Rabell vol que Puigdemont demani el referèndum pactat amb l'Estat i treballi "perquè sigui possible"

BarcelonaEl president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha avançat aquest dilluns que la seva formació donarà suport al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la seva demanda d'un referèndum pactat amb l'Estat si, com està previst, la planteja durant la qüestió de confiança del 28 de setembre. Això, però, no treu que Rabell aprofiti també per llançar un seguit d'advertències a Puigdemont.

"No ens fem trampes al solitari, no demanem el referèndum amb l'esperança que ens diguin que no per justificar un altre discurs. Si demanem un referèndum a l'Estat, treballem perquè sigui possible", ha sentenciat, tot afegint que reclamarà al president que "comenci a convocar la societat civil catalana per reactivar aquesta demanda" en algun fòrum a l'estil del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, perquè, segons ell, "qui ha de plantejar de manera determinant el referèndum és la societat civil catalana".

Per a Rabell, el pròxim pas per aconseguir la celebració d'aquesta consulta acordada amb l'Estat és aquesta "tornada a les majories àmplies" al voltant del "consens" pel referèndum. I és aquí on reclama la posada "en el centre del panorama polític" d'algun organisme que sigui un "marc de trobada perquè entitats, partits polítics, sindicats i societat civil se sentin còmodes i puguin plantejar la reivindicació del referèndum".

El líder de CSQP ha recordat que reclamar a l'Estat una consulta sense fer cap més esforç és una batalla perduda per avançat. "L'Estat ja està dient que no, la qüestió és generar les condicions perquè digui que sí o que s'hagi d'avenir a negociar les condicions de la consulta", ha plantejat, durant la seva intervenció a l'esmorzar informatiu del Fòrum Europa Tribuna Catalunya. En aquest sentit, ha retret als que plantegen el RUI –referèndum unilateral- que una fórmula com aquesta "faria que una part no s'hi sentís cridada, que no entrés a participar", i no deixaria de ser una manera d'intentar "resoldre amb formules abstractes un problema que només es pot resoldre amb amplis consensos". "No hi ha dreceres", ha sentenciat.

La negociació dels pressupostos i el Govern de progrés

D'altra banda, en ser preguntat pels pressupostos del 2017, que el Govern haurà de portar al Parlament en les pròximes setmanes, Rabell ha reclamat a l'executiu que "parli seriosament" amb CSQEP i s'avingui a negociar amb algú més que no sigui la CUP. "L'últim cop no va ser així. En l'últim debat, el Govern va confiar que mantindria el suport de la CUP i no va ser així. I no va trobar-se amb cap altra força. Va ser una mica temerari. Esperem que aquest cop comenci per parlar-ne", ha dit, tot avançant que previsiblement "aquesta setmana tindrem els primers contactes".

Sobre l'actualitat política dels últims mesos ha planat també la possibilitat que les forces d'esquerra catalanes estiguin pensant en la possibilitat d'articular una alternativa de progrés després de les pròximes eleccions al Parlament. En ser preguntat per quina seria la fórmula que ell buscaria per fer-ho possible, Rabell ha assegurat que "una majoria social de progrés a Catalunya difícilment seria imaginable sense ERC, que ocupa una part central de l'opinió pública; la CUP podria formar o no part d'un govern però forma part de l'esquerra catalana, però no es pot menystenir que hi ha una part de les esquerres catalanes referenciades també en el PSC". "Com s'apleguen o organitzen en un govern està per determinar. Perquè l'escenari està bloquejat i encotillat en 'independència si o independència no', i això dificulta visibilitzar els actors en un govern de progrés", ha afegit.

Per últim, pel que fa a la política espanyola, Rabell ha "desitjat" que hi pugui haver un acord i un govern entre PSOE, Podem i les confluències. "Voldríem que es desbloquegés amb una formula possible. Però es necessitarien més actors. No creiem que pugui arribar a C's, perquè C's ha jugat a ser la crossa del PP, i tant subaltern ha sigut que ha bloquejat alternatives d'esquerres", ha dit, i ha afegit que "s'hauria de comptar amb forces nacionalistes catalanes i basques". "No sé si tothom serà capaç d'estar a l'alçada", ha conclòs.