MADRID.El govern espanyol allunya, una mica més cada dia que passa, el pacte fiscal que reclama Catalunya. De fet, Mariano Rajoy no admet ni la premissa fonamental que el justifica: un tracte econòmic injust des de fa molts anys. Dit d'una altra manera, que el gruix dels catalans aporten més a Madrid del que reben després.
"No puc acceptar que diguin que el govern [espanyol] ofega Catalunya, no és cert", va respondre el president de l'executiu central al senador de CiU Jordi Vilajoana. El representant dels nacionalistes li havia retret la falta de compromís financer del govern del PP amb Catalunya, que amb un tracte just seria el "puntal de la recuperació".
És l'Estat qui paga
La sessió de control al Senat va servir per deixar clar, un cop més, quin és l'esquema de treball de la Moncloa per als pròxims mesos i que el plet institucional plantejat per Artur Mas inquieta més aviat poc. Si més no, formalment.
En el programa recentralitzador cap a un autonomisme light -Madrid parla d'"una administració, una competència"- no hi ha lloc per obrir el meló del finançament. Repensar l'Estat sí, però repensar el volum de recursos que reben comunitats autònomes i ajuntaments no.
Lluny d'això, Rajoy prova de tallar el debat amb l'argument que l'Estat ja aboca més diners que mai per aturar l'hemorràgia de la crisi. Va avisar els nacionalistes que aquest any Catalunya rebrà, per exemple, 2.003 milions gràcies al pla de proveïdors i 773 milions més per als ajuntaments. Per això va tornar a demanar a la Generalitat que governi "pensant més en el que ens uneix que no pas en el que ens separa". És hora, segons el president espanyol, de "l'altura de mires". Per ell, això exclou ara la reivindicació d'un finançament just. Paradoxalment, no va dir res de l'incompliment pressupostari d'abonar l'addicional tercera de l'Estatut i el fons de competitivitat.
Si per la Moncloa la crisi econòmica és un pretext per demostrar a Europa que "Espanya som tots", per la federació nacionalista les dificultats econòmiques demostren "la urgència" de posar fi al dèficit fiscal de Catalunya, que Vilajoana va xifrar en el 8% del PIB i una mitjana històrica de 15.000 milions anuals.
Col·laboració i exigència
El senador, un dels homes de la màxima confiança del president Mas, va recordar a Rajoy el suport de la federació a mesures que poden ser difícils de pair per al seu electorat, com la llei d'estabilitat -que permet la intervenció de comunitats autònomes- i la reforma laboral o la del sector financer. "No hem guanyat popularitat però ho hem fet per responsabilitat", va reconèixer. Ara bé, va denunciar el mal tracte que han rebut de Madrid a canvi, amb unes prioritats pressupostàries "que no passen per Catalunya". Buscant no trencar tots els ponts, Vilajoana va allargar la mà al PP per a "coses junts i coses grans". Tot i així, abans cal un "canvi de model" en què Catalunya "recapti, gestioni i liquidi" els impostos. Que pugui disposar, va explicar, d'aquells diners dels catalans que ara reparteix l'Estat.
