Què passarà ara i qui són els magistrats que hauran de decidir la imputació de Mas?

Un ponent, el president del TSJC i un altre jutge decidiran l'admissió a tràmit un cop es formalitzi la querella

Un cop avalada per la cúpula fiscal i després de les discrepàncies amb la Fiscalia catalana, el fiscal general de l'Estat presentarà en les pròximes hores la querella contra el 9-N. Anirà contra el president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i està previst que se'ls imputin quatre delictes: de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions i obstrucció de la justícia.

La querella es presentarà davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que l'alt tribunal és el competent per investigar i jutjar les persones aforades –són aforats els membres dels governs, tant de l'estatal com dels autonòmics, els diputats dels Parlaments i del Congrés i els senadors i alguns jutges i magistrats–. Quins són els passos que se seguiran i, sobretot, quins són els magistrats que decidiran el futur del president de la Generalitat?

La sala competent per tractar la querella és la sala civil i penal del TSJC, que està formada pel president, Miguel Ángel Gimeno, i cinc magistrats. El primer que es farà és escollir un ponent per la querella –que si acaba sent admesa a tràmit serà l'instructor–. Aquesta elecció es fa amb uns torns de repartiment interns que tenen en compte diversos factors, com el nombre de casos que investiguen i el volum.

Tot seguit es formarà una sala per decidir si la querella de la Fiscalia l'admet o no a tràmit. Constarà del president del TSJC, el magistrat que hagi estat escollit ponent i un tercer magistrat.

Si la querella s'admet a tràmit, el magistrat ponent serà l'encarregat d'investigar el cas. En cas que s'interposin recursos a les decisions dels jutges, es crea una altra sala amb tres magistrats, de la qual no pot formar part l'instructor.

Si el cas arriba a judici, el tribunal estarà format pel president del TSJC i dos magistrats de la sala. No en podran formar part ni l'instructor ni els membres de la sala que ha decidit els recursos.

Qui són els magistrats?

Miguel Ángel Gimeno. Magistrat progressista, és membre de Jutges per la Democràcia (JpD) –de fet, en va ser portaveu–. Precisament dijous passat, l'actual portaveu de JpD va assegurar que es "dubtós" que el procés participatiu violi la Constitució i que, per tant, pugui tenir conseqüències penals. Ell no pot ser l'instructor, però formarà part del grup de tres magistrats que decideixi si admet la querella.

Eugènia Alegret. Va ser presidenta del TSJC abans que Gimeno. És una magistrada conservadora, membre d'Associació Professional de la Magistratura.

Joan Manel Abril. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el va triar d'entre un grup de magistrats o juristes de reconegut prestigi designat pel Parlament l'any 2012. CiU, el PSC, ICV-EUiA i ERC van proposar conjuntament els magistrats Joan Manel Abril Campoy, Antoni Vaquer Aloy i la catedràtica de dret civil Maria Rosa Llácer Matacás, i el CGPJ va escollir Abril.

Carlos Ramos. És exfiscal. Com a membre del ministeri públic havia treballat en casos com el que va implicar l'exconseller de la Generalitat Jordi Planasdemunt i el cas De la Rosa. També va exercir d'acusació en la investigació dels suborns de l'exjutge Luis Pascual Estevill. De tots ells és el que crea més recels en l'entorn del president de la Generalitat.

Enric Anglada. Va instruir el cas de les ITV, on està imputat Oriol Pujol, mentre aquest va ser diputat i, per tant, aforat. Quan va deixar l'escó, el cas va tornar a un jutjat d'instrucció. És proper al Foro Judicial Independiente, una mena d'associació de jutges no associats. Va presidir la secció 18 de l'Audiència de Barcelona i va ser instructor adjunt del cas Banca Catalana quan tenia 33 anys.

José Francisco Valls. Magistrat conservador, també membre de l'Associació Professional de la Magistratura (APM).

Els magistrats Gimeno, Valls i Alegret van formar la sala que va decidir no admetre a tràmit la querella presentada al febrer per Manos Limpias contra el president Artur Mas per suposats delictes de prevaricació, desobediència, rebel·lió i sedició, en considerar que els fets denunciats no eren consecutius de cap d'aquests delictes. La sala va considerar que l'anunci per part del president de la Generalitat d'una data i una pregunta concreta per realitzar la consulta s'emmarcava "en l'activitat política no punible", així com la resta d'accions que el sindicat denunciava. "No s'expressa a la querella quins actes rebels o sediciosos s'estarien preparant o organitzant per aconseguir per la força la independència de Catalunya", deia la interlocutòria.

A banda de la querella de la Fiscalia, el TSJC ja va rebre una dotzena de denúncies presentades a diferents jutjats de guàrdia de Catalunya el 9 de novembre, provinents dels jutjats de Martorell, Terrassa i Gavà.

 


Més continguts de