LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ

Rajoy diu ‘no’ a la singularització de Catalunya

Tanca la porta a la proposta de Duran d’una disposició addicional específica i al dret a l’autodeterminació

Només fa dues setmanes que el govern espanyol va llançar el primer globus sonda. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va obrir la porta a una reforma limitada de la Constitució. L’endemà el president espanyol, Mariano Rajoy, ho certificava des del Palau de Marivent després de reunir-se amb el rei, tot i que en moderava el tempo. L’horitzó electoral del 27-S i la nova correlació de forces que pot sortir de les generals obligaven el PP a moure peça. Però ahir Rajoy va intentar frenar les “especulacions” sobre una reforma de la carta magna que atengués l’especificitat del cas català. Durant una visita a les obres de l’AVE Madrid-Galícia a Ourense va tancar del tot la porta a la singularització de Catalunya: descarta una reforma de la Constitució que vulgui “liquidar la unitat d’Espanya”.

La resposta és doble. Primer, al líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que des dels passadissos del Congrés va insistir dimarts en la seva tercera via per a Catalunya: una disposició addicional específica a la Constitució que reconegui la identitat de Catalunya i que no obligui a reformar tot el text. “És un tema diferent del de la reforma constitucional”, va dir Duran.

Rajoy, però, ahir va barrar tot pas a reconèixer l’especificitat de Catalunya. I, de passada, va respondre també al Govern. Dilluns, des de la Universitat Catalana d’Estiu, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, ja va avançar que la Generalitat només considerarà la reforma constitucional si inclou el dret a l’autodeterminació. Per al govern del PP, el Govern es planteja “la liquidació de principis bàsics com la unitat d’Espanya i la sobirania nacional”. Rajoy va advertir que “hi ha aspectes que el seu partit no acceptarà mai”: que es trenqui la unitat d’Espanya, la sobirania de l’Estat, la igualtat, la llibertat o els drets fonamentals de solidaritat entre els ciutadans. “No ens mourem dels principis bàsics del constitucionalisme”, va afegir.

La tercera via de Duran no convenç. La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, va replicar al líder d’Unió que la seva proposta no és “una opció per a Catalunya”. El líder de Demòcrates de Catalunya i número 22 de la llista Junts pel Sí, Antoni Castellà, va lamentar la reforma proposada per Duran. Segons Castellà, fins fa poc a les files d’Unió, plantejar que la Constitució incorpori una disposició addicional per reconèixer “simplement la singularitat” de Catalunya “és tractar el poble de Catalunya de reserva índia”.

Alerta sobre “l’extrema esquerra”

El president espanyol també va voler enviar un missatge al PSOE i Podem. Rajoy i el seu equip ja no desaprofiten cap moment per intentar posar els dos partits en el mateix sac. Ja no els cal ni una convocatòria del PP. Amb una visita, de vacances, a unes obres de l’AVE Madrid-Galícia n’hi va haver prou per continuar tirant dards. Només un dia després que els populars aprofitessin el ple al Congrés sobre el tercer rescat a Grècia per carregar contra els “miratges i “cants de sirena” dels “populismes”, Rajoy va assegurar ahir que no té “cap mena de dubte” que hi haurà un pacte de govern entre el PSOE i Podem si sumen per fer fora els populars de la Moncloa.

I va anar més enllà: no va excloure d’aquest acord “la mateixa Esquerra Unida”, ni partits autonòmics com Compromís, Més o les marees amb qui Podem està negociant presentar-se junts, així com formacions “d’extrema esquerra”. El PP branda l’escenari post 24-M, en què ha perdut bona part de la seva quota de poder autonòmic, per alimentar el discurs de la por. “El PSOE ha abandonat la centralitat política que ocupen altres socialistes a Europa”, va dir Rajoy, que es va preguntar si, en un futur, “governarà la moderació o bé d’altres”. La insinuació de Podem d’un pacte postelectoral amb Pedro Sánchez ha donat munició per al discurs del PP de les “coalicions de perdedors”. Els populars van guanyar tant a Madrid com a Saragossa i València, i no han acabat governant. Ara apel·len a evitar una “catàstrofe de dimensions bíbliques” si perden la Moncloa, tal com expressava dimarts el ministre d’Exteriors.