Rabell es desentén de la formació del Govern

Catalunya Sí que es Pot deixa clar que ni tan sols hi contribuirà si Mas fa un pas enrere però CDC no

Abatuts després d’uns resultats electorals nefastos, Catalunya Sí Que es Pot no està disposada a moure ni un dit per ajudar a constituir un Govern on hi hagi dirigents de CDC, sigui o no Artur Mas president. La confluència d’esquerres s’ha passat tota la campanya advertint tant ERC com la CUP que, com a partits d’esquerres, no podien ser còmplices de les polítiques de retallades ni d’una formació esquitxada per casos de corrupció. És per això que Lluís Rabell va llançar ahir un clar missatge a Junts pel Sí: “Que cadascú carregui el seu mort. Que s’espavilin, és la seva responsabilitat formar govern”.

Dolguts perquè els independentistes els situen ara en el bloc del sí quan s’han passat la campanya arrenglerant-los amb els unionistes, Catalunya Sí Que es Pot se cenyeix al seu paper d’oposició i vol mirar des de la barrera com CDC i ERC afronten la complexa missió de formar un govern que faci realitat el full de ruta promès. Rabell va assenyalar que, havent guanyat en escons però sense aconseguir una majoria de vots, els independentistes han situat Catalunya en un “escenari arriscat i perillós, que és el de la fractura social i política” del país.

El pitjor escenari, va advertir, és que amb els convergents al Govern i Ciutadans com a principal partit de l’oposició estan al capdavant dos projectes “conservadors” enfrontats pel debat nacional que alimenten el risc que la “crispació social cristal·litzi entorn a banderes identitàries”. Rabell va tornar a reconèixer que havia fracassat en el seu intent de fer quallar el seu missatge social en un context tan polaritzat. Amb tot, va deixar clar que no es planteja dimitir.

D’autocrítica respecte a com s’ha desenvolupat la campanya, el contingut o el missatge transmès per un omnipresent Pablo Iglesias, gairebé no n’hi va haver. Rabell sí que va reconèixer que li havia jugat a la contra el fet de ser una cara desconeguda pel gran públic i d’haver-se presentat amb una marca que no ha aconseguit consolidar-se en tan poc temps. Però tal com està acordat des d’abans del 27-S, la confluència tindrà continuïtat a les eleccions generals.

Procés de reflexió intern

Els pèssims resultats sí que obliguen, especialment ICV, a obrir un procés de reflexió intern. I és que els ecosocialistes tenen ara només tres diputats entre els 11 que ha aconseguit la confluència. Ahir es va reunir la direcció del partit de la mateixa manera que ho van fer Podem, EUiA i Equo. El número tres de la candidatura, Joan Coscubiela, va avançar que dissabte que ve se celebrarà un consell nacional per analitzar la situació. El seu desig, però, és que sigui “ratificat” el full de ruta traçat. Ahir una absència destacada al costat de Rabell: la de Joan Herrera. El cap de llista va comparèixer flanquejat per Gemma Lienas, Coscubiela, Albano Dante Fachin i Joan Josep Nuet.

La confluència es planteja ara el seu recorregut com una “carrera de fons” i segueix defensant el referèndum com a única sortida. Tot, a l’espera que Pablo Iglesias sigui capaç de trencar l’esquema bipartidista a les eleccions espanyoles, una fita que donaria ales a un projecte que ara per ara ha topat contra un mur a escala nacional.