BILBAODes de l'interior d'un cotxe de la Guàrdia Civil, Euskadi es veu molt diferent. Anys enrere, en plena ofensiva d'ETA després de la ruptura del pacte de Lizarra, un reportatge sobre aquest cos armat em va permetre patrullar pels carrers d'Irun en companyia d'uns agents. La sensació dins d'aquella trinxera mòbil blindada era similar a la del Dragon Khan: sense loops però en mans del destí, pensant que en la següent cantonada un cotxe bomba ens faria sortir volant. Conduïa aquell Nissan Patrol verd un andalús que s'havia ofert voluntari en la guerra del nord atret pel plus de perillositat de la nòmina. I se l'havia guanyat: el mateix dia que ETA matava Ernest Lluch, ell va sortir il·lès d'un atac amb morters contra la seva caserna.
Després vam dirigir-nos a Sant Sebastià, a Intxaurrondo, el Fort Apatxe de la Guàrdia Civil comandat durant anys amb mà de ferro pel general que més etarres ha detingut, Rodríguez Galindo. A la cantina em van presentar una noia guipuscoana, acabada de sortir de l'acadèmia, que feia mèrits per infiltrar-se algun dia a ETA. Durant tota la jornada de portes obertes que m'havia preparat la direcció general de la Guàrdia Civil no es va separar de mi un capità del servei d'informació del cos armat, un enamorat de la Concha que suspirava per jubilar-se i acabar els seus dies a Sant Sebastià.
El punt final que ha posat ETA a la violència deixarà, a la llarga, sense plus els agents que com l'andalús d'Irun presten servei al País Basc, la jove d'Intxaurrondo no tindrà comandos a desarticular i el capità espia veurà més pròxima la jubilació. Madrid i Vitòria ja han deixat a l'atur el 55% dels escortes privats. La nova situació política a Euskadi i Navarra, més la crisi, fa que els governs redueixin els costos en seguretat.
Una reivindicació compartida
L'absència d'atemptats ha permès també que els partits abertzales hagin recuperat el "Que se'n vagin", la reivindicació nascuda a finals dels 70 -davant dels excessos policials- perquè les forces de seguretat espanyoles abandonessin el País Basc. I no només l'ha recuperat l'esquerra independentista. També el president del PNB, Iñigo Urkullu, reclama que "es posi fi a la presència de cossos aliens a Euskadi", amb els quals, segons Pello Urizar (EA), "la majoria social basca no se sent identificada". Fins i tot el conseller d'Interior, el socialista Rodolfo Ares, admet la necessitat que l'Estat "ajusti" progressivament el nombre d'agents desplegats.
Actualment, 2.600 guàrdies civils viuen en 20 casernes d'Euskadi, i hi ha 1.300 policies estatals, a més de 8.000 ertzaines i 3.000 policies municipals. A Navarra, les forces de seguretat espanyoles sumen 3.000 efectius. I als dos territoris hi ha 3.950 militars, que entre instal·lacions i polígons de tir ocupen 40 milions de metres quadrats. Un informe del departament d'Interior destaca que la basca és la regió europea amb més policies per cada 10.000 habitants, 70,03, mentre que la taxa espanyola és de 45,31.
Malgrat les xifres, el PP descarta reduir efectius. El delegat del govern espanyol a Euskadi, Carlos Urquijo, nega "desproporció" ara que ETA ha plegat i defensa la tasca "molt important" de la Guàrdia Civil i la Policia en els àmbits que l'Estatut de Gernika els dóna competències: lluita contra el terrorisme i el tràfic de drogues, documentació i estrangeria, control d'armes i explosius, policia judicial, trasllat de presos i vigilància de ports, aeroports, costes, fronteres i duanes. El sindicat nacionalista ESAN, de l'Ertzaintza, assegura que el cos autonòmic de policia està prou capacitat per assumir totes les competències. El "Que se'n vagin" torna a estar de moda.
