Rajoy ‘ciutadanitza’ el PP per aturar Rivera contra rellotge
Delegat / A MadridAlguns veterans del PP, de la generació política de Mariano Rajoy, no amaguen en privat el nerviosisme per la debilitat del partit quan falten cinc mesos per a les eleccions espanyoles. Els canvis a la cúpula del carrer Génova que s’han anunciat aquesta setmana no han servit per calmar el neguit d’uns dirigents que, amb els resultats del 24-M a la mà, es veuen abocats al precipici. Barons territorials com Juan Vicente Herrera, de Castella i Lleó, ja han avisat el president espanyol que el missatge de la gent a les urnes és inequívoc: volen cares noves.
La resposta de Rajoy ha sigut més Rajoy. És a dir, més control del partit a través del seu cap de gabinet, Jorge Moragas, que deixa en un incòmode segon pla la secretària general, María Dolores de Cospedal. No obstant això, els retocs a l’organigrama popular no són un enrocament del cap de l’executiu. Els seus moviments -i el discurs que va pronunciar dijous- tenen una clara intencionalitat: a curt termini, preparar el PP per competir amb Ciutadans; a mitjà, escurçar distàncies per pactar-hi en un mapa previsiblement molt fragmentat.
L’hora dels platós de televisió
En els últims mesos, Rajoy s’ha oblidat de la gran coalició amb el PSOE. Ha constatat que el bipartidisme no ven -ha caigut 13 punts entre les municipals del 2011 i les del 2015- i que el líder socialista, Pedro Sánchez, ha optat per una política de pactes amb Podem, deixant el centre al descobert. És aquest espai el que el president espanyol vol recuperar contra rellotge, malgrat les iniciatives de tipus ideològic aprovades en solitari aquesta legislatura. El fracàs d’Esperanza Aguirre a Madrid i la posició de força de Cristina Cifuentes, situada menys a la dreta, permeten a la direcció mantenir a ratlla els sectors aznaristes que sempre intenten tibar el partit cap a l’extrem. Que el ministre José Ignacio Wert sortís del govern també ajudaria a aquest rentat d’imatge.
En el camí per recuperar les classes mitjanes, C’s és el gran contrincant i, alhora, l’únic potencial aliat, admeten fonts del PP. Per això, la seva estratègia és ara ciutadanitzar els populars per seduir les classes mitjanes desencisades sense trencar ponts amb Albert Rivera. En aquesta operació, Rajoy ha situat com a vicesecretaris generals Pablo Casado i Andrea Levy: dues persones joves -de la generació de Rivera-, amb capacitat mediàtica i amb un currículum net, capaces de presentar batalla als platós de televisió i fer bandera de la regeneració democràtica sense pedres a les butxaques. Grinyola, en canvi, el fitxatge de Fernando Martínez-Maillo, ara vicesecretari d’organització, sobre qui plana l’ombra d’una imputació pel cas Caja España.
Els nous responsables de comunicació i d’estudis i programes dels conservadors prendran protagonisme els mesos vinents, sobretot a partir de la conferència política del cap de setmana de l’11 de juliol. El seu objectiu serà vendre aire fresc i allunyar-se del to triomfalista que ha assajat la Moncloa, amb poc èxit a les urnes. Membres del partit afirmen en privat que el gran error ha sigut “l’autisme i la prepotència” amb què han actuat mentre la societat no percebia per enlloc la sortida de la crisi. Al discurs que el president espanyol va pronunciar dijous davant la seva plana major va deixar enrere les frases autocomplaents i va subratllar que la recuperació econòmica “no és suficient” per guanyar -una rectificació claríssima- i que la corrupció els ha passat factura. Per això demana més “humilitat i sensibilitat”. Els populars han pres bona nota de les condicions que els ha posat C’s per pactar a les comunitats autònomes on són necessaris i ja modulen el relat també per aplanar el terreny en cas que s’hagin d’entendre al Congrés.
Competència unionista
Finalment, el PP ha tornat a incorporar el debat sobiranista a l’agenda. Hi ha en joc el lideratge de l’unionisme a Catalunya, on Rivera porta avantatge. Rajoy ha començat a apujar el to -l’horitzó electoral allunya qualsevol tercera via- i ha promocionat la catalana Andrea Levy, que passa a ser la principal antena del president espanyol per saber què passa a Barcelona i un valor en alça quan Alícia Sánchez-Camacho faci un pas enrere.
