Rajoy s’embolica i evidencia les febleses del discurs de la por

S’entrebanca amb l’argumentari sobre la nacionalitat però no afluixa i desafia el sobiranisme encara que guanyi en vots i escons

Lluny del Gordon Brown que intentava il·lusionar els escocesos explicant-los per què era better together, lluny d’aquell premier laborista que apel·lava a l’orgull i al passat de lluites compartides, l’unionisme espanyol afronta el 27-S brandant un discurs de la por que tensa l’estat de dret -forçant fins a l’extrem institucions com el Tribunal Constitucional- i sense un èxit a curt termini: les enquestes internes del sobiranisme no pronostiquen cap erosió (al contrari) i la reacció popular ha sigut tranquil·la en el cas d’afirmacions alarmistes com la possibilitat d’un corralito, les amenaces empresarials i les del ministre de Defensa.

Ahir Mariano Rajoy va tornar a aferrar-se a aquest argumentari però una pregunta de Carlos Alsina, periodista d’Onda Cero, ràdio de referència per al centredreta, va servir per evidenciar les esquerdes del relat apocalíptic. Rajoy no sabia que, segons la Constitució del 1978 que es nega a reformar, als catalans que ho vulguin ningú els pot prendre la nacionalitat espanyola. Ni en cas que visquin en un estat català.

“I l’europea?”, va repreguntar el president a qui li feia les preguntes. Tampoc, li va aclarir el presentador, ja que s’és europeu perquè es forma part d’un estat membre. Veient la dimensió de l’embolic, Rajoy va tancar la carpeta dient que s’estaven ficant “en una disquisició que no porta enlloc”. L’episodi demostra fins a quin punt els partits contraris a la independència han hagut d’acabar fent una campanya plebiscitària mentre intenten convèncer els electors que, passi el que passi diumenge, Espanya no es trencarà. Difícil equilibri, fins i tot a l’hora de buscar la mobilització dels que no solen votar a les autonòmiques. Defugint “disquisicions” incòmodes, Rajoy va deixar clar que no afluixa: encara que Junts pel Sí i la CUP guanyin en escons i vots, això no legitima “una operació il·legal”.

Europa i les pensions

La llista que avala CDC i ERC no va desaprofitar l’ocasió: “Han mentit sobre la teva nacionalitat. Les altres amenaces també són falses”, diu JxSí en el que considera “l’espot definitiu” de campanya, que ahir a la nit va emetre als seus espais electorals viralitzant la relliscada. L’autogol del PP -que va contrarestar demanant als seus membres que ara posin el focus en el suposat corralito i la fugida d’empreses- ha reforçat el discurs sobiranista en l’àmbit de la ciutadania. Artur Mas defensa que, en una Catalunya independent, els catalans podrien tenir la doble nacionalitat, amb la mateixa normalitat que en altres països.

El regal de Rajoy al sí, en la recta final cap a les urnes, s’explica perquè obre una esquerda per on entra l’aigua, mullant els altres raonaments del no. El primer, la pertinença o no a la Unió Europea, una qüestió que previsiblement centrarà el cara a cara d’aquest vespre entre el líder d’Esquerra, Oriol Junqueras, i el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, a la televisió. L’ofensiva en aquest flanc (internacionalitzant el procés) ha obert un debat de fons: si Catalunya adquirís la condició de país tercer que ha de demanar el reingrés, això implica que abans ha de ser reconeguda com un estat. Si no, si seguís sent considerada una autonomia, els tractats comunitaris continuarien sent d’estricta aplicació.

El PSOE fa costat al PP

Les dades d’inversió estrangera -1.959 milions el primer semestre, una xifra rècord- també han fet trontollar el fantasma de la por a la marxa de multinacionals del país. La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va aixecar ahir una altra bandera, la de les pensions, insistint que es paguen “gràcies a la solidaritat de tots els espanyols i a la caixa única”. Li va respondre el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Va recordar a Madrid que les obligacions són de l’Estat: “És qui ha rebut les contribucions durant molts anys i les haurà de pagar”. Desdramatitzant la situació, el conseller va dir a l’executiu espanyol que no s’amoïni: “No els deixarem penjats”.

L’embolic radiofònic no va ser l’únic disgust de Rajoy, que va suspendre un passeig a Reus pels crits d’independència i insults. Mirant ja més enllà de la campanya, el líder del PP va autoritzar el seu partit a Catalunya perquè intenti formar un govern alternatiu al sobiranisme amb el PSC i Ciutadans si els números els surten, deixant, ara sí, en un calaix la seva aposta perquè governi sempre la llista més votada. El PSOE, sense abandonar la defensa de la reforma constitucional, va oferir el seu suport al PP per frenar els passos que pugui fer, a partir de dilluns, una majoria independentista al Parlament. Qui, a la seva manera, també ha entrat en campanya és una part de la cúpula eclesiàstica. L’arquebisbe de València resarà per “Espanya i la seva unitat”.

Suïssa podria fer de mediador en el procés?

Diputats de cinc partits diferents de Suïssa han demanat al seu govern si podria fer de “mediador” entre Barcelona i Madrid en el procés polític obert. Apel·lant a la “tradició democràtica” i a la “neutralitat” del país, els parlamentaris insten a saber si es poden posar aquests “bons oficis” al servei d’una resolució de la situació catalana. La pregunta a l’executiu helvètic la fan representants de totes les formacions menys una, que s’hi podria acabar sumant. En la interpel·lació denuncien que “el posicionament espanyol sembla contrari a la pràctica internacional pròpia dels països democràtics” perquè els seus “vetos successius han exhaurit totes les vies legals a disposició de Catalunya”.

El text l’han signat un parlamentari conservador, un socialista, un democratacristià, un liberal-verd i un ecologista. Afirmen que “el poble català ha expressat reiteradament la seva voluntat de decidir el seu futur polític” i el govern de la Generalitat “ho ha intentat tot per complir el mandat democràtic” de “permetre als catalans votar en un marc legal”. Lamenten que “Madrid, per veu del president del seu govern, ha anunciat que en cas de victòria dels independentistes considerarà la declaració d’independència il·legal”. La iniciativa suïssa amplia la internacionalització del procés de les últimes setmanes, en què diversos Parlaments sobirans han reclamat informació de primera mà sobre Catalunya.

Més continguts de