PROCÉS SOBIRANISTA

Rajoy no es mou i eleva el to contra el Govern

El Govern sol·licita formalment a l’executiu espanyol obrir les negociacions sobre els termes del referèndum
DANI SÁNCHEZ UGART, GERARD PRUNA

“Cop d’estat”, “amenaça”, “xantatge”, “propi de les pitjors dictadures”. El govern espanyol s’ha abonat a les paraules gruixudes contra el Govern des de la filtració, dilluns, d’un esborrany de la llei de transitorietat. El president espanyol va marcar el to al seu partit i al seu executiu després de la reunió de l’executiva del PP el mateix dilluns, abans fins i tot d’escoltar -des de casa- la conferència que va oferir Carles Puigdemont aquella tarda per demanar diàleg “sincer”. I ahir, el mateix dia que la Generalitat solemnitzava amb un acord de govern la petició d’obrir la negociació sobre el referèndum, el president espanyol hi va tornar, però anant encara un pas més enllà.

“¿Coneix algun país en la història de les democràcies al món en què algú es plantegi que en un dia aprovarà una Constitució, sense que l’oposició hi pugui dir res, liquidant la sobirania d’un país? Això només passa a les pitjors dictadures!”, va respondre a la portaveu d’ERC al Senat, Mirella Cortès, a la sessió de control al govern espanyol de la cambra baixa. Rajoy rematava així una jornada d’excessos verbals dels seus ministres, amb la titular de Defensa i número dos del PP, María Dolores de Cospedal, avisant que l’Estat té “tots els mitjans per defensar-se, i es defensarà” davant del “cop d’estat” que suposa la possibilitat d’una independència unilateral, i el ministre de Cultura i portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, coincidint a posar el Procés a la mateixa altura que l’operació militar del 23-F. Mentrestant, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, alertava d’un “empobriment brutal de Catalunya” en cas d’independència i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, avisava des de Barcelona -en un acte en què va coincidir amb Puigdemont i el rei- que “la democràcia té el poder d’evitar el referèndum”.

L’augment dels decibels coordinat i compassat de l’executiu no és casual. Respon a l’estratègia de Rajoy de construir un relat en què el no sigui vist com la part dialogant, davant d’una Generalitat tancada en banda. Des de l’oferiment formal de la vicepresidenta espanyola a Puigdemont de debatre al Congrés una reforma constitucional per encabir el referèndum abocada al fracàs, el govern espanyol malda per mostrar l’independentisme com un corrent amb tics autoritaris i que no respon a les ofertes.

Rajoy va insistir ahir en els seus arguments. Es va mostrar “disposat a parlar de les coses que són raonables”, però no amb qui l’“amenaça” si no fa el que ell diu, en referència a la llei de transitorietat jurídica: “Ni un president del govern ni ningú pot acceptar xantatges, i no ho farem”. El president espanyol va continuar mostrant-se com un líder lligat de mans i peus, que no pot fer res més per resoldre el que, segons ell mateix, és el principal problema que té l’Estat, perquè no és dipositari de la sobirania nacional, que, diu, quedaria dinamitada amb un referèndum. Per això va reiterar que tothom està obligat a “respectar la llei, les normes i l’estat de dret”: “Vostès volen saltar-se la llei i volen que jo me la salti per fer el que vostès volen que faci i jo no”, va respondre a Cortès. “Vostè i jo hem de fer el mateix: complir la llei. Perquè això va indissolublement associat a la democràcia”, va reblar. A més, va insistir a convidar Puigdemont a canviar la llei al Congrés: “Jo li he dit al senyor Puigdemont que convenci els 350 diputats, que els convenci, que debati i dialogui”.

El Govern, però, continua cremant etapes camí del referèndum. En la pugna amb l’executiu espanyol per guanyar la batalla del relat, l’executiu català va fer un pas més ahir per intentar demostrar que és l’Estat qui no vol dialogar: sol·licitar formalment al govern espanyol en els pròxims dies l’obertura de negociacions sobre “els termes i les condicions” per celebrar el referèndum.

Carta de Puigdemont

L’acord rubricat ahir pel Govern es concretarà aquesta mateixa setmana amb una carta que Carles Puigdemont enviarà a Mariano Rajoy. El text remarca que en les eleccions del 2012 i del 2015 els catalans es van expressar majoritàriament a favor de “decidir lliurement el seu futur”, i situa l’aposta de l’executiu per fer un referèndum com una conseqüència d’aquest mandat popular, que, subratlla, també ha tingut la seva translació al Parlament amb propostes de resolució que instaven la Generalitat a posar les urnes. L’escrit esgrimeix també les grans mobilitzacions sobiranistes que s’han fet a Catalunya des del 2010, així com el mig milió de signatures a favor del referèndum que ha recollit en els últims mesos el Pacte Nacional i el manifest “d’un nombrós grup de juristes de prestigi” que van defensar que el referèndum és perfectament possible dins l’Estat i que “la Constitució no pot ser mai la clau que tanqui tots els panys”.

En roda de premsa, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va reclamar a l’executiu espanyol que la seva resposta sigui “concreta”, estigui a “l’altura de l’actitud cívica” de la Generalitat i tingui “altura de mires i sentit d’estat”. En aquesta línia, va remarcar que l’executiu català està disposat a negociar el referèndum “fins a l’últim minut de la pròrroga”, però va avisar que per poder arribar “a la pròrroga” abans hi ha d’haver un empat i dos equips jugant el partit. Tanmateix, el Govern -que segueix de reüll els esdeveniments a l’Estat amb el canvi de lideratge al PSOE i la moció de censura a Rajoy coent-se al Congrés- no va voler imposar-se un calendari i Munté no va precisar si s’esperarà a rebre la resposta de l’Estat abans de fer nous passos, com ara fixar la data i la pregunta del referèndum. Després de la conferència de dilluns a Madrid i havent sol·licitat formalment al govern espanyol l’obertura de negociacions, si Rajoy no reacciona l’executiu català entén que haurà arribat el moment d’activar la via unilateral.

Més continguts de