Rajoy i Sánchez intenten imposar el relat del triomf del no

El PP limita el diàleg al marc autonòmic estricte i el PSOE furga en el caràcter “antisistema” de la CUP

Quan unes eleccions no desemboquen en una lectura inequívoca dels resultats ni aclareixen els escenaris de futur, com és el cas de les plebiscitàries de diumenge, la lluita de l’endemà és per imposar el relat de qui guanya, qui perd, qui en surt reforçat i qui se n’hauria d’anar a casa. Ahir el PP i el PSOE s’aferraven al fet que “només” el 47,7% dels catalans havien votat llistes explícitament independentistes (la resta van votar unionista o partits favorables al dret a decidir) per afirmar que no hi ha una majoria social i que Junts pel Sí i la CUP haurien d’arribar a un únic acord: rebobinar el procés.

Mariano Rajoy només va tenir en compte els vots de la llista encapçalada per Raül Romeva i va afirmar que “no arriben a quatre de cada deu electors” els que han fet costat al programa rupturista. Al seu torn, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, instava Mas a “reconèixer el seu fracàs”. Tant l’un com l’altre se sentien reforçats per les urnes, malgrat que el PP ha perdut 8 dels 19 escons que tenia i els socialistes 4 dels 20. Els números no els van fer aturar-se en l’autocrítica, ni tan sols de portes endins, i van posar tota la càrrega del seu discurs a desacreditar la majoria independentista i assenyalar les dificultats d’Artur Mas per ser president.

Les eleccions catalanes han servit per ratificar-los en les seves posicions de partida: en l’immobilisme i la negativa als canvis de fons, en el cas del PP, i en la necessitat d’impulsar una reforma constitucional soft, en el del PSOE.

El “missatge de tranquil·litat”

El govern espanyol i el PP no havien previst cap compareixença de Rajoy fins a aquest migdia a Lleó, on inaugurarà l’AVE des de Madrid fins a aquesta capital del nord-oest espanyol. L’assumpte català s’havia de limitar ahir a la reunió que, a porta tancada, celebrava a la tarda el comitè executiu del PP. La necessitat de fer imposar el relat de la derrota independentista va alterar els plans i, com a president, Rajoy va comparèixer a la Moncloa. Formalment calia “un missatge de tranquil·litat”, però buscava afermar el frame del fracàs.

A banda de destacar que el sí havia fet curt de vots (“el que no és possible legalment tampoc ha obtingut prou suport a les urnes”) va acotar molt les possibilitats de diàleg, una paraula en la qual, malgrat tot, va insistir molt. Ni va felicitar els guanyadors ni va citar Mas, però va convidar el futur Govern a governar “per a tothom”, “superar la fractura, la tensió i els enfrontaments” dels últims anys i “substituir el monòleg i la imposició unilateral pel diàleg constructiu i lleial”.

Rajoy va instar el futur executiu català a reorientar les prioritats i a fer-ho d’acord amb les atribucions que, com a comunitat autònoma, donen la Constitució i l’Estatut, en una referència clara a les estructures d’estat que el govern espanyol ha anat impugnant davant del Tribunal Constitucional. Rajoy va recordar que la font de legitimitat de la Generalitat són aquestes dues lleis i no la voluntat popular que es pugui expressar a les urnes amb altres motivacions.

Comunió unionista

La invitació del cap de l’executiu va ser “a la convivència normalitzada, la pluralitat i el respecte a les lleis”. Només així el pròxim president “trobarà col·laboració” en ell. D’ofertes concretes com la que en un sopar privat fa uns dies a Barcelona -a casa del comte de Godó- li van demanar alguns empresaris, res de res. No va passar de dir que està disposat a parlar i a escoltar, però sempre dins de la llei perquè el contrari seria “insà i antidemocràtic”. Per a ell la línia vermella de tot plegat, i en això coincideix amb el PSOE, és “la sobirania nacional”, que és inqüestionable. El president espanyol va dir que no havia parlat ni amb Sánchez ni amb el líder de Ciutadans, Albert Rivera, però que és obvi que les coincidències hi són i que això és bo.

Amb qui el cap de l’executiu no té tantes coincidències és amb el seu antic mentor, l’expresident José María Aznar. Absent de la campanya catalana, el president d’honor del PP es va despenjar ahir, des de la FAES, amb un comunicat dur contra Rajoy instant-lo a “reafirmar l’ordre constitucional a Catalunya” amb una posició més rígida. Aznar afirma que el mal resultat del PP és “el cinquè avís” que rep a les urnes i que no es pot desoir perquè el procés seguirà “i ho farà més radicalitzat”. Per a ell estem davant “del pitjor escenari possible”. El PP hi va passar de puntetes (a la reunió s’afirma que no se’n va parlar) i Xavier García Albiol es va limitar a demanar “respecte” per al partit a Catalunya. La direcció estatal admetia que el resultat no era “bo” per a ells, però la secretària general, María Dolores de Cospedal -que ahir va comparèixer en roda de premsa després de vuit mesos d’absència-, es va mostrar “satisfeta” amb la foto de conjunt perquè el sí no arriba al 50% dels vots i la governabilitat es complica per a un Mas “faltat de legitimitat”. De fet, en la seva intervenció davant la direcció, García Albiol va opinar que Mas “no serà president” i va pronosticar “una legislatura curta”.

UPyD, Podem... i Ciutadans?

Als conservadors és evident que els preocupa el bon resultat de Ciutadans, amb qui competiran al desembre per l’espai de centredreta a Espanya i l’unionista a Catalunya. Per a Cospedal en cap cas són “extrapolables” a les generals els resultats del 27-S. A porta tancada -i en una reunió on només van intervenir el president, García Albiol i De Cospedal- Rajoy va intentar calmar els seus parlant de “gran volatilitat” del vot i recordant que en molts moments al llarg de la legislatura que està a punt d’acabar-se semblava que UPyD i Podem podien prendre la cartera al bipartidisme. Va instar la direcció a no separar-se de “l’objectiu de guanyar les generals” i a tenir clar que l’enemic a batre “és el PSOE”.

Diumenge a la nit Sánchez va comparèixer amb posat presidencial i ahir va afirmar que qui també el podia tenir és Miquel Iceta. Per a ell els socialistes són, malgrat la seva debilitat, els únics capaços de liderar “un govern transversal i no de fronts” pel qual es va oferir. El líder del PSOE es va mostrar preocupat per l’actual context i va avisar dels perills que pot tenir una entesa entre Junts pel Sí i la CUP. Seria una “enorme irresponsabilitat” perquè, segons ell, Catalunya es quedaria en mans d’una formació “antisistema” que vol desobeir les lleis espanyoles i sortir de l’euro i la UE.

Després de criticar el “partidisme” de C’s per haver demanat noves eleccions, Sánchez va afirmar que “s’han acabat els greuges, els fronts, els monòlegs i l’intercanvi de retrets”. Ara, amb l’immobilisme i el rupturisme “derrotats” i el reformisme “reforçat”, toca “un nou temps de reformes, diàleg i convivència”. Tot això perquè, segons ell, el sobiranisme va perdre diumenge.

Més continguts de