUP. La directriu del grup parlamentari era votar-hi en contra, i Giner defensava no quedar alineats amb PP, Ciutadans i el PSC. La direcció de Catalunya Sí que es Pot va considerar que la presentació d'una declaració alternativa era suficient per marcar perfil propi d'un grup que presumeix de ser transversal perquè aplega tant federalistes com independentistes.

Mentre Junts pel Sí i la CUP negociaven per la investidura, l'activitat parlamentària estava pràcticament aturada, però dins de Catalunya Sí que es Pot, on hi havia un posicionament unànime per no facilitar en cap cas que Artur Mas fos president, també hi havia discrepàncies sobre el paper que la confluència havia de jugar. Fonts coneixedores de les reunions i trobades que es van produir entre els independentistes i l'aliança d'esquerres expliquen que mentre Rabell i Coscubiela es negaven en rotund a fer cap gest de suport, posant com a gran escull una via unilateral que consideraven que s'havia de reconduir, Fachin s'havia mostrat més conciliador posant el referèndum com a punt de trobada per explorar alguna possible aliança.

Una reestructuració que no va poder ser

Tots aquests episodis, sumats a la provisionalitat en la qual el Parlament ha hagut de viure en els darrers quatre mesos, expliquen, en part, per què Catalunya Sí que es Pot ha hagut d'encarar ara una nova crisi que ja dóna per reconduïda. Quan tot apuntava que a Catalunya hi hauria unes noves eleccions anticipades al març perquè el pacte entre Junts pel Sí i la CUP no arribava, la confluència va veure en els comicis una nova oportunitat tant per millorar resultats com per fer canvis a la llista. Rabell no hagués repetit com a cap de cartell en una confluència on aquest cop sí estava disposada a intervenir Barcelona en Comú. Al final, però, el pacte 'in extremis' va esvair la possibilitat de fer una reestructuració que la majoria del grup veia imprescindible.

Tocava, doncs, afrontar la legislatura. Ja fa dies que Podem i ICV negociaven, sobretot a petició de la formació morada, un equilibri de la visibilitat de les formacions que formen part de la confluència. I és que consideren que Coscubiela ha assumit massa protagonisme, a la vegada que reconeixen el seu paper imprescindible dins un grup que s'estrena, ja que la seva veterania fa que sigui el més coneixedor de les dinàmiques parlamentàries. Tot i que la negociació estava en marxa, el diputat Albano Dante Fachin va decidir, sense haver-ho consensuat amb tots els diputats del seu partit, fer extensiu el debat a la militància a través d'una carta amb un to i la fixació d'un ultimàtum que Podem considera que no s'hauria d'haver produït. "Tots tenim caràcters diferents", argumenten des del partit. Però a ningú se li escapa que Fachin no ha renunciat a intentar presentar candidatura a les primàries que Podem afrontarà al mes de març, quan té prevista l'assemblea per renovar la direcció.

En plena negociació de Pablo Iglesias per formar govern a Espanya, Catalunya Sí que es Pot s'ha afanyat a tancar la crisi. Coscubiela, per la seva banda, ha anunciat "ajustos" al grup i Podem ha evitat que la culpabilitat recaigui en Fachin, tot i que sí que ha invalidat l'ultimàtum i l'amenaça de ruptura. " Som molt passionals. La nova política s'expressa tal com pensa, però després tot es modera", explica un dirigent del grup parlamentari, que admet que les tensions hi són i augura que hi seguiran sent i que la clau està a saber-les gestionar amb les particularitats de cada formació. I de cada diputat.

Més continguts de