Què en queda de les eleccions del 28-A un any després?

Van significar la primera victòria de Sánchez i d'ERC i l'entrada de la ultradreta al Congrés

El fracàs del projecte de pressupostos de l'Estat va ser l'excusa perfecta perquè Pedro Sánchez provés fortuna a les urnes. Havia arribat a la Moncloa no feia ni un any gràcies a la moció de censura avalada per les esquerres i l'independentisme, però amb només 84 diputats –el PP en tenia 134– confiava fer una mossegada al Congrés per deixar anar el llast que li dificultava la governabilitat. Les eleccions del 28 d'abril del 2019 van significar l'intent del PSOE de governar en solitari sense haver de dependre dels socis en els que es va recolzar per fer fora Mariano Rajoy. I el pla no li va sortir com esperava. Un any després, a Espanya hi ha un govern de coalició que se sustenta en la mateixa majoria que va fer Sánchez president per primera vegada, la ultradreta ha guanyat força al Congrés i el conflicte català segueix si fa no fa allà on era. 

El PSOE s’imposa i mira cap a l’esquerra

El PSOE guanya onze anys després

"Amb Rivera no", va cridar la militància socialista

Els socialistes van tornar a guanyar les eleccions espanyoles, onze anys després que ho fes per última vegada José Luis Rodríguez Zapatero. Però els 123 diputats que van assolir, la negativa a incorporar un Podem debilitat als comicis –va passar de 71 escons a 42– i l'excés de confiança en què una repetició electoral els deixaria més a prop de la majoria absoluta, va acabar provocant la repetició de les eleccions. La nit del 28 d'abril també serà recordada perquè, a la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid, es va sentir nítidament un dels càntics que va seguir ressonant fins a l'abraçada entre Sánchez i Pablo Iglesias: "Amb Rivera no", van deixar clar els militants que es van aplegar a celebrar la victòria. Amb un PP i Cs fent oposició acarnissada contra Sánchez i la voluntat del PSOE d'allunyar-se de Podem i de l'independentisme, el 10-N va acabar convencent els socialistes que no tenien alternativa a governar amb la mateixa majoria que els va permetre arribar a la Moncloa el 2018.

ERC triomfa en unes generals

L'independentisme va sortir reforçat dels comicis

A Catalunya, el 28-A va trencar una tradició. ERC va deixar de ser el partit que només guanyava a les enquestes i es va erigir com a vencedora de les generals per primera vegada des del restabliment de la democràcia. Amb Gabriel Rufián de nou com a cap de llista, però ara ja sense Joan Tardà al seu costat, els republicans es van imposar al PSC amb un missatge que poc tenia a veure amb el que havien defensat tres anys enrere: els divuit mesos fins a la proclamació de la República van deixar lloc a la via del referèndum pactat amb l'Estat. La d'Esquerra va ser, a més, la primera victòria de l'independentisme en unes eleccions generals, que van revalidar set mesos després.

ERC s’imposa a Catalunya i dona la victòria a l’independentisme

Els presos polítics entren en campanya

La Junta Electoral els va autoritzar a fer mítings, entrevistes i rodes de premsa

Ja feia un any i mig que hi havia presos polítics i el judici del Procés estava arribant al clímax quan va començar la campanya electoral. I és que aquella va ser la primera en què els candidats empresonats van poder participar, aleshores des de la presó de Soto del Real a Madrid. Jordi Sànchez, cap de llista de JxCat, va ser el primer. Contra tot pronòstic, la Junta Electoral Central va acceptar que participés en la roda de premsa organitzada per l'Agència Catalana de Notícies. L'endemà, aprofitant la mateixa convocatòria, va ser el torn del cap de llista d'Esquerra, Oriol Junqueras i, més tard, se'ls va permetre també concedir entrevistes i participar en mítings de campanya. 

Jordi Sànchez s'ofereix com a soci estable del PSOE si accepta parlar del referèndum

La ultradreta troba forat al Congrés

Vox es va quedar, però, lluny de les expectatives

Els resultats que Vox va obtenir en la repetició electoral del 10 de novembre (52 escons) ja eren els que les moltes enquestes pronosticaven per a la ultradreta en els comicis del 28-A. Aleshores, però, Ciutadans no estava en caiguda lliure sinó que pugnava amb el PP per convertir-se en el primer partit de la dreta. Les expectatives de la formació liderada per Santiago Abascal es van veure truncades el 28 d'abril, quan van obtenir 24 escons. Ara bé, des d'aquell dia Espanya abandonava el club dels països que encara mantenien l'extrema dreta fora dels seus parlaments.

Vox entra però no compleix expectatives