Què diu el reglament de l'Europol sobre l'accés dels Mossos a la informació?

Depèn de cada estat de la UE decidir quins dels seus cossos de seguretat poden integrar-se a la policia europea de forma directa

L'Oficina Europea de Policia, més coneguda com a Europol, s'encarrega des del 1995 de la coordinació de les policies dels estats membres de la Unió Europea (UE). Les seves funcions són bàsicament compartir informació, analitzar-la per cercar coincidències en diversos països i també prestar assistència tècnica. Amb seu a l'Haia i 800 treballadors al càrrec, els delictes que persegueix estan relacionats amb el terrorisme, el crim internacional, els estupefaents, la pederàstia, el blanqueig de diners i també el frau, la corrupció i la falsificació de moneda.

Qui en pot formar part?

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va avisar ahir que els cossos policials que vulguin formar part de l'Europol han de complir certes condicions establertes al reglament de l'organisme, una afirmació que poc després va matisar la portaveu de l'Europol, Tine Hollevoet, que en declaracions a l'ACN va subratllar que es tracta d’un afer que s’ha de resoldre “dins d’Espanya” i que “no li correspon a l’Europol participar en el debat”. L'última revisió del reglament data del 2016 i no deixa gaire marge al dubte.

Santamaría refreda l’accés dels Mossos a les dades de l’Europol

En primer lloc, obre la porta que policies subestatals s'integrin a la dinàmica de l'Europol tenint en compte "l'estructura descentralitzada d'alguns estats membres i la necessitat d'assegurar l'intercanvi ràpid d'informació". Per això, en les disposicions prèvies del reglament ja s'estableix que "l'Europol ha de poder cooperar directament amb els serveis competents dels estats, sense perjudici de les condicions definides pels estats membres i mantenint informades les unitats nacionals, quan així ho sol·licitin aquestes".

Cal saber, doncs, si a l'estat espanyol els Mossos d'Esquadra poden ser considerats un servei competent. L'article 2 del reglament defineix què significa aquest concepte. "Són totes les forces de policia i altres serveis amb funcions de policia existents als estats membres que siguin responsables en virtut del dret nacional de la prevenció i lluita contra la delinqüència". Totes aquestes competències les tenen, a Catalunya, els Mossos d'Esquadra.

Qui decideix qui té accés a les dades?

Malgrat que Santamaría pretenia responsabilitzar l'Europol, el reglament de l'organisme atorga als estats la potestat de decidir quines de les seves policies tenen accés a la informació. Per exemple, el Regne Unit ha decidit que la policia d'Escòcia estigui dins de l'Europol, i a Alemanya, les policies dels 16 'lands' estan representades al costat de la policia federal.

Què diu el reglament en aquest punt? "Cada estat membre crearà o designarà una unitat nacional que serà l'enllaç entre l'Europol i les autoritats competents designades dels estats membres. Cada estat membre designarà un agent com a cap de la unitat nacional". Per tant, davant l'Europol, només hi ha formalment un únic responsable per cada Estat, però hi pot haver múltiples enllaços entre aquest responsable i la policia europea.

La informació, però, no ha de passar necessàriament de l'Europol al cap de la unitat nacional i d'aquí a les policies subestatals, com els Mossos o l'Ertzaintza. Aquest és el sistema que, segons el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, s'està fent servir a Espanya i que ell mateix va assegurar que es canviaria al setembre, per atorgar accés directe a les bases de dades a la policia catalana.

L'article 7.5 és molt clar en aquesta qüestió: "La unitat nacional serà l'únic òrgan d'enllaç entre l'Europol i les autoritats competents dels estats membres. No obstant, a reserva de les condicions que determinin els estats membres, inclosa la participació prèvia de la unitat nacional, els estats membres podran autoritzar contactes directes entre les seves autoritats competents i l'Europol. La unitat nacional rebrà al mateix temps de l'Europol tota la informació intercanviada en el curs dels contactes directes entre l'Europol i les autoritats competents, excepte en cas que indiqui que no necessita rebre-la".

En resum, la decisió que els Mossos formin part de l'Europol és del govern espanyol, que també ha de definir les condicions perquè puguin accedir a la informació. Pot ser un accés directe o indirecte a través del cap de la unitat nacional, i tota la informació que rebessin o aportessin els Mossos també la rebria l'Estat.

A què s'haurien de comprometre els Mossos?

Perquè la coordinació entre les policies europees sigui efectiva, s'han de comprometre amb l'Europol en diverses qüestions. En primer lloc, "hauran de subministrar-li informació necessària per complir amb els seus objectius, inclosa informació relativa a formes de delinqüència la prevenció i combat de les quals es consideri prioritari per a la UE".

Els Eestats també han de garantir "una comunicació i cooperació eficaces amb l'Europol de totes les autoritats competents". Ara per ara, a Espanya només la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i la duana tenen accés directe a les dades de l'Europol. El compromís del govern espanyol –refredat aquest dimarts per Santamaría– és que també el puguin tenir en breu els Mossos d'Esquadra, l'Ertzaintza i la Policia Foral de Navarra.

Més continguts de