Rajoy, rècord al govern espanyol: 4.903 dies al consell de ministres

MadridEra el 1981 i un jove Mariano Rajoy de només 26 anys trepitjava per primera vegada les institucions com a diputat al Parlament gallec en les primeres eleccions democràtiques. Trenta-set anys després -havent-ne passat més de 13 a la Moncloa-, ja és el polític que porta més temps al govern espanyol des de la mort de Franco. Ho ha fet en dues etapes, com a ministre de José María Aznar i com a president. Aquest dimarts va superar el rècord que ostentava fins ara l’expresident Felipe González, segons el recompte avançat el cap de setmana per El Español : 4.903 dies, 2.577 com a ministre -de fins a cinc carteres- i 2.226 al capdavant del govern espanyol -comptant també l’any que va estar en funcions -, enfront dels 4.902 de l’exlíder socialista durant 13 anys i 5 mesos al capdavant de la Moncloa.

El currículum polític de Rajoy és inesgotable i, segons el seu cercle més pròxim, està lluny d’aturar-se. Malgrat l’embat de la corrupció i el fracàs de la seva estratègia el 21-D, el president espanyol ja ha deixat clar que de moment té intenció de presentar-se a la reelecció el 2020 si acaba esgotant la legislatura. Ho certifica a l’ARA el politòleg Antón Losada, autor del llibre Código Mariano (Eldiario.es Libros), on dissecciona l’ADN de Rajoy: “Si ell vol, serà el candidat del PP, i crec que ell vol”. Gallec igual que Rajoy, Losada considera que el líder del PP arribarà amb més opcions a les pròximes generals que no pas el líder de Ciutadans, Albert Rivera, i que no patirà més desgast en vots perquè, a diferència de la resta de contrincants, “coneix millor que ningú el seu partit i els seus votants”.

Sempre a la cúpula del PP

Rita Barberá presumia de tenir el carnet número 3 del PP, però a Mariano Rajoy poc li falta. Ha format part des de sempre de l’engranatge de la direcció popular. El 1988 el seu mentor polític, Manuel Fraga, l’ungia secretari general d’Alianza Popular a Galícia, i l’any següent ja es convertia en membre del comitè executiu nacional del recent fundat Partit Popular. Pocs mesos després esdevenia vice secretari general del partit, un càrrec que només deixaria el 2004 per assumir-ne la presidència després d’Aznar. “És un gran estrateg, sap controlar bé el temps i definir amb bastant de realisme els seus objectius -prossegueix Losada-. Té una gran capacitat d’aguantar la pressió, que és molt diferent de no fer mai res, com s’acostuma a dir d’ell”.

El seu galleguisme és el que tradicionalment més se li ha criticat. “Jo potser hauria arriscat una mica més en alguna ocasió”, deia Eduardo Zaplana al llibre Si yo fuera presidente (Temas de Hoy), dels periodistes Pablo A. Iglesias i María Jesús Güemes, el 2008, durant l’etapa a l’oposició. “El seu defecte és no assumir excessivament riscos i fer-ho quan no hi ha més remei”, afegia Jaime Mayor Oreja. Amb aquesta actitud, Rajoy els ha superat a tots ells i ha deixat fora de joc tant Aznar com Esperanza Aguirre.

Per a Losada el gran mèrit de Rajoy és que “sap aprofitar molt bé que els seus adversaris sempre l’infravalorin”. “S’ha construït una caricatura amb la qual tots es barallen, però quan descobreixen que és més intel·ligent i hàbil que ells ja han mort”, sentencia.

Rajoy es va convertir el 1979, amb només 24 anys, en el registrador de la propietat més jove d’Espanya. Als 32 ja era vicepresident de la Xunta, als 41 ministre i als 62 ja és el polític que més temps porta al govern espanyol des de la mort de Franco.